26 d’abril – VISIBILITAT LÈSBICA

14.05.2019 | comunicacio

14-maig-2019

Autora: Marta Molina i Grup de Gèneres i Sexualitats Diverses i Dissidents

---

Vivim en una societat que segueix unes normes cisheteropatriarcals, fet que ens fa preguntar-nos quin paper juga la dona lesbiana al món. Realment és necessari tenir un dia per celebrar la visibilitat lèsbica?

Abans de respondre aquesta pregunta ens pararem a pensar. Per exemple, en quants llibres de literatura infantil o juvenil apareixen personatges que siguin lesbianes? A quantes pel·lícules o sèries hi trobem protagonistes que siguin dones lesbianes? Quants videoclips de cançons narren la història d’una lesbiana? Podem concloure que, en gairebé tots aquests àmbits, la representació i la visibilització de les lesbianes és bastant precària.

Què podem fer com a monitores per tal de visibilitzar-les? Un bon començament és deixar de pressuposar l’heterosexualitat de les noies del nostre grup d’esplai. Cuidem el nostre vocabulari. Una altra via per fomentar la visibilitat lèsbica són els centres d’interès del curs, de les excursions, colònies, campaments o rutes. Els centres d’interès són una font increïble d’aprenentatge pels infants. Creem històries al voltant de la descoberta de la sexualitat d’una noia, per exemple. Si hi pensem, segur que ens venen moltíssimes idees que segueixen aquesta línia.

Com a opinió personal, considerem que falten més referents lèsbiques que pugin fer visible la seva sexualitat i crear espais segurs on les noies puguin descobrir-se tenint referents que els hi faci costat. A més a més, exigim que aquesta visibilització sigui lliure de prejudicis i estigmes i que no sigui pel consum d’homes cishetero. Que no siguin una mercantilització més del sistema capitalista per extreure benefici a costa de crear un únic model de lesbiana basat en el discurs hegemònic del cisheteropatriarcat. No totes les lesbianes som masculines. No totes les lesbianes som blanques. No totes les lesbianes som benestants, ni responem a l’estandard capacitista que se’ns ha imposat. No totes les lesbianes som cis. No totes les lesbianes som monògames ni sexualment actives sempre. Entenem que la lluita ha de ser interseccional i no pararem de deconstruir-nos fins que trenquem tot estigma i opressió!

La nostra responsabilitat com a monitores d’esplai és donar veu a totes les realitats per igual, sense fer que cap sigui més important que l’altra. Així doncs, us animem a que hi reflexionem i li donem veu a les dones lesbianes.