Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

facebook

Postureig Esplai: “Un color? El groc de la gespa quan desplantes la tenda després de quinze dies”

11.12.2017 |
11-desembre-2017

Autoria: Consell de Redacció del Som Esplai


Encara no coneixeu Postureig Esplai? Es tracta d’una pàgina de Facebook de gestió anònima que comparteix mems, reflexions, enllaços i imatges relacionades amb el món dels esplais i els caus, sempre amb un toc d’humor. Des de la redacció del Som Esplai, hem volgut descobrir qui i què hi ha darrere la pàgina. Ho aconseguirem?

1. Què és el que més us agrada de l’esplai? TOT.
2. Una olor? La de la terra mullada quan surts de la tenda (que fa olor de peus) després d’una tempesta d’estiu.
3. Una pudor? La de la motxilla en tornar de campaments.
4. Una idea de negoci? Fer un Gran Hermano de campaments, o que els protagonistes del proper anunci d’Estrella Damm siguin monitores d’esplai.
5. Una cançó que us recordi els teus dies a l’esplai? Live is life – Opus.
6. Què és el que més odiàveu com a monitores? Descarregar tot el material l’últim dia de campaments…
7. Què repetiríeu mil cops? El nostre primer dia d’esplai.
8. Un color? El groc de la gespa quan desplantes tendes després de quinze dies.
9. El moment més calent dels campaments? Dubtem entre dos: la cadena de roba i la sopa de la primera nit.
10. Un moment de silenci? Quan mires les estrelles de campaments.

  • Ja que no podem revelar la vostra identitat, permeteu-nos que anem al gra: quan aneu en tren i puja un grup d’esplai, canvieu de vagó?

Aquesta pregunta és de principiants! Mai agafem trens el diumenge de 16 a 19 h (i menys els de la costa, que porten guiris incorporats). Així evitem infants cridant, joves tocant la guitarra, monis sobant per les cantonades i pudor entre de suat i de tupper de carn arrebossada amb truita de patates.

  • I ara que parlem de coses sense gaire interès, deixeu-nos preguntar com vau engegar el “Postureig Esplai”.

Érem dues monitores vivint els nostres últims dies a l’esplai, volíem transmetre tot el nostre coneixement, no desvincular-nos del hihi-haha del món del lleure… I vam pensar que quan ens féssim famoses potser lligaríem amb algun moni!

  • Molt bé, teniu més de 3.000 “m’agrada” a la vostra pàgina de Facebook. Però com porteu això de fer servir una xarxa social que està quedant tan desfasada?

3.142! No ens treguis mèrit!!! Saps la diferència que suposen 142 educadores??? Ara els infants diuen que Facebook està passat de moda i que el que es porta és Instagram… PER-FEC-TE! Mentre els nostres nens i nenes estan distrets, nosaltres podem seguir “rajant” per xarxes obsoletes.

  • Més preguntes indispensables. Teniu traça retallant cartolines? Sabeu plantar una tenda? Quantes gimcanes heu preparat a la vostra vida? (Volem saber si sou d’esplai de debò!)

Som d’un esplai dels de veritat, dels que va de campaments! Som més de muntar tendes que de plegar-les (que tothom sap que és un pal i que no queden mai bé), més de riu que de piscina, més de latrines que de…

  • I remenant una mica en el “baúl de los recuerdos”, què és el més surrealista que heu viscut a l’esplai?

L’evacuació d’un campament per inundació. Va ser el nostre primer any com a monis i vam haver de sortir del campament “con lo puesto”. Un cop a resguard de la tempesta, vam adonar-nos que els petits anaven en banyador perquè la pluja els havia enganxat al riu. Només havíem pogut rescatar tres motxilles de monitores, així que vam haver de vestir un grup sencer amb la nostra roba dels 15 dies. Tot els anava mil talles grans i semblava que la pluja els hagués encongit (un raig d’humor enmig de tant de caos i tristesa).

  • Creieu que els esplais tenim un sentit de l’humor propi (que la gent de cau no entén)?

La gent de cau és més “seriota”, o almenys això sembla! L’experiència ens ha fet veure que en realitat són gent bastant normal, gairebé com els d’esplai. Ja sabeu, intenten transmetre valors als infants a través de l’educació en el lleure (vaja, com els d’esplai, però amb fulards de més colors).

  • Per acabar, la pregunta que tothom espera. Quins són els límits de l’humor en el món del lleure?

Nosaltres no en tenim ni idea, però podeu preguntar a la gent del Sector Barcelona, que sempre proposaven aquest tema per a les formacions de la Trobada de Sector 😉

Noves preguntes per donar respostes al ciberassetjament

08.02.2017 |

Autora: Sílvia Luque, exmonitora de l’Esplai El Piolet i directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Les xarxes socials han esdevingut en sí mateixes un nou espai de socialització. És un espai on cada cop més ens sentim obligats i obligades a mostrar als altres qui som, què fem, què ens agrada. Read More