Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

educació

L’esplai. L’escola de ciutadania.

17.11.2010 |

L’Arcadi Corominas Baig, expresident d’Esplais Catalans, recupera aquest fragment del seu article escrit pel llibre “Sensibilitzar per Transformar”, editat per la ONGD Cooperacció.

“Són tres quarts de deu del vespre, el menjador de la casa de colònies de Castellnou del Bages acull en aquells últims dies calorosos de juliol 80 nens i nenes d’un esplai. Bullici, germanor, alegria i algun crit es deixen notar a l’ambient: són les colònies. De sobte, dos nens del grup de grans (d’entre 11 i 13 anys) s’aixequen. Un adult dels 20 presents a les colònies (entre monitors i cuiners) demana silenci i dóna la paraula a tots dos joves. Aquests, gens acostumats fins a aquelles colònies a xerrar davant de tanta gent, expliquen el que s’ha acordat a la Junta de Barris de Mindundi 2006. És un moment màgic, era el que buscàvem: els nens i les nenes decideixen entre tots i totes les activitats que es realitzaran l’endemà, com s’organitzaran, qui farà cada cosa, etc. En definitiva, la casa de colònies de Castellnou era Mindundi, la ciutat de l’associacionisme i la participació. (…)”

Així comença un article publicat per l’equip de monitors i de monitores del Centre d’Esplai Drac Màgic de Vilanova i la Geltrú en el número 19, 2n quadrimestre de 2007, de la revista Tercer Segona que edita Esplais Catalans (Esplac). Es tracta d’un article en què amb tot detall s’expliquen les Colònies que l’estiu de 2006 aquest Esplai va dur a terme a la casa de colònies de Castellnou de Bages i, també, tots els processos de reflexió interns de l’equip de monitors i de monitores per aconseguir que els participants (infants, joves i monitors i monitores) visquessin una experiència feliç i divertida però, a la vegada, del tot enriquidora.

Què és un Esplai?

En els dos paràgrafs anteriors parlem d’un Esplai, però què és un esplai? Un Esplai és un projecte que des de l’associacionisme treballa en l’educació dels infants i dels joves per tal que, aquests, esdevinguin ciutadans de ple dret i deure.

L’Esplai és una proposta associativa en tant que és una associació amb personalitat jurídica pròpia i sense cap mena d’afany de lucre econòmic per part dels socis i de les sòcies que la componen ni per part dels seus participants. I és una proposta associativa fruit del convenciment de les persones que hi participen i l’impulsen, que l’associacionisme ha d’esdevenir i esdevé un eix d’estructuració de la societat i de participació en la societat.

I l’Esplai és una proposta educativa ja que el projecte neix i té raó de ser a partir de la voluntat i el convenciment dels seus integrants que cal educar ciutadans i ciutadanes. I entenem l’educació com un procés d’acompanyar una persona o infant en el seu creixement perquè pugui esdevenir un ciutadà de ple dret. És important remarcar que l’Esplai s’oposa a l’adoctrinament, que implica no posar en dubte l’única veritat a partir de la qual s’educa; acompanyar és mostrar i explicar totes les multiplicitats de realitats -que no veritats- que poden existir, és aprendre a valorar-les lliurement i és ajudar a posar les eines per tal que les persones, lliurement, ens formem unes opinions i unes conviccions personals, crítiques, racionals i respectuoses.

I què fa un Esplai? Un esplai educa en democràcia sense la imposició de veritats absolutes ni conductes morals més que dubtoses i qüestionables -de fet, la paraula imposició no existeix en el nostre diccionari-, i educa en un pla d’igualtat entre els que formem part de l’Esplai (infants, monitors i famílies).

Eduquem en Democràcia perquè a l’Esplai s’ofereix un ventall de coneixements i realitats, totes elles defugen de la intolerància, a partir de les quals tots els participants, amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses, de procedència i morals lliurement se’n podran formar una idea.

I l’Esplai educa per la democràcia perquè educa en ciutadania i en justícia i igualtat social. Eduquem a partir del convenciment que els ciutadans i el tracte entre ells ha de ser i ha de respectar el principi d’igualtat entre les persones, i ha de garantir que tots i totes tenim els mateixos drets i els mateixos deures amb independència de gènere, preferències sexuals, religioses o polítiques, de procedència o d’edat -els infants i els joves menors d’edat també són ciutadans.

L’Esplai i l’entorn

Com he expressat en la primera part, l’Esplai educa i educa molt. I necessitem molts esplais, molts agrupaments escolta, molts casals de joves -l’Esplai no és l’única escola de ciutadania que hi ha; l’Escoltisme ha estat precursor en l’educació no formal o en allò que ara en diem Associacionisme Educatiu- que eduquen de la manera que ho fem perquè és en aquest camp on l’educació educa en civisme, educa en participació, educa en companyonia, educa en compromís, educa en sensibilització.

Resulta estrany -o almenys a mi m’hi resulta- que allò que els esplais realitzem en el dia a dia, l’Escola ho hagi d’incorporar per llei amb una assignatura d’educació per la ciutadania. És evident que és necessari que l’Escola eduqui en ciutadania però ho ha de fer a partir de la transmissió de la ciència, perquè la ciència és un immillorable transmissor de ciutadania. És estrany, per tant, que les administracions públiques, a la vegada que redacten lleis com la que incorpora aquesta assignatura al sistema escolar, no reconeguin que hi ha escoles de ciutadania com els esplais, que bàsicament tenen per finalitat educar en ciutadania per transformar el seu entorn i, en definitiva, el món.

L’ideari del Moviment Laic i Progressista (MLP), aixopluc ideològic d’Esplais Catalans (Esplac) i dels seus esplais, de Cooperacció, d’Acció Escolta de Catalunya, de l’Associació de Casals i Grups de Joves de Catalunya, de la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia, de la Fundació Terra, de l’Escola Lliure El Sol, de la Cooperativa Entorn i d’Ateneus Laics i Progressistes (cada vegada en som més), “reivindica per a tot individu el dret de qüestionar-ho tot, en qualsevol moment, comprès ell mateix i el seu entorn. El lliure examen és, en aquest context, un mètode per a la lliure recerca de veritats relatives, mitjançant l’aproximació crítica a la realitat, el diàleg i la discussió”.

Els esplais estan compromesos amb l’entorn, el més immediat i el més llunyà. No es pot entendre l’activitat dels esplais sense tenir en compte la realitat que els envolta, ja sigui la del seu barri, ciutat, vila o poble i les persones que l’envolten. Però tampoc no es pot entendre sense que es treballi en sensibilització sobre les situacions de terrible desigualtat social, econòmica i en termes de llibertat que pateixen persones en el nostre país i, sobretot, en els països en vies de desenvolupament.

L’Esplai incorpora en les seves activitats aquest necessari rerefons pedagògic i educatiu respecte a l’entorn, el qual transporta l’infant i el jove a reflexionar sobre les realitats d’aquest món perquè no sols en pugui prendre consciència, sinó que actuï en conseqüència per, si no li agraden, canviar-les en la seva vida diària i en els projectes associatius que desenvolupi i en els quals participi.

Aquest és un projecte que a més d’oferir grans oportunitats a les persones que hi participen, fa bona una de les màximes de l’MLP que versa “associeu-vos i sereu forts”, i assoleix que els esplais i les altres entitats duguin a terme un treball en xarxa que possibilitarà multiplicar les energies transformadores.

(…) Es notava que els infants gaudien de les colònies, ja que se’n sentien partícips i no mers consumidors. Les colònies eren seves i per primer cop n’érem conscients nens i monitors que aquell era un bon camí a seguir en el qual entre tots decidíem el que fèiem en llibertat (…)