Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

educació

Reflexions sobre l’esplai

08.11.2012 |

En Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera i membre de l’Equip General del Sector Vallès, reflexiona sobre la importància de la tasca dels esplais. Si mai necessiteu arguments per defensar l’esplai com a agent educatiu en Dani us en dona moltíssims en aquest article!

Sovint m’he preguntat perquè l’esplai és un moviment educatiu poc conegut, amb una manca de reconeixement i que contínuament s’ha de desviure per transmetre tot el que és, el que fa i allò que persegueix. Per més que m’ho qüestioni, se’m fa difícil comprendre-ho.

A l’esplai es construeixen valors que es filtren a través de les actituds, per mitjà de la convivència i la interacció entre companys. L’esplai doncs, educa en valors i actituds, i esdevé un agent educatiu indispensable per la formació de la personalitat, el caràcter i el pensament dels infants. Read More

Esplaiada, l’energia de l’esplai al món!

19.04.2012 |

L’esplai és, per sobre de tot, un ens educatiu com ho és l’escola, l’institut i la universitat. El projecte educatiu dels esplais sorgeix del treball conjunt d’infants, monitors i monitores i famílies, els quals comparteixen un projecte associatiu. A l’esplai recolzem el treball en equip, la motivació, el creixement personal i la convivència i respecte que es viu en el quotidià dels esplais, com a manera d’estimar-nos i ser feliços.

Els propers 4, 5 i 6 de maig celebrem la trobada a Ripoll i l’hem anomenada “Esplaiada 2012, l’energia de l’esplai al món ”. Serà l’escenari ideal per celebrar que, després de 30 anys d’història, el projecte dels esplais d’Esplais Catalans és vigent, fort i viu. Ho mostrarem en aquest gran esdeveniment, en què tots els infants, monitors, monitores i dirigents d’Esplac omplirem els carrers de la vila amb la nostra energia de l’esplai. Serà una activitat molt especial per als que en formem part, per les seves dimensions i per la possibilitat que ens ofereix de participar-hi activament. L’Esplaiada 2012 serà la millor oportunitat per seguir creant xarxa i compartir moments tal i com ho fem al dia a dia dels esplais.

La realització d’aquest gran esdeveniment per a Esplac enguany està sent extraordinari. Després de la Monifesta’t del 2011 es va decidir realitzar aquesta activitat com a l’activitat central del 30è aniversari d’Esplac organitzat per i des dels esplais. És per això també que cada sector geogràfic format per esplais d’Esplac ha preparat les activitats d’un determinat grup d’edat, coordinant-se a posteriori amb la resta de sectors. A part de la preparació de totes les activitats per grups d’edat, hi ha sectors que també s’han encarregat de crear i definir la Flaixmob, que serà l’activitat conjunta del diumenge al matí. Per tant, podem dir que serà una Trobada General especialment participativa per als esplais.
Realitzar l’activitat a Ripoll també és especial: fa ben poc que hem constituït el sector geogràfic d’Osona-Ripollès i per a la nostra associació té especial importància la descentralització territorial. Així, serà la millor oportunitat per donar a conèixer i fer ressò a la societat en general de la tasca que realitzem com a associació educativa i el paper del voluntariat en el món del lleure.
Geps, Penyes Altes, Vic Remei, l’Esparver, Roques Albes, L’Agrupa, la Peti ki peti, l’Ara Mateix, el Guspira, el Totikap, l’SCV el Clot, l’Olivera Rodona, el Boix, el Chiribiripum, el Diplodocus, el Puigcastellar, el Garbí, el Bruixes i Bruixots, el Guaita’l, el Bitxus, el Pampayuga, el Gall Xafarder, el Cent Teies, el Montbui, el MIV, el Zig-Zag, el Globus Roig, la Clau d’Ulele, Can Parellada, l’Eixam, el Piolet… a dia d’avui ja som tots aquest esplais inscrits a l’Esplaiada!
I la resta, us ho perdreu?

Després de l’esplai…

13.04.2012 | 1

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars


Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

30 anys d’Esplac

02.04.2012 |

En el passat Sopar del 30è Aniversari d’Esplais Catalans, vam estar recordant d’on venim, què hem fet fins al moment i cap a on anem, a través d’uns quants testimonis que han viscut diferents etapes de la història d’Esplac. Si voleu saber d’on va sorgir Esplac, qui va impulsar la seva creació, com va crèixer, va passar per l’adolescència i com ha arribat a la maduresa, no us perdeu els vídeos! Els podeu veure tot seguit o en el nostre canal de YouTube.

Si una cosa es nota al llarg de tots els parlaments, és que tothom qui ha passat per Esplac l’ha fet crèixer estimant la tasca dels esplais, amb el convenciment de què des dels esplais es pot canviar el món!

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (1a part)

30è Aniversari d’Esplac. Fundació i primers 10 anys (2a part)

30è Aniversari d’Esplac. 1992-2002, Esplac cap al segle XXI (3a part)

30è Aniversari d’Esplac. 2002-2012 i mirant cap al futur! (4a part)

Fer esplai

26.03.2012 |

En Martí fa 10 anys que participa a l’esplai Garbí. Després de tants anys, ha passat per tots els grups d’edat i continua participant-hi al grup de joves. Al seu bloc hi vam trobar un article sobre què significa per a ell “fer esplai” i avui el compartim al “Tria l’esplai” amb tots vosaltres. No hi ha respostes correctes o incorrectes quan preguntem “què és per tu l’esplai?, però en Martí les encerta totes!

Quan algú em pregunta què faig el dissabte a la tarda o per Setmana Santa, o en d’altres ocasions, no tinc cap vergonya de dir que vaig a l’esplai. Tot al contrari, estic orgullós de ser esplaier i de poder dir que el setembre farà deu anys que ho sóc.

Hi vaig perquè allà hi he fet amics, perquè allà hi passem tres hores en què aprenc, ric, parlem i pensem fent activitats organitzades per gent que no té masses anys més que jo i que, voluntàriament, dediquen hores a organitzar bones estones.

Gràcies a l’esplai tinc amics que han passat a ser gent molt important a la meva vida, m’he socialitzat més amb nova gent, he après com muntar una tenda, saber mirar un mapa i que la vida es pot veure des de diferents punts de vista. L’esplai és un lloc on es transmeten valors i creixes com a persona al costat de persones més petites i més grans. Hi ha una cosa que jo sempre dic: l’esplai és un estil de vida. I ho és perquè quan ets allà o te’n vas de colònies o campaments tot és diferent, són moments en què t’oblides del dia a dia i els problemes es poden debatre i després esvair amb l’ajuda dels que t’envolten.

La relació monitor/a-nen/a és un tema interessant també dins de l’esplai, i és que en aquests anys he pogut descobrir que un/a monitor/a pot convertir-se en algú amb qui compartir confidències i algú amb qui pots confiar o demanar consell per algun fet que et preocupi. Es veu clarament que una persona que és monitora ho és perquè li agrada i perquè té una motivació a l’hora de dedicar temps lliure a preparar hores d’activitats.
Molts cops m’han preguntat si vull ser monitor i els mateixos cops he respòs ‘sí’, sense pensar-ho dos cops! Per mi anar a l’esplai és un moment únic setmana rere setmana i vull ser monitor per veure l’esplai des d’un altre punt de vista i per poder fer que altres nens i nenes tinguin el mateix sentiment per l’esplai que he tingut jo els últims nou anys.

I és que cada any espero que arribin els campaments, deu dies on desconnectar és molt fàcil, on la convivència és genial i cada moment és viscut al 100%. Són deu dies a part del món real, on no hi ha preocupacions i on riure és una paraula repetida constantment. També reconec que cada any espero amb candeletes les colònies de primavera, la sortida de tardor, i també qualsevol trobada amb gent de la meva edat.

Aquest curs l’esplai que m’ha vist i fet créixer fa 35 anys, que es diu ràpid. Això fa que encara em senti més orgullós de formar part del Garbí. A més, d’aquí a poc celebrarem la trobada general d’esplais que formen part d’Esplac (Esplais Catalans), i amb moltes ganes aniré a presumir i gaudir de la cada dia més famosa #energiadelesplai de la qual us parlo avui.

Així doncs, recomano a qualsevol pare o mare que apunti als seus fills a un esplai, l’experiència val la pena! Per acabar, vull saludar a la Berta, una monitora que vaig tenir ja fa uns anys i de la qual en guardo molt bon record, que sé que es llegirà aquest escrit 🙂

Algunes opinions d’un matí diferent: les II Jornades sobre Lleure i Sexisme

17.02.2012 | 1

La Glòria, monitora de l’esplai Isard-Flor de Neu, comparteix al Tria l’esplai! les seves impressions de les II Jornades sobre Lleure i Sexisme organitzades per l’Associació de Casals i Grups de Joves, l’Escola Lliure el Sol i Esplais Catalans, que es van celebrar el passat 21 de gener. Com diu la Glòria, pel que fa el sexisme encara hi ha molta feina a fer!

El feminisme m’interessa, i aquesta va ser la meva motivació per assistir a les II Jornades sobre lleure i sexisme. Però, si fos de les que pensa que el sexisme i el feminisme s’han convertit en una temàtica obsoleta, si no en una obsessió d’unes poques extremistes, estic convençuda que també hauria estat un bon motiu per assistir-hi. Deixar de banda els prejudicis i la mandra de participar en iniciatives com aquestes serveix, sobretot, per viure en primera persona què passa amb els estigmes que envolten la lluita per la igualtat entre dones i homes.

L’assistència a les Jornades sobre Lleure i Sexisme em va servir per fer-me una idea més concreta d’aquelles coses que em sona que es, fan sobre allò que en diem gènere, però no tinc del tot clar com definir. Em van ajudar a aclarir conceptes i ordenar les idees sobre res més lluny que les meves relacions quotidianes i una problemàtica que es troba en tots els àmbits de la meva vida. També vaig poder palpar les ganes i la feina ben feta que han realitzat algunes companyes per millorar el sexisme a les nostres entitats. Finalment, el teatre social ens va donar una oportunitat per parlar obertament d’algunes experiències sexistes viscudes per les assistents: un tema que si no li dediquem un espai i un temps específic sempre queda a la cua de les preocupacions i accions de les joves que volem transformar la realitat que ens envolta.

“Serem allò que vulguem ser”

25.01.2012 |

En Jordi Crisol, membre de l’Equip de Direcció d’Esplac fa la seva valoració personal sobre l’Àgora Jove d’aquest cap de setmana, en què entre d’altres temes també s’ha debatut sobre una qüestió que ens toca ben d’aprop, la importància del model d’esplai associatiu.

Aquest cap de setmana hem participar a les Jornades de Lleure i Sexisme organitzades per l’Escola Lliure el Sol, i també a l’Àgora Jove del Consell Nacional de Joventut de Catalunya. Juntament amb en Pau Fuentes vem assistir a l’àgora, un espai de debat i taller d’idees dels joves associats, on hi participen entitats de diferents àmbits, i entre elles, les educatives. En aquesta 3a Àgora Jove s’ha debatut sobre propostes per a la millora del nostre sistema democràtic.

Tant per a mi, com per a en Pau Fuentes ha estat una experiència enriquidora, de coneixença, on hem aprofundit els nostres coneixements en processos participatius i debatut sobre noves propostes per reformar les estructures democràtiques del país.

Malgrat pugui sobtar, en aquesta trobada també s’ha parlat sobre associacionisme educatiu voluntari, i per tant, de model d’esplai. Més concretament en una de les sessions on va intervenir la professora de Ciència Política de la UPF, Mariona Ferrer, i que va dir citant textualment que “Els esplais són una escola de ciutadania i per tant, les institucions haurien d’invertir-hi més”. Durant part de la seva intervenció, Ferrer va insistir en que la feina que fan esplais i cau és clau per fomentar la participació dels i les joves en la societat i tot allò que ens envolta, resumint, que són unes eines més importants per assolir grans quotes de participació i democràcia en un futur. Ferrer va donar a entendre que els esplais i caus haurien d’estar a l’agenda de prioritat de les administracions públiques i mitjans.

Intervencions i sessions com aquesta em refermen en que fer esplai i treballar, com ho estem fent des dEsplac per la incidència pública i política del model d’esplai voluntari és essencial per caminar cap a la transformació social.

Ja ho deia el poeta amics, “Serem allò que vulguem ser” i jo hi afegeixo que som al camí correcte per aconseguir el que volem!

El CIM, una experiència

18.10.2011 | 1

El Carles Moran i el Daniel Salmerón de l’esplai SCV-El Clot i formadors del Curs d’Iniciciació al Monitoratge del Sector Barcelona, ens expliquen de primera mà quin és el sentit i la importància d’aquests cursos pels qui comencen com a monitors i monitores a l’esplai.

Portes tota una vida a l’Esplai, des de que eres ben petit has estat tots els caps de setmana compartint experiències amb els teus companys i amics. Et vas fent gran i de cop i volta, sense que ni te n’hagis adonat, un bon dia et trobes a l’altre banda. Et sents preparat per tirar endavant, creus que ets capaç d’aplicar tot allò que has anat aprenent al llarg de tots aquests anys però, no obstant, tens algunes pors.

Seré un bon monitor? Els infants m’estimaran? Em faran cas? Em prendran el pèl? Quines edats m’agradaria portar? I un seguit de preguntes que ens han passat a tots pel cap…

Doncs bé, segurament el Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) no respondrà cap d’aquestes preguntes però t’ajudarà a veure les coses una mica més clares.

El CIM és un curs intensiu de 48 hores destinat a preparar als nous monitors que, en el cas del Sector Barcelona, s’organitza pel i des dels esplais del Sector. L’objectiu del cap de setmana és fer entendre a tots els participants el perquè dels Esplais, la metodologia que seguim, les eines que utilitzem, etc. Les quatre sessions que es fan són: “Què és l’Esplai?”, “Pedagogia”, “Jocs” i “Organització”.

Aquestes sessions són organitzades per monitors i ex-monitors dels esplais del propi sector que, amb il·lusió, transmeten allò que han après al llarg del temps.

Des del Sector Barcelona creiem que la formació dels monitors (tan dels nous com dels antics) és vital per tots els Esplais ja que dóna coherència a la nostra tasca.

Finalment, dir que fer aquests tipus de trobades són importants no només per les formacions, sinó també per conèixer altres Esplais, maneres de fer i persones que de manera desinteressada intenten transformar i millorar aquesta societat.

Imatge del passat CIM del Sector Barcelona

Que la força de Viladrau i Saifores us acompanyi!

14.09.2011 |

Setembre. Acaba l’estiu i amb la fi de les vacances és moment de no oblidar tot el viscut. Al llarg del mes d’agost gairebé 100 monitores i monitors dEsplac, juntament amb companyes d’Acció Escolta i de Casals de Joves, entre d’altres, han invertit uns dies en fer la part teòrica del curs de monitor/a o director/a. Hi ha hagut monitores de l’esplai Peti Ki Peti, del Guaita’l, del Drac Màgic, del Totikap, de l’Isard Flor de Neu, del Zig-Zag, de l’Arc de Sant Martí de Torrelles, del Clupi, de la Guineueta, del Miv, del Garbí, del Buenoyqué, de l‘Eixam, de Can Parellada, del Boix, de lAgrupa, del Xirusplai, del GMM, del Botó, del Matinada-Pòrtics, del Bonaire, de l’Olivera Rodona, del Movi, del Ger i del Geps.

Ja veieu quina gentada! Per la majoria d’elles han estat 15 dies intensos, especials, únics… Segurament encara no han trobat l’adjectiu que ho defineixi exactament.

I és que no han fet qualsevol curs: han passat per Viladrau o per Saifores. A banda de molta formació, han compartit moments, somriures, jocs, preocupacions, experiències, responsabilitats… Per no parlar de les reflexions i qüestionaments que han sorgit aprofitant qualsevol moment: estones lliures o de serveis, àpats, nits… Aprenent constantment.

Cada curs ha anat construint la seva dinàmica, la seva manera de fer. De fet, cada Viladrau i cada Saifores són diferents, és part del que els fa únics. Però el que està clar és que al llarg dels dies tothom va convertint-se en una peça important per tirar endavant el grup.

Ara, cadascú a casa seva, es converteix en una peça “imprescindible” per canviar el món des dels esplais. Tota aquesta inversió val molt la pena. El temps, els projectes, les persones, els coneixements, els somriures… toca posar-los en pràctica. Que comenci el curs d’esplai!

Participants dels cursos de Viladrau i Saifores


Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai!

30.03.2011 |

Enguany el manifest llegit durant l’acte públic de la Monifesta’t es va elaborar amb les conclusions dels 12 debats realitzats durant la trobada, cadascún sobre una de les dimensions i aspectes que conformen el model d’esplai que volem promoure des d’Esplais Catalans. Us deixem aquí el text íntegre del manifest.

Manifest de la Monifesta’t 2011, l’energia de l’esplai

Benvingudes i benvinguts a la Monifesta’t a Canet de Mar. Ens fa especial il·lusió perquè la comissió de la Monifesta’t d’enguany, formada per monitores i monitors del sector Maresme d’ESPLAC portem temps treballant per donar forma a aquesta trobada carregada d’energia de l’esplai.  Al llarg del dia d’avui ha estat molt important la vostra participació: és bàsic i imprescindible el paper de les monitores i monitors dins de l’esplai per tal de donar continuïtat al projecte que compartim. Després dels debats d’aquesta tarda tenim més clara l’energia que ens mou…

* L’energia de treballar per la defensa activa de tots els drets dels infants.
* Concebem, acceptem i respectem l’energia del joc lliure i del joc dirigit en el temps de lleure.
* Comptem amb les famílies i els infants per donar energia a la participació. Per participar volem, parlem, sabem i consensuem.
* L’esplai carrega d’energia per fer amistats.
* El treball en equip que fem ens dóna i requereix l’energia del saber escoltar i respectar.
* Tenim motivació i energia per treballar en un objectiu comú enriquit per diferents visions.
* Som laics perquè eduquem i no adoctrinem. Perquè pensem i no reproduïm. És l’energia de la laïcitat.
* Tenim l’energia suficient per intercanviar cultures i compartir experiències. Som internacionalistes.
* Entenem les activitats de vacances com un lloc ideal per compartir l’energia amb els infants i créixer conjuntament.
* Donem energia al nostre entorn respectant-lo i tenint-ne cura.
* Estem en el camí on descartem gèneres, sexes i etiquetes, i donem energia a les persones.
* Utilitzem amb responsabilitat les tecnologies de la informació i de la comunicació que ens carrega d’energia per reivindicar la nostra tasca en el present i futur.
* La continuïtat del nostre projecte passa per transmetre tota aquesta energia al nostre relleu.

Totes les monitores i monitors que avui estem aquí a Canet de Mar podem ser exemple d’aquests valors.  Monifestem-nos per seguir donant energia als esplais!

26 de març de 2011, Canet de Mar. Comissió organitzadora de la Monifesta’t.