Redacció: Comissió de Gènere del sector Baix Llobregat

El diumenge 22 de juny la Comissió de Gènere del Baix Llobregat va organitzar una jornada formativa a l’Ateneu de Sant Boi, Baix Llobregat, amb l’objectiu de seguir creant debat i generar recursos per treballar en perspectiva feminista a l’esplai.

La formació “Repensem el Gènere” va anar a càrrec de Col·lectiva Calidoscòpia, una nova associació nascuda a Girona en procés de constitució i creació. L’Associació la formen 5 noies vingudes de l’àmbit educatiu i feminista, que intervenen en contextos formals i no formals, per a infants, adolescents i persones educadores. 

Van participar 21 monis de 7 esplais diferents, 4 dels quals del sector Baix Llobregat i 3 del Penedès-Garraf. Primer vam realitzar unes dinàmiques per conèixer-nos una mica més i treure’ns la mandra de sobre.

Van saber captar l’atenció de totes les persones participants a partir de la lectura d’un conte anomenat “Lutunes”. El conte ens situava en un món fantàstic amb uns personatges estrambòtics que vivien feliços, ja que malgrat les seves diferències tothom tenia els mateixos drets. Fins que un dia, tres d’aquests personatges, decideixen que una diferencia tant banal com la forma de les orelles serà l’excusa per classificar als habitants d’aquell planeta, atorgant-se privilegis i obligant a que la majoria treballi per a ells.

A partir del conte ens vam dividir en grups per poder analitzar més acuradament el conte i buscar les similituds en la nostre societat. Ho vam posar en comú intentant distingir el que eren diferències reals i el que eren desigualtats creades intencionadament. Es va generar un debat molt interessant sobre les relacions de poder. Normalment qui té el poder crea les desigualtats i ho pretén justificar científicament. De fet, la ciència s’ha centrat durant molt de temps en buscar les diferències entre homes i dones, excloent una part important de la societat. Una de cada 2.000 persones és intersex, i aquesta diversitat no es té en compte. Tot el que no es pot classificar es considera anormal i s’intenta amagar i excloure de la societat. El fet d’homogeneïtzar les persones, invisibilitza la diversitat real que hi ha entre les persones i ens treu llibertat.

Des d’aquest debat, vam iniciar una dinàmica complexe i molt interessant per treballar els privilegis de gènere. Els privilegis i les quotes de poder es poden analitzar des de quatre àmbits: la posició que ocupem en l’escala social; les habilitats intrapsíquiques i la maduresa personal; el context concret, per exemple l’esplai; i sentir-se part de quelcom més gran, per exemple el feminisme. Vam fer una reflexió individual sobre els propis privilegis i després els vam posar en comú. Vam arribar a la conclusió que és important ser conscients dels propis privilegis per no generar desigualtats vers els altres. La motxilla que portem, que no sempre hem escollit, ens pot portar a crear situacions de violència i relacions de poder cap a altres persones si no en som conscients. D’altra banda, també es va reflexionar sobre com ens sentim quan algú exerceix poder sobre nostre. En aquest cas, no ens hem de posar en situació de víctima sinó d’oprimida, ja que la víctima està indefensa i l’oprimida es reconeix com a oprimida, n’és conscient i per tant, pot actuar per canviar-ho.

Les formadores ens van passar un qüestionari que vam respondre individualment: des de quan et vas adonar que ets heterosexual? Com va reaccionar la família? Com t’ha afectat a la teva vida?… Preguntes que fan reflexionar sobre com es tracta l’homosexualitat i com la heteronormalitat està present en el nostre imaginari col·lectiu.

Finalment, vam debatre sobre com, dins els col·lectius en els que participem, sovint volem estar a tot, donar resposta a totes les injustícies, lluitar dia a dia per canviar la societat, però també hem de ser conscients que a vegades a nivell personal i col·lectiu ens exigim massa. Hem d’aprendre a escoltar-nos i cuidar-nos mútuament perquè si volem canviar el món és per ser més feliços i poder establir relacions de respecte i solidaritat amb qui ens acompanya en aquesta lluita.

Després d’un dinar a la fresca als jardins de l’Ateneu, vam continuar la formació, però aleshores amb una vessant més pràctica per poder traslladar en la nostra intervenció als esplais. A través de diferents grups vam discutir sobre quina hauria de ser l’actuació del monitor/a davant de diferents situacions-conflicte relacionades amb conceptes d’estereotipatge de la cosificació femenina, d’homosexualitat, de sexualitat adolescent, etc. i ho vam representar per als companys i companyes a través de l’expressió teatral.

Vam acabar discutint en un debat que hauria durat hores, sobre la importància de l’educació i concretament de la llibertat en l’educació sexual i com n’és de necessària aquesta tasca en l’àmbit de l’esplai on es poden tractar temes que en d’altres àmbits no és tant factible.

També vam debatre sobre si empoderar el gènere o desconstruir-lo, tornant al concepte de privilegis de gènere i posicionant-nos envers aquests respecte a com els vivim individualment, i és que per poder educar en perspectiva de gènere, primer una mateixa ha d’autoqüestionar-se!

Una jornada molt intensa amb reflexions que hem d’anar assimilant i traslladant en el dia a dia a l’esplai. El que tenim clar és que com més repensem el gènere, som més conscients de la necessitat i preocupació d’abordar la qüestió de gènere i el patriarcat als nostres esplais.

En fem una valoració molt positiva, fins i tot les persones que venien amb una idea força negativa o tancada del que trobarien, van trobar-se molt còmodes en els debats. Malgrat tot, ens va faltar temps, molt de temps per continuar debatent i reflexionant!