Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

2 Comments

Eixam & SCV-El Clot: l’ús de les xarxes socials a l’esplai

Eixam & SCV-El Clot: l’ús de les xarxes socials a l’esplai

Les xarxes socials són una realitat que ja és difícil d’obviar. Ja formen part de les nostres vides i, com no podria ser d’una altra manera, també formen part de la dels esplais. Ara bé, com ens adaptem al seu funcionament, quin ús en fem, què compartim i què no… són preguntes amb tantes respostes com esplais hi ha Esplac. En aquest Cara a Cara, monitors i monitores dels esplais Eixam i SCV-El Clot ens n’expliquen la seva visió.

Seguretat a la xarxa

Autores: Marina Juarez i Mireia Pons de l’esplai Eixam

Cada cop les xarxes socials tenen més pes a la nostra societat, essent utilitzades com a eines de comunicació i difusió. En aquest punt ens trobem que a l’esplai cada cop són més imprescindibles per tal de fer-nos conèixer, això es pot convertir en un perill ja que aquestes xarxes són obertes i no disposen d’uns controls estrictes de seguretat en quant a l’accés a imatges i dades de caràcter personal.

Així ens trobem que a Internet un cop hi has publicat o emmagatzemat informació no hi ha manera de que sigui totalment eliminada, per tant, hem d’anar amb compte amb les dades que ens aporten els pares i com les tractem informàticament ja sigui a través de les xarxes socials, de les comunicacions particulars o de la base de dades d’infants.

Concretant més en les xarxes socials, ens trobem en què a Facebook el perill és més alt perquè no hi ha garantia que qui hi ha darrere d’un perfil o pàgina sigui qui diu ser. També trobem el perill que les imatges dels infants publicades siguin robades ja que en el mateix moment que les penges cedeixes la propietat a Facebook.

El cas de Twitter és similar ja que tot i no publicar-se gaires imatges els tweets són més accessibles per la gent ja que es difonen amb molta rapidesa.

També trobem els correus electrònics que per una banda faciliten la comunicació esplai-famílies però alhora deixa de banda a totes aquelles que no disposen de connexió a la xarxa o no en fan un ús habitual. Per tant, s’ha de complementar l’enviament de mails amb trucades telefòniques o altres canals, ja que l’enviament no és garantia de la comunicació.

Per tal de poder accedir tot l’equip de monitors a la informació de l’esplai trobem eines com Dropbox o GoogleDrive que ens permeten accedir i modificar documents online, també té els seus perills ja que estàs deixant la informació a la xarxa. Tampoc hem d’oblidar que, igual que el correu electrònic, no tot l’equip cal que pugui accedir-hi, per tant, s’han de poder facilitar les dades d’alguna altra manera.

En resum, podem concloure que tant les xarxes socials com les comunicacions particulars poden ser interferides i distorsionades en la mesura que són utilitzades, per tant, s’ha de vigilar i protegir de la manera més adient possible tant allò que es vol fer arribar com allò que es vol emmagatzemar i conservar.

Anem amb compte  i vigilem!

La imatge de l’educadora i l’educador en perill

Autors: Roger Puig i Daniel Salmerón de l’Esplai SCV El Clot 

Informació és poder

Anys enrera, els i les monitores podien exercir un control més exaustiu de la seva imatge degut que tot es basava en el cara a cara de dissabte i no s’havien de preocupar de l’espionatge juvenil a diari a través del facebook.
Els monitors i les monitores d’avui en dia són reticens a les xarxes socials perquè segueixen creient que han de donar una imatge referent en comptes d’entendre que el que estan fent és donar una imatge senzilla i transparent d’una persona jove, activa i associada.

Aquí és on entra en perill el model d’educador/a a l’esplai. Un/a monitor/a que pengi fotografies públiques divertint-se amb els seus amics?! Quin escàndol! Tots/es sabem que el/a monitor/a és una màquina antisocial que només s’encén de 4 a 7 el dissabte.

Sembla ser que quan es posen sobre la taula les cartes per debatre aquest tema els motius que sempre prevaleixen per “evitar” el contacte en xarxes socials són els de “aquella foto compromesa…” o “Aquell canuto amb els colegues…”. I és a partir d’aquí on fem la reflexió: la monitora creu que ha de donar una imatge, o creu que ella en si mateixa és una imatge amb tot allò bo i dolent que això comporta? Sembla que l’estrés cibernètic per evitar que qualsevol jove vegi que fem certes coses és degut a que no és que no volguem que faci quelcom, és que no volem que ens vegi fent quelcom. Per tant intentem sesgar la imatge de referent que som perquè vegi que els seus educadors són perfectes i no cometen errors. Potser és una reflexió interessant a fer sobre les xarxes socials, el monitor o monitora es pot mostrar a les xarxes socials tal com és? Vol fer-ho? Les persones fan els grups i les actituds que s’hi donen o són els grups els qui fan els rols i determinen el comportament de les persones en ells?

Cal dir que la nostra reflexió està basada en la nostra experiència més immediata dins la nostra entitat i que no pretén generalitzar ni fer referència  a totes i tots els monitors. Al igual que és un debat amb moltes portes per seguir xerrant.

Salut i esplai!

Comments

  1. Patri

    Actualitzeu el web de l’SCV El Clot cap a http://esplaiscvelclot.blogspot.com.es/ o https://www.facebook.com/esplaiscvelclot 🙂

    • comunicacio

      Fet! Gràcies per avisar-nos!

Submit a Comment