02-abril-2020

Autora: Alba Foz, membre de la Secretaria Tècnica d’Esplac

---

Vull pensar que tot aquest col·lapse general, tot aquest caos organitzat que estem vivint aquests dies de pandèmia i tot aquest malestar que, poc a poc, anem gestionant de la millor manera possible, finalment ens durà a algun punt raonable del qual n’haurem après alguna cosa.

El que fa uns anys demanava per activa i per passiva tot el moviment de Fridays for Future, i que des de dalt es repetia una vegada  i una altra que “sí…es fa el que es pot, però el món no es pot aturar així com així” hem contemplat bocabadats des dels nostres caus de confinament que sí que era possible, i no només això, sinó que pràcticament en qüestió de dies el món va posar el fre de mà.

No espero, ni molt menys, que el futur quedi reduït a la vida als balcons, però sí que m’agradaria que quan tot això es paeixi, valorem en la mesura justa la necessitat de viure localment, fent barri, fent carrer; concedim el temps que el cos necessita a estar, simplement estar, a l’aire lliure i prenguem consciència de la sort que tenim de poder abraçar-nos, tocar-nos i petonejar-nos amb la gent que tenim a la vora.

D’aquests dies de confinament, totes en traurem conclusions, talment com va passar després de la pesta o la grip espanyola però, us imagineu que aquestes conclusions servíssin, aquest cop, per fer un pas endavant cap a on volem que avanci la nostra societat?