Una edició més, Francesc Ferrer i Guàrdia, un dels nostres referents educatius més emblemàtics, es connecta des del Més enllà amb wifi interdimensional per contestar les vostres preguntes. Doneu-li feina i envieu les vostres qüestions a consultoriferreriguardia[arroba]gmail.com, periòdicament tornarà per donar-vos la resposta!

Monitora anònima (MA): Eoooooo!!! Esperit d’en Ferreeeeer!!

Francesc Ferrer i Guàrdia (FFG): Què passa, que es crema res?

MA: Ah, és aquí al costat.

FFG: Sí, aquí a l’hiperespai no hi ha distàncies, tot és al costat de tot. Xiuxiuejant n’hi ha prou. Fixeu-vos en les sessions d’espiritisme que surten a les pelis, no es posen a bramar.

MA: Molt bé, prenem nota. La nostra pregunta d’avui és la següent: hem de cantar cançons abans de dinar?

FFG: Oh, és clar!! No hi ha altra manera de fer anar cinquanta galifardeus alhora si no és cantant. Encara que hi ha aquell refrany que diu “Qui canta a taula i xiula al llit té l’enteniment petit”. Però a mi els refranys i tradicions vàries ja sabeu quina opinió em mereixen, eh? Jo m’ho carregava tot i a començar de nou! Per desgràcia segur que hi hauria algun imbècil que faria refranys nous, però com a mínim estaríem un temps tranquils.

MA: Per tant, d’acord amb cantar a taula

FFG: Sí, completament. Fa maco, és una manera de celebrar que menjarem tots junts i desitjar-nos un bon àpat. Tot i que quan us espio a través de les ones còsmiques… trobo que canteu unes cançons horroroses i les canteu fatal, però potser és la distorsió de l’èter, o que ara es canta així, no ho sé. I el que encara entenc menys és perquè canteu quan no hi ha els nens, a les trobades de monis i als cursos aquests que feu. Amb els nens ja s’entén, però vosaltres sols? És que sembleu ximplets, sincerament. I encara canteu pitjor que les criatures, que ja és dir. Que no us podeu esperar a ser tots a taula, com persones normals? Amb els vostres amics feu igual? A casa vostra? O és que imiteu als nens?

MA: Tampoc cal que es posi així, eh?

FFG: No, si ja ho entenc, que us trobeu davant del dinar i us surt de dins, és el que sabeu fer… però mira, algú us ho havia de dir: foteu pena. Suposo que per això només ho feu quan ningú us pot veure…

MA: Miri, si ho arribem a saber no fem la pregunta!

FFG: No t’enfadis, no n’hi ha per tant. Ja saps que sóc un irreverent i un descregut. Segurament és enveja, a la meva època tot era molt xaró, molt cursi. De fet, el més enllà s’ha posat interessant des que els roquers palmen joves i encara els hi queda corda per composar. De totes maneres no semblen molt esplaieros, em pregunto qui els va educar i si cantaven abans de menjar. Bé, ja començo a divagar i la porta dimensional no estarà oberta tota l’estona. Vaig a fer un poker amb l’Elvis…

MA: Au, adeu!