Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Opinió

Els infants PAHrticipen!

17.11.2014 |

Autora: Èlia Torrescasana, militant de la PAHC Bages i membre de l’Equip de direcció d’Esplais Catalans.

Des de la meva humil militància a la PAHC Bages, aportant el que puc amb el Grup de Suport de Sallent, em disposo a escriure aquest article sobre la participació infantil a la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC). I començo així perquè la meva condició em permet -per sort- entrar en contradicció amb mi mateixa quan parlo de participació dels infants a la PAHC. Intentaré explicar-ho de la millor manera possible. Per començar, puc catalogar la participació en dos contextos.

D’una banda, podem parlar dels infants de la PAHC com un agent actiu a la plataforma. Tan actius que són coneguts com “La xiqui PAHC”. Aquests, durant les assemblees de diumenge, es troben a l’Ateneu Popular la Sèquia i, acompanyats per voluntàries passen la tarda a la ludoteca de l’espai ocupat; s’organitzen per fer jocs, per xerrar, per anar a comprar dolços i, fins i tot, fa uns mesos, van ser capaços de representar una obra de teatre anomenada “els infants contra els desnonaments” on feien una adaptació a la història tradicional dels tres porquets. En aquesta obra de teatre, el llop era un banquer que desnonava els tres porquets, però a l’última casa, quan estaven els tres junts, lluitaven per una dació en pagament que acabaven aconseguint desafiant al banquer i al sistema en general.

Quan la PAHC surt al carrer a fer mercats per recol·lectar diners pels blocs ocupats (on també hi viuen infants), quan la plataforma surt al carrer a manifestar-se pel seu reconeixement o quan fa actes de celebració, els infants també hi són presents i hi participen activament. Hi ha poques assemblees de la plataforma on els infants no es tinguin en compte per a dur a terme els diferents actes i accions.

I fins aquí la part de participació dels infants a la PAHC que trobo fantàstica i d’un grau de valentia i coratge que pocs cops he vist. Cal no oblidar que quan parlo dels infants de la plataforma, en la totalitat dels casos, són infants que estan afectats per la hipoteca, infants que ja han fet fora de casa o que han aconseguit quedar-se a casa seva després de durs mesos de lluita.

D’altra banda, ens trobem amb la participació que a mi em genera dubtes: és just que un infant hagi d’ocupar un banc per poder aconseguir un sostre on viure? M’explicaré millor: jo sempre he sigut partidària que els infants participin de manifestacions, d’actes reivindicatius, que surtin al carrer i participin de tot el que tenen al seu abast. Han de ser autosuficients en la seva lluita, i començar des de ben petits i petites els ajudarà a ser més crítics el dia de demà. Però, quin és el límit d’aquesta participació?

Recordo l’últim bloc ocupat per la PAHC Bages a Manresa, el Bloc 3. Quan ja estava obert i les famílies havien pogut arribar a la que seria la seva nova casa, la resta de gent esperàvem a l’entrada per si sorgia algun imprevist. Els dos fills d’una de les famílies que aquell dia, per fi, tenien un sostre on dormir, ens saludaven des del balcó de la que seria, a partir d’ara, casa seva i tothom els aplaudia. Un moment de mil emocions, un moment màgic però, alhora, un moment que creava impotència. Aquests infants no haurien d’haver passat per aquesta acció. Aquests infants haurien de tenir garantit un habitatge digne sense haver de patir tot un procés d’ocupació.

Arribats a aquest punt, quan l’únic camí que queda a les famílies és sortir al carrer i lluitar pels seus drets i per un habitatge digne, torno a caure en la pregunta que tot ho mou: un infant ha de passar per una acció d’ocupació, ja sigui d’una sucursal o d’una casa, per poder tenir un lloc on viure? Deixo la pregunta a l’aire. La resposta, sovint, recau únicament en la família o en la mateixa assemblea de la plataforma. Una cosa sí que està clara: no hi ha opció a abandonar la lluita, no hi ha la intenció de perdre la batalla. Si entenem que els infants també són el dia a dia d’aquesta societat haurem d’entendre que, d’alguna manera, ells també siguin protagonistes de la lluita per un habitatge digne.

Només em queda dir-vos una cosa, família: Sí SE PUEDE! I es pot per tots ells i elles: pel Bassirou, per la Mame Diarra, per la Daniela, per l’Eloi, per l’ Evelyn, pel Marc, per la Maria i per tots els infants de les PAH d’arreu, perquè són pur amor i pura lluita!

Educar en el lleure com a militància política

25.06.2014 |

Autores: Bet Nel.lo, monitora de l’esplai Totikap i Marina Freixa, monitora de l’esplai Xiroc.

A l’esplai juguem, anem d’excursió, caminem, ens banyem al riu, fem campaments, cantem i toquem cançons amb la guitarra, fem tallers, ballem… Aquests podrien ser els elements que, a tall superficial, defineixen la nostra activitat. Però hi ha alguna cosa que converteix l’esplai en un projecte que es separa de les activitats d’un casal d’estiu o d’una ludoteca. La diferència radica en el mateix model d’esplai i les seves característiques específiques: el voluntariat, l’assemblearisme, l’educació en valors, la implicació en els nostres barris o pobles… El model d’esplai no engloba tot això per casualitat ja que els nostres projectes van regits per un ideari que elaborem entre totes, on hi diu, és clar, que volem jugar i anar d’excursió, però que també volem fer assemblees i ser monitores voluntàries. L’esplai és un projecte educatiu singular perquè es fonamenta sobre una base ideològica i per tant, política. L’esplai és, doncs, una resposta conscient cap a la transformació social. Read More

Triangle Jove

19.06.2014 |

Autor: Sergi Contreras (@sergicontreras)

Des del passat mes de març Esplais Catalans hem renovat el nostre compromís amb els consells de joventut, en aquesta ocasió des del patronat de la Fundació Triangle Jove, en representació del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC).

La Fundació Triangle Jove és l’entitat que dóna estabilitat i suport al projecte que des de fa anys lideren els consells de joventut de Catalunya, del País Valencià i de les Illes Balears. Els seus objectius són la promoció de la participació i l’associacionisme juvenil i el model de participació dels consells de joventut tant a nivell autonòmic com a nivell local. També és l’espai per a impulsar la creació de xarxa i la cooperació entre les entitats juvenils dels tres territoris de parla catalana. Read More

Esp(l)ai educatiu

22.05.2014 |

Autor: Raimon Carreras, President d’Esplais Catalans (@raicarreras)

L’educació és responsabilitat de tothom i, més enllà de l’escola i la família, existeix una gran xarxa d’agents que intervenen en l’educació dels infants. En aquesta xarxa trobem el que anomenem l’associacionisme educatiu: l’esplai i l’agrupament escolta. Joves entre 18 i 25 anys que, voluntàriament, tiren endavant aquests projectes d’educació mitjançant el joc, dissabte rere dissabte. Read More

Res no ens atura!

15.05.2014 | 2

El passat 26 i 27 d’abril ens trobàvem més de 600 monitors i monitores a Vila-seca per celebrar la Monifesta’t, la trobada de monis més gran de la història d’Esplais Catalans. Aquest és el manifest que en Raimon Carreras, president d’Esplais Catalans, llegia el migdia de diumenge en per tancar l’acte per reivindicar la tasca dels monitors i monitores.

 

És el moment d’explicar ben alt i ben fort, qui som i què fem els monitors i monitores d’esplai. Read More

Europa: passat, present i futur

09.05.2014 |

Autor: Eduard Fernando, membre de l’Equip General del Sector Barcelona (@eduardfermart)

El passat cap de setmana de 26-27 d’abril va tenir lloc el Monifesta’t, que va agrupar més de 600 monitors i monitores d’Esplais Catalans a Vila-seca. A la Comissió internacional vam decidir que el taller que organitzaríem seria sobre Europa. Perquè fer un taller amb monis d’Esplac sobre Europa? La resposta és senzilla, la temàtica d’Europa pot semblar llunyana però ens afecta molt més del que ens podem imaginar, i si ha afectat a les nostres àvies i pares encara ens afectarà més a nosaltres i als infants que mirem d’educar els dissabtes a la tarda, a les excursions i de colònies i campaments. Com a educadores tenim la responsabilitat de preocupar-nos una mica més d’Europa i de la Unió Europea si volem estar amatents al present i al futur. Read More

Treballar el gènere amb la infància és possible

05.05.2014 |

Autora: Inés Ivorra Harrison, monitora de l’esplai Guaita’l (@inesivoha)

La societat francesa s’alça indignada contra el seu govern socialista que vol introduir la “théorie du genre” a les aules de les escoles públiques, al·legant que convertiran els nens i nenes francesos en éssers confosos sense identitat. La raó? Unes idees revolucionàries sobre la masculinitat i la feminitat com trets culturalment adquirits i no inherents al sexe. De moment, el nostre país no quedarà dividit en dos a causa d’una polèmica semblant, ja que per a l’ensenyament públic la teoria del gènere sembla un títol de novel·la de ciencia-ficció. Read More

Reflexió post Dia Localitza’t

25.03.2014 |

Autora: Helena Roura, monitora de l’esplai Turons

L’endemà del Dia D Localitza’t, em vénen moltes idees al cap. La primera: que ha estat un acte preciós. Infants, famílies, monitors i monitores, units en un sol crit sota una pluja que no ens ha aturat. La segona: que Localitza’t té més força que mai, i que el projecte no acaba aquí. El macro-acte serveix d’impuls perquè la comissió es marqui nous objectius i es vegi capaç, amb el suport de tots i totes i amb l’energia adquirida el Dia D, de tirar-los endavant.

Em quedo amb l’últim fragment del manifest: “Els infants són el nostre futur però abans cal pensar en el seu present: sense locals no hi pot haver esplais; cap esplai sense local!”. I això em fa pensar que els infants i joves que han participat a l’acte i que amb la seva il·lusió han aconseguit que sigui un èxit, d’aquí uns anys seran els monitors i monitores que tiraran endavant el projecte dels esplais i seguiran lluitant quan el caràcter inclusiu i popular dels nostres projectes es vegi amenaçat. Read More

La màgia d’educar

19.03.2014 |

Autor: Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera

El món de l’educació és complex. Un primer factor d’aquesta complexitat és la presa de conciència dels principis ideològics que modelen la nostra tasca educativa, que marquen la ruta cap a un horitzó llunyà, allà on volem arribar, i allò que volem aconseguir. Un segon factor és la pròpia praxis educativa. Com fem aterrar les nostres idees dins la pràctica quotidiana amb els infants i joves? Sembla que la qüestió recau en com plasmem les intencions ideològiques dins la quotidianitat de l’esplai; en les relacions entre els agents educatius, infants, famílies i entorn; en les activitats i les rutines; o en aquelles accions que, amb paciència i enginy, acaben convertint-se en un aprenentatge significatiu pel creixement de qualsevol persona. Read More

Intrusió a l’Esplai, un cop més

03.02.2014 |

Autor: Arcadi Corominas (@arcadicorominas)
Bloc: A l’escola amb bicicleta

Llegeixo amb preocupació a les webs de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (www.vilanova.cat) i de l’Entitat Pública Empresarial Local Neapolis (www.neapolis.cat) que el dia 1 de febrer de 2014 es posa a caminar en aquest darrer organisme un projecte anomenat Esplai Virtual.

No em considero un habitual de la crítica ni un habitual de la destrucció de qualsevol cosa, però aquest tema, el de l’Esplai, em toca de prop i no vull deixar passar l’ocasió de dir-hi la meva – la meva en negatiu, és clar -. Read More