Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Posts By comunicacio

“Els problemes de la Bina” i “Poema de Sant Jordi coronat” – família Adell, 3r premi

28.04.2020 |

ELS PROBLEMES DE LA BINA

Autora: Géynaba Adell (esplai Xiroc)

Hi havia una vegada una nena que es deia Bina. Tenia 12 anys, vivia a una granja amb el seu pare i la seva mare. La família era del pakistan però es van mudar a Barcelona, encara que seguien les seves tradicions. Al costat hi havia una escola d’hípica, ella era una genet molt bona i li encantava montar a cavall. Ella anava a una escola d’un poble del costat fins que l’escola on anava, va tancar. A part, a ella  li tocava canviar perquè anava a fer 1r d’eso i l’escola era fins a 6è. Va haver d’anar-se’n a una escola a la ciutat. El seu primer dia quan va entrar a l’escola va notar alguna cosa rara: hi havia alguns alumnes que  es  reien  d’ella.  Tothom  anava súper arreglat i   maquillat i ella anava amb roba normal, amb un mocador    al cap i sense maquillar-se…. De cop se li van acostar unes nenes i li van dir:

-Ei tu! Com et dius nena, què fas aqui?

-Hola… (va dir morta de vergonya) em dic…. Bina, encantada jajajaja

-Perquè rius pringada… JAJAJAJAJAJAJA

La Bina se’n va anar disgustada i li tocava educació física. Mentres corrien aquell grup de nenes que el formaven: la María, la Paula, l’Emma, la Sofia i la Martina, la van empuxar i va haver d’anar a enfermeria perquè s’havia fet un trau. Abans  d’això les nenes li van dir:

– No diguis res que hem sigut nosaltres que si no…. Te n’arrepentiràs!

Els dies anaven passant i es reien d’ella i  la pegaven….  Va preguntar perquè era  així i li van dir:

– perquè ets una pringada, que viu a la granja, no té amigues i ha sobre ets la més intel·ligent.

I la Bina va dir amb por:

– I quin problema hi ha què sigui la més intel·ligent, que em teniu enveja?

Les noies es van enfadar i li van donar una bona pallissa, la Bina va acabar amb un morat molt gran a la cara.

Per  ella, quan li tocava hípica, era l’únic moment que es podia oblidar del bullying.  I a la hípica, hi  tenia moltes amigues . Un matí, quan ja estava farta de tot, es va  aixecar i no es veia amb cor d’anar a  l’escola.  No sabia què fer i va decidir fer-se  passar per a malalta. La seva mare li va posar el termòmetre, ella prèviament per a  fer veure que tenia febre, el va posar a la làmpara, i es va escalfar. La seva mare li va dir:

– Doncs et quedaràs a casa sola perquè no ens podem quedar amb tu.

Ella tenia por d’explicar-ho als seus pares i no els hi explicava.

Quan va tornar a l’escola va fer una amiga. Aquesta era jo. A mi m’ho va explicar  tot. Tot el tema del bullying, etc…. I em va explicar una cosa que ningú sabia. El
seu oncle obligava a la Bina a casar-se amb el seu cosí! Ella no volia i estava fent el possible per a parar-ho. El que jo vaig fer va ser primer de tot explicar-li a a seva mare que li feien bullying. La seva mare va parlar amb la seva tutora i amb la directora. El tema del bullying va acabar i van expulsar a les dues nenes que més     la molestaven. I les  altres, les seves famílies, les van treure de l’escola. El bullying va acabar, per a fi, ara havia de resoldre no casar-se amb el seu cosí.

La Bina em va explicar que a la seva religió, la família decidia amb qui es casava la noia. És molt injust!!! Li vaig dir jo a la Bina. La Bina em va dir:

– Jo de gran vull ser metgessa però un cop em casi no podré fer res. Estic horroritzada!
– I si parles amb la teva mare?- Li vaig dir jo.

– Les mares no poden opinar, és massa injust.

Van passar uns quants anys i la Bina ja anva a 4t d’eso com jo. Ja li havien dit el dia del casament i tot, li vaig dir que parlés amb el seu pare i ho va fer.

La Bina va parlar amb el seu pare:

– Papa, NO EM VULL CASAR!!!!

– La boda és la setmana que ve!- Va dir el seu pare.

– Ja ho sé però jo no em vull casar vull ser metgessa i estudiar.

El seu pare es van enfadar una mica però al final es van decidir i li van dir:

– Et deixo 10 anys perquè facis el que vulguis i després et casaràs d’acord?

– Molt bé, em sembla bé.

Així que va ajornar el casament 10 anys.

Quan van passar 10 anys les ganes d’aprendre de la  Bina  havien  augmentat  encara més. I va decidir escapar-se la nit abans del casament i anar a denunciar a la policia, el seu tiet. La Bina tenia por que tota la seva família es posés en contra seva, però totes les dones de la família la recolzaven.

Va guanyar el judici. Quan va tornar a estudiar es va sentir que tornava a viure.

Sé que no sóc jo qui l’ha salvada del casament, però estic contenta que gràcies a  mi es va decidir a parlar amb el seu pare.

POEMA DE SANT JORDI CORONAT

Autora: Aisha Adell (esplai Xiroc)

Aquest sant jordi és diferent el vivim en confinament

si us plau que s’acabi ja

perquè volem sortir a passejar

Per sant jordi coronat

un drac molt estrany ha arribat en comptes de ser gran i temerós es petit i contagiós

I qui és la princeseta?

és tothom que porta mascareta si les volem curar

el cavaller haurem de trobar

L’heroi no és el sant jordi valent sinó un científic que salva la gent la vacuna ha trobat

i el món ha millorat!

“On són els monstres?” Família Rebullida, 2n premi

28.04.2020 |

Autoria: Família Rebullida de l’esplai Farfalla

Per veure el conte il·lustrat, feu clic aquí!

“La nova llegenda de Sant Jordi” – Família Trabalón Pérez, 1r premi.

28.04.2020 |

Autoria: Família Trabalón Pérez (Greta i Tristán) de l’esplai Torxa

La importància de l’internacionalisme a l’esplai

27.04.2020 |

27-abril-2020

Autores: Iris Garcia, monitora de l’Esplai d’Avià; Mercè Lopez, monitora de l’Esplai Pica Roca; Rosa Moles, monitora de l’Esplai Geps.


La Mercè Lopez (Esplai Pica Roca), l’Iris Garcia (Esplai d’Avià) i la Rosa Moles (Esplai Geps) van participar al seminari internacional “Feminist of the world, united!” a Budapest i han escrit aquest article com a retorn de l’activitat:


International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM – SEI) és un moviment educatiu internacional que treballa per empoderar als i les joves que participin a la societat i lluitin pels seus drets. És una organització paraigües per diverses organitzacions d’arreu del món que promou activitats educatives no-formals (seminaris, cursos, campaments i conferències internacionals) sobre la base de valors com igualtat, democràcia, pau, cooperació, solidaritat i amistat.

Nosaltres vam assistir al seminari “Feminist of the world, United!” a Budapest, on ens vam reunir al voltant de 30 persones (que no ens identifiquem amb el gènere masculí) amb el propòsit de compartir experiències, conèixer més sobre el concepte d’interseccionalitat i com aplicar-lo i, en definitiva, saber i conèixer més el concepte de feminismes i les persones feministes d’arreu del món. Un cop allà, també se’ns oferia l’oportunitat de compartir projectes dins del camp del feminisme.

Viure una experiència com aquesta ens ha permès reflexionar sobre com les diverses identitats que ens conformen ens situen en una posició de privilegi o pel contrari, ens desfavoreixen socialment. I ser més conscients de l’espai que ocupem i de la manera que utilitzem els nostres avantatges. D’aquest escenari ens enduem un valor molt important, la tolerància. Respectar les diferents realitats i intentar deixar enrere la visió ego i etnocèntrica amb la qual ens construïm. Ser capaces d’acceptar visions diferents i treballar per assolir un objectiu comú, viure en feminisme. Hem pogut conèixer aliades que pateixen el sistema patriarcal i capitalista arreu del món i solidaritzar-nos unes amb les altres.

Un seminari internacional és una oportunitat per conèixer gent nova amb diferents bagatges que ens poden ajudar a seguir creixent. Totes les participants teníem orígens diferents, fet que va permetre un intercanvi cultural molt enriquidor. A més a més, és una manera de veure diferents punts de vista que fan replantejar les concepcions i prejudicis que tenim. Durant els seminaris i formacions vam aprendre un munt de recursos i eines per aplicar als nostres projectes, que podíem començar a desenvolupar allà mateix amb l’ajuda de les nostres companyes, i als nostres propis esplais.

I després d’això, què?

02.04.2020 |
02-abril-2020

Autora: Alba Foz, membre de la Secretaria Tècnica d’Esplac


Vull pensar que tot aquest col·lapse general, tot aquest caos organitzat que estem vivint aquests dies de pandèmia i tot aquest malestar que, poc a poc, anem gestionant de la millor manera possible, finalment ens durà a algun punt raonable del qual n’haurem après alguna cosa.

El que fa uns anys demanava per activa i per passiva tot el moviment de Fridays for Future, i que des de dalt es repetia una vegada  i una altra que “sí…es fa el que es pot, però el món no es pot aturar així com així” hem contemplat bocabadats des dels nostres caus de confinament que sí que era possible, i no només això, sinó que pràcticament en qüestió de dies el món va posar el fre de mà.

No espero, ni molt menys, que el futur quedi reduït a la vida als balcons, però sí que m’agradaria que quan tot això es paeixi, valorem en la mesura justa la necessitat de viure localment, fent barri, fent carrer; concedim el temps que el cos necessita a estar, simplement estar, a l’aire lliure i prenguem consciència de la sort que tenim de poder abraçar-nos, tocar-nos i petonejar-nos amb la gent que tenim a la vora.

D’aquests dies de confinament, totes en traurem conclusions, talment com va passar després de la pesta o la grip espanyola però, us imagineu que aquestes conclusions servíssin, aquest cop, per fer un pas endavant cap a on volem que avanci la nostra societat?

L’esplai en temps de COVID-19 (en GIFS)

23.03.2020 |
23-març-2020

Autora: Cèlia Nisarre, ex monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.


El coronavirus ha dut coses noves al nostre dia a dia. Clarament la tasca dels esplais no es pot realitzar amb normalitat i aquí cada grup de monis s’ha empescat la seva per poder gestionar aquests dies de confinament.

A continuació un recull anònim de les experiències més dures que s’han viscut fins al moment:

  • LA PRIMERA VIDEOTRUCADA AMB L’EQUIP DE MONIS PER COORDINAR

El jijiji, el jajaja.

  • A PARTIR DEL DIA DOS DE COORDINACIÓ
  1. Et sento tallat.
  2. Perdo la connexió.
  3. (Inserir aquí comentari polític de la situació, amb alguna referència a Espanya i a l’espoli)

No jijiji- no jajaja. No han sortit voluntàries per fer el trivial de l’esplai.

  • ES DECIDEIXEN PRESENTAR ALTERNATIVES LÚDIQUES PER ALS INFANTS VIA XARXES SOCIALS

Ens creiem “influencers”? Possiblement.

Ens baixen els fums quan veiem que tenim 15 likes al final del dia? No tengo pruebas pero tampoco dudas.

  • TENIM UN IDEARI… PERÒ EL SUCRE MÉS!

El primer que fem és proposar que cuinin! És la típica activitat que es pot fer des de casa i adaptada a totes les activitats però… Ah! Ningú cuina verdura i peix! Tothom es posa a fer pastissos, galetes i el brownie que es fa en una tassa al microones (clarament sobrevalorat). Podem fer veure que no vau tenir el debat de què fer el dia de cuina a l’esplai. Podem fer veure que no recordem aquelles brotxetes de fruita oxidada. Podem. Però, i els riures! #realfood

  • LES GALLINES CATALANES ENTREN EN ESTAT DE PÀNIC

Admetem-ho, tothom s’ha posat a proposar manualitats amb oueres… Que originals! No m’ho digueu: flors amb oueres? Arracades amb oueres? Animals amb oueres? Jocs de taula amb oueres??? Fins quan ha de durar el pànic en les granges del país? No veieu que no hi ha prou gallines per tantes oueres!

  • TIC, TOC, TIK-TOK… EL RELLOTGE BIOLÒGIC

Diuen que madures quan comences a gastar més diners en menjar bé que en beure molt… MENTIDA! Madures quan comences a veure els teus infants i joves de l’esplai fent Tik-Toks d’aquests i sents vergonya aliena! Veus que t’has fet gran quan la mandra per descarregar-te noves aplicacions és superior a la capacitat del teu telèfon mòbil.

  • MOOOOOLTA PURPURINA

Tothom traient els llibres de manualitats que estaven agafant pols a l’estanteria… a veure què es pot fer (amb coses que no siguin oueres). Alguns agosarats busquen manualitats amb els cartrons del paper de vàter… altres amb caixes de cereals… Tot quedarà cutre (sento ser jo qui destapi aquesta gran veritat), però els infants s’embrutaran (perquè totes les manualitats tenen pintura i/o purpurina) i això està bé perquè així també passen l’estona (netejant).

  • AND THE OSCARS GOES TO…

De cop i volta les monis ens hem convertit en expertes del cinema familiar i volem compartir amb la humanitat el nostre saber. OK, BOOMER. A més del “Viaje de Chihiro” heu vist alguna de les pel·lícules que recomaneu? No hay más preguntas señoría.

  • ELS “CHALLENGES”

Quan ja no queden més idees… arriben els “challenges”, que són els reptes de tota la vida en anglès, que sona millor (tenim el que ens mereixem). Els podràs distingir de la resta d’activitats perquè els “challenges” van sempre acompanyats de perill per la teva vida o la del mobiliari de casa.

  • TOT SIGUI PER LES FAMÍLIES…

Al final i malgrat tot, penseu que elles estan més fotudes! Perquè es mengen els pastissos amb mocs, estan fartes de fer truita per sopar (tot sigui per les oueres), no entenen la meitat de les apps que els demanen els petits, tenen la casa plena de purpurina i obstacles, el cap quadrat de tant veure la tele, cada “challenge” nou que apareix els sembla més perillós que l’anterior… i el pitjor: NO PODEN PORTAR ALS INFANTS A L’ESPLAI!

Violències i agressions. Aquesta és la realitat a les nostres assemblees.

09.03.2020 |
9-març-2020

Autoria: Grup de Treball de Protocol d’Esplais Catalans


El Grup de Treball del projecte “Protocol per a la prevenció i l’actuació davant la violència o l’abús” d’Esplais Catalans vam realitzar una enquesta a diferents esplais dels sectors geogràfics amb la finalitat d’observar els tipus de violència que es poden donar a les nostres entitats i si les identifiquem o no com a agressions. 

Així doncs, aquesta sorgeix de la necessitat de veure què és el que s’identifica com agressió i què no en els diferents esplais, per tal d’intentar donar una resposta genèrica a les inquietuds dels esplais d’ESPLAC encaminant  les nostres futures accions en base a això. 

En aquest article volem exposar els resultats de l’enquesta, procurant fer una anàlisi objectiva, a fi que els esplais tingueu contingut per poder reflexionar i abordar aquesta realitat a les vostres assemblees. A més, podeu posar-vos en contacte amb el Grup de Treball de Protocol (a través d’un formulari que pots accedir fent clic aquí o per whatsapp 722 672 177) per demanar-nos recursos, assessoraments o formacions sobre com poder abordar aquestes qüestions a les vostres entitats, així com també acompanyar-vos en el procés de creació del vostre protocol. 

Finalment, volem deixar clar que no som especialistes en aquesta matèria i que no tenim intenció de jutjar a ningú. Nosaltres aprenem juntes treballant plegades i tenim les mateixes pors i preguntes que vosaltres. 

RESULTATS

D’entrada, els resultats d’aquest buidatge es basen en un total de 177 respostes de monitores i dirigents de l’entitat. Seguidament,  per tal de fer més clar i etenedor el buidatge hem classificat les preguntes de l’enquesta en els diferents tipus de violència segons l’estructura del Protocol d’Esplais Catalans: https://www.esplac.cat/wp-content/uploads/2019/12/Protocol_agressions_Esplac.pdf

Aquestes són les següents: 

  • La violència social és el control de la vida social. És a dir, dinamitar les relacions socials i cercles d’amistats a la força o de forma subtil fins que la persona talla les relacions i acaba aïllada. Per representar la violència social varem destacar possibles escenaris que poden succeir a les nostres assemblees com: denunciar a una agressió durant l’assemblea i que no s’obtingui cap tipus de resposta, escoltar més l’opinió d’un home cis i/o ridiculitzar a una altra persona durant les reunions. D’aquestes, el 92,66% de les persones que vanrespondre queho  van identificar com una agressió i el 58,76% asseguren que ha passat al seus espais. 
  • El rol de poder és quan una persona utilitza la seva condició i els seus privilegis, de manera conscient o inconscientment, per aconseguir establir relacions sexoefectives amb una altra persona sense els mateixos privilegis. Com per exemple: quan una dirigient d’Esplac es lia amb una monitora de primer any o una monitora veterana es lia amb una moni que acaba d’entrar. 

En aquest ca s’identifica que passa en més de la meitat dels casos (54,39%) però el 77% de les persones no ho identifica com una agressió.

  • La violència ambiental és la destrucció d’objectes personals i l’alteració de l’ambient vital de la persona. Com per exemple: no posar cançons feministes o que no hi hagi un punt lila a una festa. 

El 79,6% considera que el fet que no hi hagi un punt lila en una festa és una agressió, mentre que el 48,6% diu que no ho és el fet que no soni cap cançó explícitament feminista. Els resultats de l’enquesta ens diuen que passa en un 51,16% dels casos. 

  • La violència simbòlica comporta un seguit de submissions i coaccions que no són percebudes com a tal, recolzades en unes creences i valors socials homogènies, en unes expectatives col·lectives. Els exemples escollits per realitzar l’enquesta són: presumir d’haver-te liat amb algú, riure’s d’una persona perquè és verge, que un home cis es tregui la samarreta i que qualsevol persona es tregui la samarreta.

 En l’enquesta s’afirma que passa en un 62,09%, no obstant el 48% considera que no és una agressió.El 51,4% de les persones consideren que presumir de liar-se amb algú és una agressió. Per altra banda, riure’s d’algú perquè és verge pràcticament tothom ha contestat que sí que és una agressió (92,7%). Seguidament, el 32,2% considera  que és una agressió que algú es tregui una samarreta , mentre que el 39,5 %  considera que és una agressió  si aquesta persona és un home cis.

  • La violència sexual és qualsevol acte de naturalesa sexual NO consentit per una persona, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la persona agredida una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu. A l’enquesta vàrem exemplificar aquesta violència amb aquest ítems:
  • Demanar “polvo ràpid” quan l’altra persona diu que està cansada.
  • Incitar que dues monis es liin durant una trobada de monitores.
  • Insistir quan no tenim preservatiu.
  • Liarte amb una monitora que va taja.
  • Despertar la persona amb qui t’has liat durant la nit per veure si vol dormir amb tu. 
  • Mostrar interès per algú només per “follar”.

On hi ha hagut més controvèrsia ha estat enles tres últimes preguntes, les quals no eren considerades com agressió per un 48,2% de la gent enquestada. No obstant, en el global de preguntes veiem que el 71,3%  sí que es consideren agressió. Aquesta s’afirma que passa en un 38,14% dels casos. 

  • La violència en relació a gèneres i sexualitats diverses i dissident ésla  violènciaque exerceixen les persones, i/o la societat, a altres persones per raons de sexe, gènere i/o orientació sexual. Com per exemple:
  • Assumir que persones trans són heteros.
  • Sentir-te molesta per agradar a una persona del mateix gènere /sexe que tu.
  • Assumir el gènere d’una persona.
  • Assumir sexualitat d’infants i joves.
  • Assumir la sexualitat d’una persona.
  • Assumir gènere d’un infant o jove.

Un 29,10% de les respostes consideren que no són agressions, mentre que el 70,09% diuen que sí que ho són.  A més a més, el 53,95% dels casos diuen que en el seu esplai passa o ha passati el 46,05% dels casos que no. 

  • La violència estructural s’’exerceix a través de les estructures socials i sembla inamovible, tot i que no ho és. Impedeix l’accés de les dones als drets bàsics, a través de barreres i obstacles arrelats i que es (re)produeixen diàriament. S’expressa a través dels rols sexistes, de la divisió sexual del treball i dels espais de la societat. Els casos que podem trobar a l’esplai són que les monitores dones siguin les referents dels grups de peques, que la presidència de l’entitat sigui d’un home cis i/o que les monitores estan a les comissions relacionades amb les tasques de cures (material, farmaciola, neteja…)

El 63,65% consideren que aquests exemples passant al seu esplai. Però el 48,02% no consideren que sigui una agressió. 

  • La violència cultural és quan S’exerceix violència a través d’aspectes culturals que la legitimen, ja sigui a través de l’art, la religió, la filosofia, el dret… com per exemple: portar una samarreta que digui “primer els de casa”. 

El 80% de les monitores que han respost a l’enquesta consideren que és una agressió i pràcticament el 100% asseguren que no ha passat (93,79%).

CONCLUSIONS

Des del Grup de Treball de Protocol, ens agradaria compartir amb vosaltres algunes conclusions i reflexions que hem fet mentre realitzavem el buidatge de l’enquesta.

D’entrada, considerem que la paraula agressió té una connotació forta amb un significat negatiu, cosa que creiem que possiblement ha influït alhora de contestar que sí que era una agressió coses que potser sabem que no són del tot correctes que passin, però no volem classificar-ho com a tal. 

Seguidament, hem vist que en general són molt més fàcils d’identificar aquelles violències o agressions visibles com pot ser la violència social o sexual, mentre que aquelles formes de violència implícita com poden ser el rol de poder o la violència estructural són molt menys visibles, no obstant, observem que  són les més comuns en el món associatiu. Aquest fet es veu clarament en l’apartat de violència ambiental, on veiem que la majoria de les persones consideren que és una agressió el fet que no hi hagi un punt lila a una festa (visible), però en canvi que no soni cap música feminista, i que per tant no es potenciï la representació de la dona en el món de la música  (no visible) no. En aquesta mateixa línia, veiem que costa identificar com agressió el fet que una persona més gran, amb més experiència pugui estar aprofitant el seu rol de poder (conscient o inconscientment) per liar-se amb una altra persona més petita o amb menys experiència dins de la entitat. 

En definitiva, ens agradaria remarcar el fet que la societat és un reflex de l’educació, i és per això que a l’esplai també patim violències. La societat binària a occident està estructurada de tal manera que divideix les persones en homes i dones segons els seus genitals. A les dones se les educa per realitzar les funcions reproductives i per tant, els pertoca, suposadament, ocupar els espais privats, fet que indirectament comporta la invisibilització. Als homes se’ls educa per realitzar funcions productives i per ocupar l’espai públic. 

Així doncs, creiem que cal donar molta importància a oferir espais no mixtes, per infants, joves i monitores. D’aquesta manera, les dones poden donar-se suport, identificar o denunciar les discriminacions i violències que pateixen i apoderar-se. Per altra banda, els homes poden revisar el masclisme interioritzat, els privilegis i els seus rols dins l’assemblea o espai en què participen.

És per això que com a instrument transformador de la societat, els esplais teniu un gran compromís per qüestionar i poder trencar aquesta estructura.

Des del Grup de Treball de Protocol, us animem a que tingueu debats sobre aquest tema, i aprofiteu els recursos i assessoraments que des d’Esplac us podem oferir, per generar el vostre propi protocol per fer front a qualsevol tipus d’agressió discriminatòria que pugui tenir lloc a la vostra entitat. 

Finalment, també us volem animar a participar al Grup de Treball de Protocol i pugueu aportar els vostres punts de vista en les nostres accions. A continuació us deixem un apartat amb recursos per tal que us puguin ser d’utilitat per treballar aquests aspectes a la vostra entitat. 

MATERIALS I RECURSOS

  • Guia per elaborar un protocol contra agressions discriminatòries.
  • Voleu fer l’enquesta? Aquí us deixem l’enllaç per fer-la. 
  • Des del Grup de Treball us podem oferir assessorament i acompanyament en la realització del vostre protocol. Si voleu, podeu omplir el formulari de l’Era especificant en què us podem ajudar. 
  • Durant aquest any podeu demanar formacions sobre prevenció, detecció i actuació davant de violències masclistes o abús a menors. Posa’t en contacte amb la teva Coordinadora de Projectes per demanar-les.
  • Guia d’autodiagnosi de gènere. Autodiagnosi per esplais, fent clic aquí.

Laura Matesanz: “No m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac”

17.02.2020 |
17-febrer-2020

Autoria: Àrea de comunicació d’Esplais Catalans


La Laura Matesanz és monitora de l’esplai Xiroc. Estudia Comunicació Audiovisual a la UAB i forma part de Batukalla (batucada de dones del Fort Pienc) i del grup de hip-hop WWA (Women Wiz Attitude). Ha estat realitzant els darreres mesos una estada de pràctiques a la Secretaria Tècnica d’Esplac, donant suport a l’àrea de comunicació. Ara que ja ha finalitzat aquest període, ens explica quines són les seves sensacions després d’una temporada vivint, des de dins, el dia a dia de l’oficina d’Esplais Catalans.

  • Quina havia estat fins ara la teva relació amb Esplac? 

La veritat és que poqueta… Tot i que vaig ser dos anys referent del meu esplai al sector, el Xiroc sempre hem anat bastant “a la nostra bola”. Sí que recordo haver vingut alguna vegada a buscar les agendes, portar els extintors i paperassa, escriure algun article tonto pel Som Esplai, o fins i tot haver ajudat en el documental “Transformar Educant”. Però poqueta cosa més! Tot i així, no hem faltat mai a cap AGO, i utilitzem “a tope” les càpsules formatives i els cursos de l’Escola Lliure El Sol.

  • Què és el que més t’ha agradat d’aquests mesos treballant a l’ST?

El que més m’ha agradat ha estat el bon ambient i clima de treball. No és per ser pilota, però totes i cadascuna de les persones que hi treballen són genials. La veritat és que, des de la perspectiva de moni d’esplai, em feia una mica de por entrar a un lloc així: gent més gran, més formada, que potser mai ha estat a un esplai… I l’experiència ha estat molt guai: hi ha molt bon rotllo, molt bon ambient de treball, i tothom que forma part de la ST té, o ha tingut, algun tipus de relació amb el món educatiu o associatiu, i això facilita molt les coses! També m’ha agradat molt veure que hi ha una gran preocupació perquè totes les treballadores estiguin a gust i se sentin còmodes per poder explicar el que calgui en cas que sigui necessari. I per últim, però no menys important, les meves compis de l’àrea de comunicació, la Blanca i l’Andrea, que m’han acompanyat, m’han format, m’han ensenyat i també m’han cuidat molt. 

  • I el que menys? 

Potser el que menys m’ha agradat ha estat haver d’aguantar tantes hores asseguda en una cadira! Tot i que, en general, les treballadores de l’ST tenen força reunions, el que se m’ha fet més pesadet han estat les hores asseguda en una cadira davant de l’ordinador. Encara que la companyia fos molt bona… acabava amb mal de cul! També és cert que sóc una persona molt moguda i m’agrada fer moltes coses, i aquesta feina em feia estar més paradeta… però tot bé! 

  • Ha canviat la imatge que tenies d’Esplac i de les dirigents abans d’entrar a treballar a la Secretaria Tècnica, respecte a la que tens ara? 

Ha canviat bastant. En primer lloc, treballar aquí m’ha ajudat a entendre i a veure de prop tot el que suposa per als esplais tenir una federació com és Esplac. Penso que en el meu cas, i durant tota la trajectòria en que he estat a l’esplai, he perdut (i hem perdut) moltes oportunitats: seminaris internacionals, comissions súper interessants, l’atenció personalitzada de la coordinadora del sector per ajudar-nos, etc. D’altra banda, estar aquests mesos a la ST també m’han ajudat a entendre amb tota la seva globalitat l’organització d’Esplac: els seus dirigents, els esplais, els sectors, l’ST i les seves funcions. 

  • Què és el que més t’ha sorprès? 

Que treballin tant! Em repeteixo, però no m’hagués imaginat mai tota la feinada que es fa a Esplac: la Secretaria Tècnica, les dirigents (EGS i Equico) i monis que participen activament.

  • Algun detall curiós?

A l’oficina hi ha una torradora increïble! He esmorzat i berenat com una reina, a Esplac! 

  • Alguna anècdota que ens vulguis explicar? 

Durant aquests mesos de pràctiques, casualment, es feien reformes a l’oficina, i hem passat algunes tardes i matins molt divertits movent tots els mobles! 

  • T’agradaria compartir amb la resta de monitores algun missatge? 

Sempre és difícil empatitzar amb algú quan mai no has estat en la seva posició però jo que he tingut l’oportunitat de ser-hi, penso que és guai que les monis dels esplais tinguem en compte la feina que fan totes les persones, la valorem, i les respectem perquè fan molt i molt de curru! 

M’agradaria agrair-vos l’oportunitat de poder fer les pràctiques aquí, un lloc que com us vaig dir, juntava dues coses que m’agraden molt: l’educació en el lleure i la comunicació. He après molt i m’emporto una fantàstica experiència d’aquests mesos. Gràcies, ST! 

La coherència que immobilitza

08.01.2020 |

08-GENER-2020

Autoria: Francesca Nogales, ponent de la propera Escola d’Esplac 2020.


Si he de triar un valor que defineix la ideologia dels Esplais Catalans aquest és, segons el meu parer, el pensament crític: un valor fortament arrelat a la societat catalana, al qual li devem moltes gestes. 

És un valor dels fàcils i conceptualment s’entén ràpid: el pensament crític és qüestionar-ho tot, preguntar-se el perquè de les coses. Al mateix temps, però, és també un valor dels més difícils, perquè ens compromet mitjançant la coherència, a passar de la crítica a l’acció. 

Comencem per la part fàcil: el pensament crític com a concepte. Com deia el meu professor d’Introducció a la Sociologia, Joan Estruch, és posar de manifest les coses que es donen per descomptat, allò que es dóna per suposat. Sovint les coses que es donen per descomptat, quan preguntes per què es fa això, o per què es fa així, la resposta és no sé, sempre s’ha fet així, o pitjor encara, per nosaltres és normal això. 

Davant aquestes respostes, és altament probable trobar una situació injusta, una opressió, una desigualtat socialment acceptada, etc. I és per aquest motiu que l’esperit o pensament crític facilita unes ulleres per mirar que ens ajuden a ser dia a dia una societat que aprèn, més conscient i més justa quan, amb el temps, el discurs passa a l’acció quotidiana. 

Fantàstic, fins aquí tot estupendo. Quin és el problema que veig jo ara? 

Passem a la part difícil del valor del pensament crític: la coherència. Bé, de fet, el problema és la paràlisi que genera l’exigència de coherència amb el valor del pensament crític. El fet és que ara no es pot fer res. Res de res. Facis el que facis hi ha lleugeresa per ser acusada d’opressora, de masclista, d’injusta, de poc sostenible i de poc sensible amb la cura o qui sap què. I per tant, l’estratègia assumida per moltes persones és la paràlisi: “no faig, no dic, i així no m’exposo al judici, a la crítica o fins i tot a l’exclusió”. 

Hi ha una part que crec que des dels esplais s’està fent molt bé. Millor que enlloc, diria. De la mà d’aquesta capacitat crítica nostra, veiem les injustícies i opressions com quasi cap altre col·lectiu, les fem emergir i no tenim por de manifestar-les. És una tasca importantíssima. Alhora volem ser coherents i això també està molt bé. Però sento que cada dia és més difícil, perquè el discurs, especialment al voltant al gènere, però també cap a altres temes com la sostenibilitat i l’alimentació, s’estan allunyant tant de les pràctiques, de la vida quotidiana, del món real, que resulta extremadament complicat ser coherent, ser pur, i connectar al 100% el que pensem i el que fem. Òbviament, que sigui difícil no vol dir que deixem d’esforçar-nos cada dia. 

El meu diagnòstic és que el discurs va massa ràpid i no donem temps, ni tan sols a l’esplai, a incorporar les pràctiques que considerem oportunes. Un exemple: un grup de joves jugant vora la piscina. Un noi agafa a una noia i la llença a l’aigua. Tots riuen. En aquell instant, una noia asseguda en una gandula crida assenyalant amb el dit: “això és un rol de gènere!” La gent de cop es tensa, i es fa un silenci 2 segons eterns. Imagino la reacció del noi i de la noia, especulo el seus pensaments. Noi: “merda! Potser té raó, no hi he pensat. Què faig, li demano disculpes?”. Noia: “És veritat! Per què m’ha agafat a mi i no a un noi? Estàvem rient, però és cert que es pot llegir com un gest de poder masclista…”

El diagnòstic dels meus nebots adolescents és que el discurs s’ha tornat més radical per postureig. És com si guanyem punts quan manifestem la crítica, quan fem emergir allò que a vegades donem per descomptat. Un punt de postureig per la noia de la gandula! I un punt per tenir el pensament crític alerta en qualsevol moment. 

Com ho veieu? Postureig del discurs o desconnexió entre el discurs i la pràctica? 

Crec que aquest exemple dóna una pista cap a la solució del problema. Considero que és bo mantenir l’esperit crític amb un volum adequat, que és bo que el fem emergir. Això sí, amb cura, amb carinyo, per tal que l’altre no senti judici sinó un espai per a la millora i l’aprenentatge. 

Us comparteixo una altra anècdota; a l’estiu vaig viure un moment revelador. En un dels cursos intensius i associatius, l’ambient del grup era tens i els silencis, recurrents. Mai m’havia trobat en aquesta situació en un context d’aprenentatge i lleure. Després d’unes hores difícils, va obrir-se el meló: calien tres persones voluntàries. El grup, majoritàriament format per dones, callava. Dos nois van oferir-se a participar, i un tercer va demanar que alguna noia fos la tercera voluntària. Es va liar… clar! 

En resum, el que jo vaig entendre, és que moltes persones no participaven ja que sentien judici sobre les seves aportacions, i ningú volia exposar-se a la crítica. Si el comentari no era exquisidament coherent amb el discurs “pur o postu” del grup, la persona rebia mirades, comentaris atacants…en definitiva, sentia el judici. I això va portar a la paràlisi d’aquell grup: un grup tens i encotillat per la norma no escrita del discurs pur, radical o postu i l’exigència de coherència sense marge per a l’error, per l’autocrítica, per l’aprenentatge col·lectiu com a grup. Jo sentia a un grup empoderat fent servir perniciosament el poder. 

Sort que el procés de creixement és col·lectiu i progressiu, com l’aplicació del discurs al nostre dia a dia, i finalment, totes vam entendre que estàvem allà per aprendre. No imagino un espai millor que un esplai, un cau o una formació per sentir-me còmoda, per sentir-me jo mateixa, i per compartir els meus dubtes i reflexions. 

Estic d’acord amb el 98% del discurs i els valors que treballen els esplais avui dia. La meva pregunta és: Per a què ens serveix com a esplais aquest judici? Ens ajuda a ser millors entitats? Ens facilita la connexió entre discurs i acció? Ens permet aprendre? Aquesta exigència de coherència a què respon?

Camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre!

23.12.2019 |
23-desembre-2019

Autoria: Dani Costa Soler, ex membre de l’Equip de Coordinació d’Esplac.


Discurs de cloenda del Dani Costa, ex membre de l’Equip de Coordinació, a l’Assemblea General Ordinària 2020:

“El 2008 començava a ser monitor d’esplai, i el 2010 engegava la millor aventura de la meva vida,  de la mà de l’esplai la Fera. Un any després m’iniciava a les reunions del sector Vallès, i el 2014 entrava a formar part de l’EGS durant dos cursos. Finalment,  entrava a l’Equip de coordinació on he gaudit els últims quatre anys. 

En resum, 12 anys dedicats a l’esplai, i us asseguro que no hi ha res que em faci més feliç, que tancar aquesta etapa, el mateix any que l’Esplai la Fera celebra el seu desè aniversari. Felicitats doncs a tots els meus companys i companyes, i que la Fera segueixi deixant petjada allà on va. 

L’esplai m’ha fet ser qui sóc avui en dia, és on he crescut, on hi tinc els amics i on he construit les meves conviccions, la meva manera de pensar i el meu estil de vida. 

Jo us convido a viure l’esplai des de la pedagogia i l’aprenentatge, posant l’educació al centre de la nostra manera de ser i de fer, i lògicament, posant l’infant al centre de la tasca educativa de l’esplai. 

Formar part de l’esplai és fer política, prendre decisions, i  això ens agrada a tots, ens empodera, ens alimenta la nostra persona, i a vegades perillosament també l’ego. I crec que l’important és que allò que fem, ho fem a amb consicència i de la forma més pedagògica possible. Fer política amb pedagogia, i això vol dir per mi: escoltar més i parlar menys; empatitzar més amb l’altre; construir des de l’equip i no  des d’un mateix; responsabilitzar-se dels propis actes; no culpabilitzar ni caure constament en un judici cap als altres; i en definitiva, pensar en col.lectiu i per l’interès de l’equip sovint per davant del propi. A vegades, significa també renunciar i callar-se, i aprendre a deixar un espai, perquè els altres l’agafin. Fer pedagogia també vol dir equivocar-se i aprendre dels errors, vol dir críticar-se i aprendre a criticar de forma constructiva. 

Hi ha una paraula que voldria donar-li valor, en un món on sembla que tot i tothom flueix. Parlo del compromís. Per mi el compromís comença per un mateix, va lligat a la voluntat, allò que fem i no només allò que diem que farem. L’esplai m’ha ensenyat que la credibilitat i la coherència no es mesura per saber parlar molt, sinó per actuar i responsabilitzar-se. I actuar significa estar allà, ser-hi!  Perquè és llavors, quan hi som, que Esplac, i també els esplais són més participatius, més coherents i més transformadors.

Us asseguro que no hi ha res més meravellós, i així ho he viscut, i així ho sento, que ser monitor i formar part d’un equip, i fer-ho amb una actitud compromesa. Compromesa amb la tasca educativa cap a l’infant, construïnt vincles forts, però també compromesa amb la cura, les relacions i el benestar de totes les persones: infants, monitores, famílies i entorn. Quan totes ens comprometem, totes som equip, si ho fem bé, si ens cuidem, llavors som imparables, som capaces de tot, i res ni ningú ens atura.  

Del meu pas per Esplac, m’agradaria que sovint totes fóssim una mica més coherents, més compromeses, i m’agradaria també que la tasca educativa estigués al centre del debat, de les discussions i sigués realment la protagonista de les nostres reunions, assemblees o espais on participem. Sé que és així en molts casos.   

Crec que quan parlem d’educació tot pren sentit, perquè al final és allò que totes compartim i tenim en comú, i de fet, és la millor manera  que tenim per canviar el que no ens agrada. Formar part de l’esplai i d’Esplac ja és de per si transformador, i si totes posem el focus en allò important, segur que tot plegat encara tindrà un impacte més gran.  

Vaig acabant, però sento que és important per mi poder agrair públicament a totes les persones que han format part d’aquest camí. 

Gràcies, a les persones de la Secretaria Tècnica. M’emporto col.legues i amics, moments i molts aprenentatges amb vosaltres. Sou les imprescindibles sense cap dubte. 

Gràcies a les persones del Gran Comitè per fer més fàcil aquest camí compartit, pel vostre escalf, per estar allà i donar-nos estima i per fer que Esplac tingui un sentit.  

Gràcies a l’Equip de Coordinació, a totes i cadascuna de les persones amb qui he compartit equip. Especialment amb aquelles que ens hem cuidat, ens hem respectat, ens hem estimat, ens hem valorat i també ens ho hem passat molt bé.  I deixeu-me prendre’m la llicència, per reconèixer la gran tasca que feu.  Perquè amb les vostres inseguretats i fortaleses, amb les vostres pors i valentia, amb la vostra estima cap Esplac, esteu allà sempre, aprenent i empoderant-vos dia a dia. Que res ni ningú us tregui les ganes de continuar, de viure intensament la vostra feina, de fer equip i fer les coses el millor que sabeu. 

Gràcies a l’Esplai la Fera per fer-me millor persona, per donar-me els millors anys de la meva vida. També gràcies a la Marta per donar-me conèixer el món ‘esplaiero’. Gràcies als amics i amigues de l’esplai, i desitjo que seguim mantenint l’esperit d’allò que un dia ens va unir. 

En definitiva, gràcies a totes per donar-me aquest espai. Sigueu compromeses i constants, sigueu pacients i responsables, sigueu empàtiques, valentes i cuidadoses. Sigueu en definitiva, tot allò que l’esplai us regali, i agafant el millor de vosaltres, camineu ben lluny i no us deixeu l’alegria i les ganes d’aprendre. 

Gràcies i molta sort!”