Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

Posts By comunicacio

“Ballarem”, “Mi pequeño diario” i “El senyor fantasmal” – Esplai Farfalla, 3r premi

28.04.2020 |

BALLAREM

Autora: Maria Batllé

Hola sóc l’Alex i aquestes són les meves amigues: L’Anna, l’Alba i l’Ariadna, juntes som l’equip A, ens vam prometre que no ens separaríem mai però… a l’institut, tot va canviar… L’Anna se’n va anar a l’equip de futbol, l’Alba al de les animadores i l’Ariadna al de ciències. Em vaig sentir molt sola, i vaig anar a l’aula de música, allà vaig cantar i va venir el Nil, un nen simpàtic que era sord. Jo no ho sabia, i pensava que m’estava espiant, per això el vaig insultar.  Ell m’ho va explicar tot, i jo em vaig disculpar, li vaig preguntar; -Com pots escoltar la meva música?. Ell em va respondre: – No l’escolto, em fico dins… I llavors em va fer posar la mà a l’altaveu. Em va dir: -Ja sé que sóc sord, però sé fer de DJ.

Per la nit, em vaig donar compte que l’equip A i jo ens havíem separat. Mentrestant vaig pensar com ens podríem tornar a reunir…. De sobte, la bombeta se’m va encendre. Ens podríem presentar al concurs de talents, però no seria gens fàcil, perquè el jurat eren: el director i la seva filla, la Miranda, la pitjor nena del món. Però jo sabia que podríem guanyar. Al dia següent els hi vaig comentar, però…. Em van dir que no, perquè no els interessava. Al cap de 5 minuts, el Nil em va preguntar si participaria al concurs, però li vaig dir que no, no estava d’humor per participar-hi.

La nit del concurs, vaig veure que les meves “amigues” no portaven la mateixa roba que el seu equip, es veu que portaven la roba que vaig dissenyar jo! I portaven una de sobres, de la meva talla! Me la van donar i em van explicar que els dies abans, ho estaven preparant tot! Però quina cançó ballaríem? –vaig preguntar. Em van dir que ja havien triat una, i era la meva!!! Em vaig posar tant contenta, que el somriure m’arribava d’una orella a l’altre!

Vam sortir a l’escenari i a tothom li va agradar tant la coreografia que la Miranda va haver de votar en verd! Vam guanyar el concurs, el trofeu, però allò era el menys important, el que m’importava era que havia tornar a guanyar l’amistat de l’equip A!

MI PEQUEÑO DIARIO

Autora: Judith

Hola pequeño diario en el dia de hoy hemos estudiado una cosa bastante interesante que me contó mi madre hace muchos años. En el cole hemos estado hablando de cuando surgió la tragedia del coronavirus mi madre me contó que tuvieron que estar encerrados en casa más de un mes y medio . Y la verdad suerte que no me pasó a mi porque soy un culo inquieto.

16/4/2040

Hoy en el colegio me han dicho que me tengo que aprender el baile de renegate de tik tok y pues claro le he preguntado a mi madre y hemos pasado toda la tarde ensayando.

17/4/2040

En el colegio hemos hecho manualidades y al llegar a casa mi madre me ha explicado que ella de pequeña iba a un esplai súper molón se llamaba esplai farfalla  y  me ha explicado que tenía a unos monitores que se llamaban Claudia, Abril, Isa, Xavi……

18/4/2040

Hola mi diario, hoy mi madre me ha contado otra de las cosas que pasaron en la época del coronavirus o también llamado covid19 . Me dijo que en símbolo de agradecimiento a los sanitarios cada día a las 20 : 00 en punto aplaudían para animar a los sanitarios a continuar así.

EL SENYOR FANTASMAL

Per llegir el conte amb il·lustració de l’Èric Rebullida, feu clic aquí!

“L’Altell i les Joguines” – Esplai Ara Mateix, 3r premi

28.04.2020 |

L’ALTELL I LES JOGUINES

Autora: Dina

Habitació d’en Pau (un nen de sis anys).

Es troben al mig de l’habitació les quatre joguines més importants per en Pau, l’os de peluix sembla molt preocupat, els altres tres alguns saben més que altres però no s’han assabentat del que passa realment.

BARBIE: Per què m’heu despertat de la maleïda migdiada? Alguna cosa molt important ha d’estar passant perquè sinó no li trobo cap sentit!

COTXE TELEDIRIGIT: Barbie!! Que no te n’adones de que ha passat? No trobes a faltar a ningú?

OS DE PELUIX: (Amb to irònic i enfadat dirigint-se a la barbie) Esclar que no! És una egoísta que només li interessa dormir la seva meravellosa siesta i no els seus companys!

COTXE TELEDIRIGIT: Tranquil os, sabem que t’està afectant molt la seva marxa però aconseguirem trobar-lo. I sobretot no ho paguis amb nosaltres.

BARBIE: (mirant a l’os amb pena) Ostres! Es tracta del teu pare? (Comença a fer moltes preguntes i parla molt ràpid i cridant) Que li ha passat? On està? Està bé? L’han tirat a les escombraries? Ja no el vol el Pau?

PLAYMOBIL: Tranquila! Prou ja, no? Si, s’ha perdut i només l’os sap que li ha passat així que ara ens calmem tots, respirem i que ell ens expliqui que ha passat i llavors pensem un bon pla!

(Tots agafen les cadires i es posen al centre de l’habitació per parlar-ho tot amb calma)

COTXE TELEDIRIGIT: Va ós, si ens expliques amb detall el que li ha passat tot sortirà bé.

OS DE PELUIX: (Plorant desesperat) Esque tot és culpa meva! Jo estava amb ell en aquell moment i no vaig poder fer res!

PLAYMOBIL: Tranquil os, com tu has dit no vas poder fer res, estic segura que si ho haguessis pogut fer ho hauries fer.

BARBIE: Esclar! Vinga ara el més important és que ens expliquis el que ha passat i

ho arreglem!

OS DE PELUIX: D’acord, moltes gràcies a tots! Doncs jo estava amb ell i havíem vist algo moure’s fora de l’habitació i hem decidit sortir i quan estavem fora ham vist que estaven pujant caixes de roba d’hivern de la mare i jo li ha dit que marxessim ràpid, ell no m’ha fet cas i ha anat a veure que hi havia dins les caixes i llavors m’he enfadat i li he dit que el deixava allà i marxava i quan estava entrant a l’habitació he vist com la mare agafava la caixa on estava ell i la guardava però ja era massa tard per fer alguna cosa.. Em sap molt greu per ell…

BARBIE: (Dirigint-se a l’os de peluix) Ostres, em sap greu com t’he contestat abans, no era conscient del que passava!

PLAYMOBIL: Vinga llavors barbie agafa la pissarra, os ordena les cadires, cotxe els bolígrafs i jo vaig a controlar l’horari d’en Pau!

Tots desapareixen d’escena.

Entra la barbie amb la pissarra a la sala on es troba l’os amb les cadires ja ordenades i llestes i entre els dos col·loquen la pissarra.

BARBIE: Va tranquil, ja veuras com tot sortirà bé.

OS DE PELUIX: Moltes gràcies per tot enserio, si no fos per vosaltres no se com ho hauria fet!

Entra el cotxe teledirigit amb els bolígrafs de tots colors i el playmobil amb l’horari d’en Pau.

PLAYMOBIL: Tenim lliure durant gairebé dues hores ja que en Pau està a classe de teatre i els pares estan treballant.

COTXE TELEDIRIGIT: Perfecte doncs vinga! Pensem opcions per on poguem pujar a veure’l!

BARBIE: Podem pujar per les escales!

OS DE PELUIX: No! La mare les ha tancat ja… i obrir-ho és impossible perquè està molt amunt!

COTXE TELEDIRIGIT: També tenim les tuberies, alguna hauria d’arribar a dalt!

OS DE PELUIX: Playmobil! Mapa de les tuberies!

PLAYMOBIL: Hi ha una que va des del lavabo fins a l’altell, és molta pujada però crec que entre tots ho podem aconseguir!

BARBIE: Perfecte ja tenim el lloc per on pujar ara necessitem saber el com i crec que la persona que més ens pot ajudar ets tu! (senyala al cotxe teledirigit)

OS DE PELUIX: Exacte ja que si et poses el turbo pots pujar pujades fàcilment.

COTXE TELEDIRIGIT: Nois… em sap greu però jo no ho veig gaire segur aixó d’utilitzar el meu turbo… crec que haurieu de seguir sense mi… m’estio molt al teu pare però no em veig en cor de fer-ho…

BARBIE: Enserio? No estàs disposat a ajudar a un bon amic que està en perill? OS DE PELUIX: No m’esperava això de tu… i suposo que el meu pare tampoc… COTXE TELEDIRIGIT: Ho sento però no puc…

PLAYMOBIL: No ho fas per mandra o tens alguna altra raó?

COTXE TELEDIRIGIT: Bé nois… Pensava que mai hauria d’explicar aquesta història…

BARBIE: (amb impotència) No són moments per historietes o ena ajudes o no però ràpid que ara només ens queda una hora!

OS DE PELUIX: No, no… No passa res barbie deixa’l que s’expliqui i haviam si ara ho entenem millor tot.

COTXE TELEDIRIGIT: (parla a poc a poc i trist) Moltes gràcies intento ser breu… El meu pare quan era jove i jo només era un nen va haver d’escapar d’una altra joguina molt malvada i llavors per poder-se ensortir va posar el turbo i es veu que el tenía espatllat i llavors va explotar i es va trencar en mil bocins…

PLAYMOBIL: Ostres no en sabíem res… ens sap molt greu… si no ho fas ho entendrem…

BARBIE: Si… i em sap greu com t’he contestat abans….

COTXE TELEDIRIGIT: Tranquils nois, ho faré, per ell i per nosaltres!

TOTS: (s’abracen i criden) Si!! Per ell!

Barbie es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

BARBIE: Tu i jo mai hem sigut gaire amics… bé la veritat és que jo no en tinc gaires… però tu ets una joguina que es fa estimar per tothom amb el teu gran cor. Vas ser l’únic en rebrem el primer dia, quan vaig arribar amb una por terrible a questa casa sense saber amb qui em trobaria… Tu em vas ajudar el primer dia quan ningú ho va fer així que et dec una i per tant faré el possible per treure’t de l’altell…

El cotxe teledirigit es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

COTXE TELEDIRIGIT: Amic… Saps que t’estimo molt… faré el possible per salvar- te… i sí, em fa molta por que em pugui passar alguna cosa com al meu pare, però un dia un bon amic em va ensenyar que per un amic s’havien de deixar les pors enrere i lluitar com un valent així que ho faré!

Playmobil es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

PLAYMOBIL: Pfff… Si sapiguessis com estan les coses per aquí baix Quan

aconseguim treure’t ja veuras com t’estimem tot perquè estem movent cel i terra per poder-te salvar de l’altell… Ets la joguina amb més bondat dins seu que he conegut i sé que ets molt fort i mai vols que la gent t’ajudi ja que ets molt tossut peró ara és hora de que et deixis ajudar per les joguines que més han necessitat la teva ajuda.

L’os de peluix es dirigeix a l’os pare. Els altres es queden congelats.

OS DE PELUIX: Pare… Tu i jo sempre amb les nostres baralles… Sempre per una cosa o altra acabem així però és perquè tu em vas ensenyar a lluitar per tot el que volia i ara els dos som molt tossuts… però ens estimem molt i ho sabem i tant l’un com l’altre lluitaria el que fos per fer el bé i jo et salvaré de totes les maneres possibles… sé que no m’hauria d’haver enfadat per aquella tonteria i ara em sap molt greu… quan sortim d’aquesta et prometo que faré el possible per passar molt de temps els dos sols fent coses de pare i fill.

Els quatre es disposen a ajudar i ja tenen el pla fet.

COTXE TELEDIRIGIT: Perfecte llavors jo utilitzo el turbo per pujar primer i portaré a sobre la barbie i el playmobil i tu os estaras esperant a la porta amb el coixí ben llest perquè no ens fem mal!

BARBIE: Si!! Vinga que nosaltres podem!

OS DE PELUIX: Exacte! Abans però ajudeu-me a posar el coixí bé! Que pesa molt i jo sol no podré!

Tots agafen el coixí i el preparen al costat de la tubería. La barbie i el playmobil pugen sobre del cotxe i l’os obra la tubería.

OS DE PELUIX: Vinga molta sort, vosaltres podeu!

Sonen uns cops a la porta i tots es fan els adormits, es pensen que és el Pau. En canvi el que entra és l’os gran.

OS GRAN: La que esteu montant per salvar-me eh… Que no sabeu lo tossut que sóc amb aquestes coses??

OS DE PELUIX: Pare!! Ai que content que estic! Ho sento pel que ha passat avui allà! Ha estat tot culpa meva.

OS GRAN: No fill, no et preocupis ha estat ha causa de la meva gran tossuderia…

PLAYMOBIL: Hola! Ens podeu treure? Nosaltres també volem saludar-te!!

L’os pare i el fill ajuden els altres i tots s’ajunten en una enorme abraçada plena d’amor verdader.

FI.

“Els problemes de la Bina” i “Poema de Sant Jordi coronat” – família Adell, 3r premi

28.04.2020 |

ELS PROBLEMES DE LA BINA

Autora: Géynaba Adell (esplai Xiroc)

Hi havia una vegada una nena que es deia Bina. Tenia 12 anys, vivia a una granja amb el seu pare i la seva mare. La família era del pakistan però es van mudar a Barcelona, encara que seguien les seves tradicions. Al costat hi havia una escola d’hípica, ella era una genet molt bona i li encantava montar a cavall. Ella anava a una escola d’un poble del costat fins que l’escola on anava, va tancar. A part, a ella  li tocava canviar perquè anava a fer 1r d’eso i l’escola era fins a 6è. Va haver d’anar-se’n a una escola a la ciutat. El seu primer dia quan va entrar a l’escola va notar alguna cosa rara: hi havia alguns alumnes que  es  reien  d’ella.  Tothom  anava súper arreglat i   maquillat i ella anava amb roba normal, amb un mocador    al cap i sense maquillar-se…. De cop se li van acostar unes nenes i li van dir:

-Ei tu! Com et dius nena, què fas aqui?

-Hola… (va dir morta de vergonya) em dic…. Bina, encantada jajajaja

-Perquè rius pringada… JAJAJAJAJAJAJA

La Bina se’n va anar disgustada i li tocava educació física. Mentres corrien aquell grup de nenes que el formaven: la María, la Paula, l’Emma, la Sofia i la Martina, la van empuxar i va haver d’anar a enfermeria perquè s’havia fet un trau. Abans  d’això les nenes li van dir:

– No diguis res que hem sigut nosaltres que si no…. Te n’arrepentiràs!

Els dies anaven passant i es reien d’ella i  la pegaven….  Va preguntar perquè era  així i li van dir:

– perquè ets una pringada, que viu a la granja, no té amigues i ha sobre ets la més intel·ligent.

I la Bina va dir amb por:

– I quin problema hi ha què sigui la més intel·ligent, que em teniu enveja?

Les noies es van enfadar i li van donar una bona pallissa, la Bina va acabar amb un morat molt gran a la cara.

Per  ella, quan li tocava hípica, era l’únic moment que es podia oblidar del bullying.  I a la hípica, hi  tenia moltes amigues . Un matí, quan ja estava farta de tot, es va  aixecar i no es veia amb cor d’anar a  l’escola.  No sabia què fer i va decidir fer-se  passar per a malalta. La seva mare li va posar el termòmetre, ella prèviament per a  fer veure que tenia febre, el va posar a la làmpara, i es va escalfar. La seva mare li va dir:

– Doncs et quedaràs a casa sola perquè no ens podem quedar amb tu.

Ella tenia por d’explicar-ho als seus pares i no els hi explicava.

Quan va tornar a l’escola va fer una amiga. Aquesta era jo. A mi m’ho va explicar  tot. Tot el tema del bullying, etc…. I em va explicar una cosa que ningú sabia. El
seu oncle obligava a la Bina a casar-se amb el seu cosí! Ella no volia i estava fent el possible per a parar-ho. El que jo vaig fer va ser primer de tot explicar-li a a seva mare que li feien bullying. La seva mare va parlar amb la seva tutora i amb la directora. El tema del bullying va acabar i van expulsar a les dues nenes que més     la molestaven. I les  altres, les seves famílies, les van treure de l’escola. El bullying va acabar, per a fi, ara havia de resoldre no casar-se amb el seu cosí.

La Bina em va explicar que a la seva religió, la família decidia amb qui es casava la noia. És molt injust!!! Li vaig dir jo a la Bina. La Bina em va dir:

– Jo de gran vull ser metgessa però un cop em casi no podré fer res. Estic horroritzada!
– I si parles amb la teva mare?- Li vaig dir jo.

– Les mares no poden opinar, és massa injust.

Van passar uns quants anys i la Bina ja anva a 4t d’eso com jo. Ja li havien dit el dia del casament i tot, li vaig dir que parlés amb el seu pare i ho va fer.

La Bina va parlar amb el seu pare:

– Papa, NO EM VULL CASAR!!!!

– La boda és la setmana que ve!- Va dir el seu pare.

– Ja ho sé però jo no em vull casar vull ser metgessa i estudiar.

El seu pare es van enfadar una mica però al final es van decidir i li van dir:

– Et deixo 10 anys perquè facis el que vulguis i després et casaràs d’acord?

– Molt bé, em sembla bé.

Així que va ajornar el casament 10 anys.

Quan van passar 10 anys les ganes d’aprendre de la  Bina  havien  augmentat  encara més. I va decidir escapar-se la nit abans del casament i anar a denunciar a la policia, el seu tiet. La Bina tenia por que tota la seva família es posés en contra seva, però totes les dones de la família la recolzaven.

Va guanyar el judici. Quan va tornar a estudiar es va sentir que tornava a viure.

Sé que no sóc jo qui l’ha salvada del casament, però estic contenta que gràcies a  mi es va decidir a parlar amb el seu pare.

POEMA DE SANT JORDI CORONAT

Autora: Aisha Adell (esplai Xiroc)

Aquest sant jordi és diferent el vivim en confinament

si us plau que s’acabi ja

perquè volem sortir a passejar

Per sant jordi coronat

un drac molt estrany ha arribat en comptes de ser gran i temerós es petit i contagiós

I qui és la princeseta?

és tothom que porta mascareta si les volem curar

el cavaller haurem de trobar

L’heroi no és el sant jordi valent sinó un científic que salva la gent la vacuna ha trobat

i el món ha millorat!

“On són els monstres?” Família Rebullida, 2n premi

28.04.2020 |

Autoria: Família Rebullida de l’esplai Farfalla

Per veure el conte il·lustrat, feu clic aquí!

“La nova llegenda de Sant Jordi” – Família Trabalón Pérez, 1r premi.

28.04.2020 |

Autoria: Família Trabalón Pérez (Greta i Tristán) de l’esplai Torxa

La importància de l’internacionalisme a l’esplai

27.04.2020 |

27-abril-2020

Autores: Iris Garcia, monitora de l’Esplai d’Avià; Mercè Lopez, monitora de l’Esplai Pica Roca; Rosa Moles, monitora de l’Esplai Geps.


La Mercè Lopez (Esplai Pica Roca), l’Iris Garcia (Esplai d’Avià) i la Rosa Moles (Esplai Geps) van participar al seminari internacional “Feminist of the world, united!” a Budapest i han escrit aquest article com a retorn de l’activitat:


International Falcon Movement – Socialist Educational International (IFM – SEI) és un moviment educatiu internacional que treballa per empoderar als i les joves que participin a la societat i lluitin pels seus drets. És una organització paraigües per diverses organitzacions d’arreu del món que promou activitats educatives no-formals (seminaris, cursos, campaments i conferències internacionals) sobre la base de valors com igualtat, democràcia, pau, cooperació, solidaritat i amistat.

Nosaltres vam assistir al seminari “Feminist of the world, United!” a Budapest, on ens vam reunir al voltant de 30 persones (que no ens identifiquem amb el gènere masculí) amb el propòsit de compartir experiències, conèixer més sobre el concepte d’interseccionalitat i com aplicar-lo i, en definitiva, saber i conèixer més el concepte de feminismes i les persones feministes d’arreu del món. Un cop allà, també se’ns oferia l’oportunitat de compartir projectes dins del camp del feminisme.

Viure una experiència com aquesta ens ha permès reflexionar sobre com les diverses identitats que ens conformen ens situen en una posició de privilegi o pel contrari, ens desfavoreixen socialment. I ser més conscients de l’espai que ocupem i de la manera que utilitzem els nostres avantatges. D’aquest escenari ens enduem un valor molt important, la tolerància. Respectar les diferents realitats i intentar deixar enrere la visió ego i etnocèntrica amb la qual ens construïm. Ser capaces d’acceptar visions diferents i treballar per assolir un objectiu comú, viure en feminisme. Hem pogut conèixer aliades que pateixen el sistema patriarcal i capitalista arreu del món i solidaritzar-nos unes amb les altres.

Un seminari internacional és una oportunitat per conèixer gent nova amb diferents bagatges que ens poden ajudar a seguir creixent. Totes les participants teníem orígens diferents, fet que va permetre un intercanvi cultural molt enriquidor. A més a més, és una manera de veure diferents punts de vista que fan replantejar les concepcions i prejudicis que tenim. Durant els seminaris i formacions vam aprendre un munt de recursos i eines per aplicar als nostres projectes, que podíem començar a desenvolupar allà mateix amb l’ajuda de les nostres companyes, i als nostres propis esplais.

Amb la col·laboració de: 

I després d’això, què?

02.04.2020 |
02-abril-2020

Autora: Alba Foz, membre de la Secretaria Tècnica d’Esplac


Vull pensar que tot aquest col·lapse general, tot aquest caos organitzat que estem vivint aquests dies de pandèmia i tot aquest malestar que, poc a poc, anem gestionant de la millor manera possible, finalment ens durà a algun punt raonable del qual n’haurem après alguna cosa.

El que fa uns anys demanava per activa i per passiva tot el moviment de Fridays for Future, i que des de dalt es repetia una vegada  i una altra que “sí…es fa el que es pot, però el món no es pot aturar així com així” hem contemplat bocabadats des dels nostres caus de confinament que sí que era possible, i no només això, sinó que pràcticament en qüestió de dies el món va posar el fre de mà.

No espero, ni molt menys, que el futur quedi reduït a la vida als balcons, però sí que m’agradaria que quan tot això es paeixi, valorem en la mesura justa la necessitat de viure localment, fent barri, fent carrer; concedim el temps que el cos necessita a estar, simplement estar, a l’aire lliure i prenguem consciència de la sort que tenim de poder abraçar-nos, tocar-nos i petonejar-nos amb la gent que tenim a la vora.

D’aquests dies de confinament, totes en traurem conclusions, talment com va passar després de la pesta o la grip espanyola però, us imagineu que aquestes conclusions servíssin, aquest cop, per fer un pas endavant cap a on volem que avanci la nostra societat?

L’esplai en temps de COVID-19 (en GIFS)

23.03.2020 |
23-març-2020

Autora: Cèlia Nisarre, ex monitora de l’Esplai Turons de Barcelona.


El coronavirus ha dut coses noves al nostre dia a dia. Clarament la tasca dels esplais no es pot realitzar amb normalitat i aquí cada grup de monis s’ha empescat la seva per poder gestionar aquests dies de confinament.

A continuació un recull anònim de les experiències més dures que s’han viscut fins al moment:

  • LA PRIMERA VIDEOTRUCADA AMB L’EQUIP DE MONIS PER COORDINAR

El jijiji, el jajaja.

  • A PARTIR DEL DIA DOS DE COORDINACIÓ
  1. Et sento tallat.
  2. Perdo la connexió.
  3. (Inserir aquí comentari polític de la situació, amb alguna referència a Espanya i a l’espoli)

No jijiji- no jajaja. No han sortit voluntàries per fer el trivial de l’esplai.

  • ES DECIDEIXEN PRESENTAR ALTERNATIVES LÚDIQUES PER ALS INFANTS VIA XARXES SOCIALS

Ens creiem “influencers”? Possiblement.

Ens baixen els fums quan veiem que tenim 15 likes al final del dia? No tengo pruebas pero tampoco dudas.

  • TENIM UN IDEARI… PERÒ EL SUCRE MÉS!

El primer que fem és proposar que cuinin! És la típica activitat que es pot fer des de casa i adaptada a totes les activitats però… Ah! Ningú cuina verdura i peix! Tothom es posa a fer pastissos, galetes i el brownie que es fa en una tassa al microones (clarament sobrevalorat). Podem fer veure que no vau tenir el debat de què fer el dia de cuina a l’esplai. Podem fer veure que no recordem aquelles brotxetes de fruita oxidada. Podem. Però, i els riures! #realfood

  • LES GALLINES CATALANES ENTREN EN ESTAT DE PÀNIC

Admetem-ho, tothom s’ha posat a proposar manualitats amb oueres… Que originals! No m’ho digueu: flors amb oueres? Arracades amb oueres? Animals amb oueres? Jocs de taula amb oueres??? Fins quan ha de durar el pànic en les granges del país? No veieu que no hi ha prou gallines per tantes oueres!

  • TIC, TOC, TIK-TOK… EL RELLOTGE BIOLÒGIC

Diuen que madures quan comences a gastar més diners en menjar bé que en beure molt… MENTIDA! Madures quan comences a veure els teus infants i joves de l’esplai fent Tik-Toks d’aquests i sents vergonya aliena! Veus que t’has fet gran quan la mandra per descarregar-te noves aplicacions és superior a la capacitat del teu telèfon mòbil.

  • MOOOOOLTA PURPURINA

Tothom traient els llibres de manualitats que estaven agafant pols a l’estanteria… a veure què es pot fer (amb coses que no siguin oueres). Alguns agosarats busquen manualitats amb els cartrons del paper de vàter… altres amb caixes de cereals… Tot quedarà cutre (sento ser jo qui destapi aquesta gran veritat), però els infants s’embrutaran (perquè totes les manualitats tenen pintura i/o purpurina) i això està bé perquè així també passen l’estona (netejant).

  • AND THE OSCARS GOES TO…

De cop i volta les monis ens hem convertit en expertes del cinema familiar i volem compartir amb la humanitat el nostre saber. OK, BOOMER. A més del “Viaje de Chihiro” heu vist alguna de les pel·lícules que recomaneu? No hay más preguntas señoría.

  • ELS “CHALLENGES”

Quan ja no queden més idees… arriben els “challenges”, que són els reptes de tota la vida en anglès, que sona millor (tenim el que ens mereixem). Els podràs distingir de la resta d’activitats perquè els “challenges” van sempre acompanyats de perill per la teva vida o la del mobiliari de casa.

  • TOT SIGUI PER LES FAMÍLIES…

Al final i malgrat tot, penseu que elles estan més fotudes! Perquè es mengen els pastissos amb mocs, estan fartes de fer truita per sopar (tot sigui per les oueres), no entenen la meitat de les apps que els demanen els petits, tenen la casa plena de purpurina i obstacles, el cap quadrat de tant veure la tele, cada “challenge” nou que apareix els sembla més perillós que l’anterior… i el pitjor: NO PODEN PORTAR ALS INFANTS A L’ESPLAI!

Violències i agressions. Aquesta és la realitat a les nostres assemblees.

09.03.2020 |
9-març-2020

Autoria: Grup de Treball de Protocol d’Esplais Catalans


El Grup de Treball del projecte “Protocol per a la prevenció i l’actuació davant la violència o l’abús” d’Esplais Catalans vam realitzar una enquesta a diferents esplais dels sectors geogràfics amb la finalitat d’observar els tipus de violència que es poden donar a les nostres entitats i si les identifiquem o no com a agressions. 

Així doncs, aquesta sorgeix de la necessitat de veure què és el que s’identifica com agressió i què no en els diferents esplais, per tal d’intentar donar una resposta genèrica a les inquietuds dels esplais d’ESPLAC encaminant  les nostres futures accions en base a això. 

En aquest article volem exposar els resultats de l’enquesta, procurant fer una anàlisi objectiva, a fi que els esplais tingueu contingut per poder reflexionar i abordar aquesta realitat a les vostres assemblees. A més, podeu posar-vos en contacte amb el Grup de Treball de Protocol (a través d’un formulari que pots accedir fent clic aquí o per whatsapp 722 672 177) per demanar-nos recursos, assessoraments o formacions sobre com poder abordar aquestes qüestions a les vostres entitats, així com també acompanyar-vos en el procés de creació del vostre protocol. 

Finalment, volem deixar clar que no som especialistes en aquesta matèria i que no tenim intenció de jutjar a ningú. Nosaltres aprenem juntes treballant plegades i tenim les mateixes pors i preguntes que vosaltres. 

RESULTATS

D’entrada, els resultats d’aquest buidatge es basen en un total de 177 respostes de monitores i dirigents de l’entitat. Seguidament,  per tal de fer més clar i etenedor el buidatge hem classificat les preguntes de l’enquesta en els diferents tipus de violència segons l’estructura del Protocol d’Esplais Catalans: https://www.esplac.cat/wp-content/uploads/2019/12/Protocol_agressions_Esplac.pdf

Aquestes són les següents: 

  • La violència social és el control de la vida social. És a dir, dinamitar les relacions socials i cercles d’amistats a la força o de forma subtil fins que la persona talla les relacions i acaba aïllada. Per representar la violència social varem destacar possibles escenaris que poden succeir a les nostres assemblees com: denunciar a una agressió durant l’assemblea i que no s’obtingui cap tipus de resposta, escoltar més l’opinió d’un home cis i/o ridiculitzar a una altra persona durant les reunions. D’aquestes, el 92,66% de les persones que vanrespondre queho  van identificar com una agressió i el 58,76% asseguren que ha passat al seus espais. 
  • El rol de poder és quan una persona utilitza la seva condició i els seus privilegis, de manera conscient o inconscientment, per aconseguir establir relacions sexoefectives amb una altra persona sense els mateixos privilegis. Com per exemple: quan una dirigient d’Esplac es lia amb una monitora de primer any o una monitora veterana es lia amb una moni que acaba d’entrar. 

En aquest ca s’identifica que passa en més de la meitat dels casos (54,39%) però el 77% de les persones no ho identifica com una agressió.

  • La violència ambiental és la destrucció d’objectes personals i l’alteració de l’ambient vital de la persona. Com per exemple: no posar cançons feministes o que no hi hagi un punt lila a una festa. 

El 79,6% considera que el fet que no hi hagi un punt lila en una festa és una agressió, mentre que el 48,6% diu que no ho és el fet que no soni cap cançó explícitament feminista. Els resultats de l’enquesta ens diuen que passa en un 51,16% dels casos. 

  • La violència simbòlica comporta un seguit de submissions i coaccions que no són percebudes com a tal, recolzades en unes creences i valors socials homogènies, en unes expectatives col·lectives. Els exemples escollits per realitzar l’enquesta són: presumir d’haver-te liat amb algú, riure’s d’una persona perquè és verge, que un home cis es tregui la samarreta i que qualsevol persona es tregui la samarreta.

 En l’enquesta s’afirma que passa en un 62,09%, no obstant el 48% considera que no és una agressió.El 51,4% de les persones consideren que presumir de liar-se amb algú és una agressió. Per altra banda, riure’s d’algú perquè és verge pràcticament tothom ha contestat que sí que és una agressió (92,7%). Seguidament, el 32,2% considera  que és una agressió que algú es tregui una samarreta , mentre que el 39,5 %  considera que és una agressió  si aquesta persona és un home cis.

  • La violència sexual és qualsevol acte de naturalesa sexual NO consentit per una persona, inclosa l’exhibició, l’observació i la imposició, per mitjà de violència, d’intimidació, de prevalença o de manipulació emocional, de relacions sexuals, amb independència que la persona agressora pugui tenir amb la persona agredida una relació conjugal, de parella, afectiva o de parentiu. A l’enquesta vàrem exemplificar aquesta violència amb aquest ítems:
  • Demanar “polvo ràpid” quan l’altra persona diu que està cansada.
  • Incitar que dues monis es liin durant una trobada de monitores.
  • Insistir quan no tenim preservatiu.
  • Liarte amb una monitora que va taja.
  • Despertar la persona amb qui t’has liat durant la nit per veure si vol dormir amb tu. 
  • Mostrar interès per algú només per “follar”.

On hi ha hagut més controvèrsia ha estat enles tres últimes preguntes, les quals no eren considerades com agressió per un 48,2% de la gent enquestada. No obstant, en el global de preguntes veiem que el 71,3%  sí que es consideren agressió. Aquesta s’afirma que passa en un 38,14% dels casos. 

  • La violència en relació a gèneres i sexualitats diverses i dissident ésla  violènciaque exerceixen les persones, i/o la societat, a altres persones per raons de sexe, gènere i/o orientació sexual. Com per exemple:
  • Assumir que persones trans són heteros.
  • Sentir-te molesta per agradar a una persona del mateix gènere /sexe que tu.
  • Assumir el gènere d’una persona.
  • Assumir sexualitat d’infants i joves.
  • Assumir la sexualitat d’una persona.
  • Assumir gènere d’un infant o jove.

Un 29,10% de les respostes consideren que no són agressions, mentre que el 70,09% diuen que sí que ho són.  A més a més, el 53,95% dels casos diuen que en el seu esplai passa o ha passati el 46,05% dels casos que no. 

  • La violència estructural s’’exerceix a través de les estructures socials i sembla inamovible, tot i que no ho és. Impedeix l’accés de les dones als drets bàsics, a través de barreres i obstacles arrelats i que es (re)produeixen diàriament. S’expressa a través dels rols sexistes, de la divisió sexual del treball i dels espais de la societat. Els casos que podem trobar a l’esplai són que les monitores dones siguin les referents dels grups de peques, que la presidència de l’entitat sigui d’un home cis i/o que les monitores estan a les comissions relacionades amb les tasques de cures (material, farmaciola, neteja…)

El 63,65% consideren que aquests exemples passant al seu esplai. Però el 48,02% no consideren que sigui una agressió. 

  • La violència cultural és quan S’exerceix violència a través d’aspectes culturals que la legitimen, ja sigui a través de l’art, la religió, la filosofia, el dret… com per exemple: portar una samarreta que digui “primer els de casa”. 

El 80% de les monitores que han respost a l’enquesta consideren que és una agressió i pràcticament el 100% asseguren que no ha passat (93,79%).

CONCLUSIONS

Des del Grup de Treball de Protocol, ens agradaria compartir amb vosaltres algunes conclusions i reflexions que hem fet mentre realitzavem el buidatge de l’enquesta.

D’entrada, considerem que la paraula agressió té una connotació forta amb un significat negatiu, cosa que creiem que possiblement ha influït alhora de contestar que sí que era una agressió coses que potser sabem que no són del tot correctes que passin, però no volem classificar-ho com a tal. 

Seguidament, hem vist que en general són molt més fàcils d’identificar aquelles violències o agressions visibles com pot ser la violència social o sexual, mentre que aquelles formes de violència implícita com poden ser el rol de poder o la violència estructural són molt menys visibles, no obstant, observem que  són les més comuns en el món associatiu. Aquest fet es veu clarament en l’apartat de violència ambiental, on veiem que la majoria de les persones consideren que és una agressió el fet que no hi hagi un punt lila a una festa (visible), però en canvi que no soni cap música feminista, i que per tant no es potenciï la representació de la dona en el món de la música  (no visible) no. En aquesta mateixa línia, veiem que costa identificar com agressió el fet que una persona més gran, amb més experiència pugui estar aprofitant el seu rol de poder (conscient o inconscientment) per liar-se amb una altra persona més petita o amb menys experiència dins de la entitat. 

En definitiva, ens agradaria remarcar el fet que la societat és un reflex de l’educació, i és per això que a l’esplai també patim violències. La societat binària a occident està estructurada de tal manera que divideix les persones en homes i dones segons els seus genitals. A les dones se les educa per realitzar les funcions reproductives i per tant, els pertoca, suposadament, ocupar els espais privats, fet que indirectament comporta la invisibilització. Als homes se’ls educa per realitzar funcions productives i per ocupar l’espai públic. 

Així doncs, creiem que cal donar molta importància a oferir espais no mixtes, per infants, joves i monitores. D’aquesta manera, les dones poden donar-se suport, identificar o denunciar les discriminacions i violències que pateixen i apoderar-se. Per altra banda, els homes poden revisar el masclisme interioritzat, els privilegis i els seus rols dins l’assemblea o espai en què participen.

És per això que com a instrument transformador de la societat, els esplais teniu un gran compromís per qüestionar i poder trencar aquesta estructura.

Des del Grup de Treball de Protocol, us animem a que tingueu debats sobre aquest tema, i aprofiteu els recursos i assessoraments que des d’Esplac us podem oferir, per generar el vostre propi protocol per fer front a qualsevol tipus d’agressió discriminatòria que pugui tenir lloc a la vostra entitat. 

Finalment, també us volem animar a participar al Grup de Treball de Protocol i pugueu aportar els vostres punts de vista en les nostres accions. A continuació us deixem un apartat amb recursos per tal que us puguin ser d’utilitat per treballar aquests aspectes a la vostra entitat. 

MATERIALS I RECURSOS

  • Guia per elaborar un protocol contra agressions discriminatòries.
  • Voleu fer l’enquesta? Aquí us deixem l’enllaç per fer-la. 
  • Des del Grup de Treball us podem oferir assessorament i acompanyament en la realització del vostre protocol. Si voleu, podeu omplir el formulari de l’Era especificant en què us podem ajudar. 
  • Durant aquest any podeu demanar formacions sobre prevenció, detecció i actuació davant de violències masclistes o abús a menors. Posa’t en contacte amb la teva Coordinadora de Projectes per demanar-les.
  • Guia d’autodiagnosi de gènere. Autodiagnosi per esplais, fent clic aquí.