Autora: Irene Torrecilla

Recordes quan érem petites i jugàvem a qualsevol lloc? Si hi havia prou espai per córrer quatre passes ja ens estava bé. Un guix, una corda o una pilota ens servien per imaginar-nos una gran història. No ens calia ni ser al parc. El món s’assemblava una mica més a La ciutat dels infants.

Ahir, era a la cua del supermercat i no et creuràs el que vaig sentir dir a una senyora: “Estic farta dels nens que juguen a pilota… No es pot ni passejar per la plaça del davant de casa!”. No podia ser… però si parlava d’una plaça, clar que poden jugar!

Això, però, ho déu pensar molta gent i deuen ser persones vinculades a les regidories d’urbanisme dels Ajuntaments. Malauradament, hi ha moltes places on es poden veure senyals prohibint jugar a pilota. No és una prohibició exclusiva de Barcelona -Ciutat Vella és el barri amb més places sense pilotes-: a Sallent, Rubí i Tona, per exemple, només s’hi pot jugar fins als sis anys. A Mataró també està prohibit, però sembla que protesten dibuixant una porteria a la paret.

Investigant una mica he descobert que això no passa només a Catalunya. A Madrid, ja fa temps que no es pot córrer ni saltar al carrer si, fent-ho, molestes la resta de gent. Hi ha altres pobles on no es pot cantar alt, com Estepona, a Màlaga. Però el que m’ha impactat més és el cas de Villanueva de la Torre, a Guadalajara: allà, multen els infants que juguen al carrer! Què et sembla? Les seves famílies han de pagar fins a 750 euros si les criatures “molesten” la resta de vianants.

Si no es pot jugar a les places ni als carrers, on representa que s’han de divertir els infants? No seria millor promocionar l’ús de l’espai públic per a què es diverteixin i se’l facin seu? No totes podem tenir un pati a casa i volem jugar!