Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

xarxes socials

Comunicació i xarxes socials. Prioritat política d’Esplais Catalans

06.02.2013 |

Autor: Jordi Crisol, Vicepresident d’Esplais Catalans

Ordenar les idees després del llançament oficial de la revista digital SomEsplai.Cat per aportar una reflexió al voltant de l’ús de les xarxes socials com a element estratègic per al desenvolupament i creixement d’Esplais Catalans els darrers anys se’m fa difícil.

Reflexionaré sobre dos conceptes que crec que us poden semblar interessants; l’aposta política per la comunicació on-line i el paper clau de la comunicació en la defensa del model d’esplai associatiu i voluntari.

La comunicació i les xarxes com a prioritat política de l’entitat

Dotar les estructures polítiques i tècniques de l’entitat de poder comunicatiu és un acció que avui és essencial per poder transmetre tot allò que volem. I no parlo de recursos econòmics, sinó de poder comunicatiu real. Read More

Entrevista a Dolors Reig

31.01.2013 |

Autores: Irene Torrecilla i Berta Mundó

La Dolors Reig (@dreig a twitter) va ser nena de cau durant un parell d’anys a La Garriga i monitora de diverses coses, però més en l’àmbit professional que en l’associacionisme. Tot i això, està vinculada al món del lleure a través de les xarxes socials i diferents portals d’Internet. Ara, aquella experiència li serveix per entendre una mica millor com s’havia de treballar les xarxes socials amb infants i joves per tal de fer que siguin un espai de socialització positiu i complementari. Reig és la creadora del bloc El Caparazón (http://www.dreig.eu/caparazon), un projecte que va començar com un bloc personal i que ha acabat tenint una gran influència en el món de la psicologia, les xarxes socials i Internet. També ha publicat el 2012 el llibre Socionomía (Deusto).

Què ha estat el que més ha influït en l’èxit de El Caparazón?

Suposo que l’emergència de les xarxes socials ha estat la gran responsable, li va donar molt vol. De tenir 20 o 30 visites al dia va passar a tenir-ne, ara mateix, 3.000 o 4.000 visitants únics i 10.000 pàgines vistes diàries. El boom de les xarxes socials, per mi sobretot Twitter, però en general també Facebook, ha afavorit molt aquest clixé d’informació i ha afavorit molt el meu bloc. No ha estat de cop, però poc a poc hem augmentat fins a les visites diàries que tenim ara. Read More

Les xarxes socials en l’àmbit educatiu de la persona

25.01.2013 | 2

Autor: Jordi Jubany
Twitter: @jordijubany
Bloc: De la societat digital a les aules

1. Una societat complexa i connectada

La meva mare es banyava al riu de la seva ciutat. Avui seria impensable. Jo jugava al carrer amb els amics. Avui seria impensable. L’ús lliure de l’espai públic s’ha limitat tant que fins i tot hi ha places que tenen el rètol: “prohibit jugar a pilota”. Quin espai obert tenen els joves avui en dia? Quin ventall d’opcions tenen per relacionar-se en el seu temps de lleure en una societat tan dinàmica com l’actual? De ben segur que diverses, però les de l’espai digital han guanyat valor. Des de mòbils, tauletes, consoles, ordinadors es transforma l’oci i la manera de comunicar-nos. Read More

#ESPLAIADA

09.05.2012 |


En Joffre Villanueva, al seu bloc “Esperant els bàrbars” arriba a unes quantes conclusions sobre l’Esplaiada. També ha detectat una constant en totes les Trobades Generals d’Esplac: que sempre plou! Seguiu llegint, perquè diu coses molt més interessants! 😉

#Esplaiada

Aquest cap de setmana l’he passat fent d’alliberat a la Trobada general d’Esplac. Enguany s’ha anomenat Esplaiada, que no és un nom molt original però s’entén a la perfecció. La figura de l’alliberat és ja un clàssic de les Trobades generals, són monitors que els esplais “alliberen” de tasca pedagògica i dediquen a la organització. Jo ja no sóc monitor des de fa molt de temps (ni ganes), però vaja, aquesta és la nomenclatura i a mi ja m’està bé.

Poder veure in situ una moguda d’aquesta magnitud sempre és interessant; i si com és el meu cas, pots comparar amb altres edicions, doncs encara més. O sigui que no em dedicaré a fer una descripció general, que ja podeu trobar per altres blocs i mitjans, sinó a apuntar algunes reflexions sobre aquelles coses que m’han semblant curioses.

Primer de tot. Diria que ha estat una gran Trobada general. S’ha superat el nombre d’esplais (45) i de participants (1800), amb una bona organització (excepte algun problema puntual, inevitable en un tinglado d’aquesta magnitud) i sobretot hi ha hagut un ambient extraordinari, amb el climax a la flaix-mob del diumenge. Ja de tornada, he pogut constatar gràcies a les xarxes socials que la gent ha tornat molt contenta a casa, que és del que es tractava.

En segon lloc. Les Trobades generals s’assemblen moltíssim les unes a les altres. Semblarà una parida, però jo ho trobo curiós. Hi ha uns patrons que es repeteixen edició rere edició. Hi ha una seqüència: expectació – arribada – sensació de col·lapse – normalitat – sensació d’èxit – eufòria col·lectiva – bajón físic satisfactori. Ah, i sempre plou.

En tercer lloc. La figura dels alliberats és la clau. Pimer de tot, perquè aporten una gran quantitat de treball. No sé el nombre exacte, però ens acostem al centenar de persones, i quan veus quaranta tipus i tipes posant taules i cadires a tot drap, és bastant impressionant. En segon lloc, perquè se senten responsables de l’èxit de l’invent i generen un ambient positiu que es contagia a la resta. Això es nota sobretot quan hi ha moments de col·lapse i encara més quan plou. Sobretot quan plou. En tercer lloc, però no menys important, perquè els alliberats no són els pardillos de torn, acostumen a ser gent amb experiència, ja es coneixen entre ells i l’experiència de treball conjunt cohesiona la organització amb vincles molt forts (i no només el ticu-ticu, ja ens entenem). Són els quadres, i ja sabem la importància que tenen els quadres en una organització.

Quarta conclusió. Ja no calen walkie talkies per organitzar un sarau així. Tothom té mòbil i la majoria amb connexió internet. El whatsapp, twitter i facebook són tecnologies que faciliten la comunicació. De manera que s’estableix una continuïtat entre l’abans, el durant i el després de l’activitat. Podríem dir que l’esplaiada encara continua a les xarxes socials, com va passar amb l’última Monifesta’t.

Cinquena. Tradicionalment, el gruix de la organització reposava en la Comissió Organitzadora de la Trobada (la COT), formada per l’esplai del municipi acollidor més alguns esplais del Sector geogràfic més alguns fanàtics de la cosa i elements de la Secretaria tècnica d’Esplac. Aquesta vegada s’ha optat per descentralitzar aspectes de la organització en els Sectors geogràfics i ha sortit bé. És la demostració que la tendència a la territorialització d’Esplac es consolida, i a mi em sembla una bona notícia.

Sisena. Des de la Trobada de Castellterçol que es composa una cançó ad hoc. A mi em sembla que la d’aquest any ha estat una de les millors, si no la millor. Amb un valor afegit: es pot consolidar com una cançó de l’esplai, en genèric, trascendint l’esplaiada i fins i tot Esplac. I demostraria algunes coses. Que la feina de comunicació es fa molt bé des de fa un temps (felicitats, Crisol i Eva) i que la tria del grup Ambäukatunàbia ha estat encertada. Aquests d’Ambäukatunàbia els conec bé perquè són monitors de l’Esplai l’Agrupa de Molins de Rei i he tingut la sort de poder fer-los classes a Saifores, com a mínim a en Magí i en Joan. I ja allà es veia que tenen una gràcia poc comuna, la de cantar i fer cantar garrotins als monis i dires. O sigui que posen música allà on no n’hi havia. I això, per un moviment educatiu, no té preu. Connectar la pedagogia amb la creació cultural és un dels grans reptes pendents d’Esplac, de l’MLP, i diria que de l’educació en general.

Setena. Com que els Sectors Geogràfics tenien un pes important en el desenvolupament de les activitats, aquests també s’han cohesionat. Com a mínim dos han cantat eslògans: Bages – Berguedà i Vallès. Aquests darrers tenien un càntic molt catxondo, feien la senyal de victòria amb els dits i cridaven “V de Vallès”. I això em porta a la vuitena reflexió.

Els del Vallès cridaven la consigna en castellà i català alhora, perquè deien “uve de Vallès”. A mi sempre m’ha semblat que Esplac ha d’apostar pel català i que l’esplai és un instrument de construcció nacional, o sigui que al principi he d’admetre que vaig arrufar el nas. Total, que mentres dinàvem es van sentir crits a favor de la independència. I eren els mateixos que un moment abans cridaven “uve de Vallès”. No sé si tots, però alguns segur que van cantar les dues coses. I potser algú s’estranya que això pugui passar, però a mi em sembla normalíssim. Només constata que l’independentisme ha penetrat en sectors socials castellanoparlants, especialment entre els joves, i que l’independentisme serà polític, o no serà més que una esbravada col·lectiva de caps de setmana. És a dir, que a Catalunya hi ha espai per a un independentisme en castellà. No cultural, romàntic i pancatalanista, sinó polític i democràtic. I que ens hem de posar les piles amb el català, això també.

La novena i última reflexió és que si es vol conèixer la realitat catalana és millor aproximar-se (no cal passar tot el cap de setmana) a Esplac que escoltar les tertúlies dels matins.

Però això tampoc és cap descobriment.

Felicitats a tothom que ho ha fet possible.

Reconeixement 2.0

31.01.2011 |

Els dilluns són, per definició, dies complicats. Qui més, qui menys ha tingut el cap de setmana “lliure” i tornar a començar la rutina i veure l’agenda plena de coses acumulades per fer… uf! A tothom li passa, és cert… però ja que hi som, farem un parèntesi per saludar (hola!) a tothom per qui aquest “temps lliure” ha significat dedicar bona part de divendres, dissabte o diumenge no només a fer esplai, sinó també a preparar activitats, fer reunions, participar en sortides, rebre o donar formació…

Tornant al tema, aquest dilluns, tot apuntava que fos un d’aquests dies… Obrir el correu, repassar la llista de coses a fer, donar una ullada al Twitter, obrir el Facebook… I en aquesta última acció, precisament, ha estat quan el dia ha canviat de perspectiva. En el mur d’Esplac apareixia una felicitació matinera de la nostra amiga Eva Argilés. Sorpresa! Avui és l’aniversari d’Esplac: 29 anys, ni més ni menys! Una data que molt pocs recordàvem, fins que Facebook ha entrat a les nostres vides, entre d’altres coses, indicant-nos puntualment els aniversaris dels nostres amics i amigues.

I seguida d’aquesta felicitació: n’han vingut moltíssimes més! De monitors i monitores, d’esplais (aquestes ens han fet especial il·lusió, ho reconeixem), d’antigues i noves amistats, de companys/es internacionals, d’entitats que ens donen suport, de plataformes d’associacions en què participem… Ha estat tota una onada d’ànims i d’agraïments que, de veritat, ha capgirat aquest dilluns i l’ha convertit en el millor dels inicis de setmana.

És de justícia doncs, que en aquest bloc, que precisament vol ser un recull de textos en defensa dels esplais i una bandera de la nostra eterna reivindicació de reconeixement social, us donem les gràcies a tots i totes per cadascuna d’aquestes “felicitats!”, “per molts anys!” i mostres de suport que avui estem rebent a través de la xarxa.
És més, des d’aquí us volem tornar totes aquestes felicitacions, perquè de ben segur que sense vosaltres no haguéssim arribat fins aquí.

Felicitem-nos, doncs, que 29 anys no es fan cada dia!