Després de l’esplai…

13.04.2012 | trialesplai 1

Hem anat a l’esplai des de petites, hem estat monitores, potser alliberades… i després què? Doncs després, en les nostres maneres de fer, de pensar i d’actuar, segurament, ens adonem de com ens ha arribat a marcar el fet de passar per l’esplai. La Laia, ex-monitora del Boix, ha penjat el seu antic foulard a la paret del seu restaurant i no ha fet només per decorar-lo… tot seguit ens explica el perquè.

Ca la Laia – Sopars

Avui us vull parlar d’aquest nou espai que hem obert; la seva decoració i història no són aleatoris no casuals; en cada cosa, coseta o detall penjats a la paret de Ca la Laia-Sopars hi ha un per què. Tot forma o ha format part de nosaltres en la nostra trajectòria vital i si estem on estem és per totes i cadascuna de les grans i no tant grans decisions que al llarg de la nostra vida hem anat prenent.

Per començar us explico el per què d’un foulard blau que hi ha penjat en un penjador de l’entrada:

Sí, ho he de reconèixer públicament, tinc un passat “esplaiero” que no puc amagar. El compartir experiències, vivències i, sobretot, aprendre certs valors i actituds, tot jugant i passant-ho d’allò més bé, han fet la seva feina en mi. I és ara quan sóc més gran, i sobretot, amb criatures pel voltant, quan m’adono de la importància que això ha tingut i té en tot allò que faig.

Vaig començar als 6 anys, anant de colònies i campaments, carregada amb una motxilla que la meva mare (patidora com ella sola, sóc filla única), omplia amb moltes coses de “per si de cas” i que per darrera només es veia unes cametes i una motxilla caminant… Aquí ja vaig començar a comprovar que es poden fer moltes coses a la muntanya i que amb un grup de nens i nenes de la mateixa edat i uns monitors que et preparen activitats de les que a casa ni somniar de fer, t’ho pots arribar a passar pipa. Després em vaig anar fent gran i les activitats anaven canviant, però el fons de la qüestió era el mateix: fer coses que per mi sola, amb els amics o amb la família segurament no hagués fet mai.

Llavors, quan ja la vida se’t complica una mica més (això et penses tu, perquè vas a la Universitat i creus que això és la cosa més complicada i costosa que hi ha al món….qui ho enganxés ara, no?); llavors ve una monitora, la qual tu admires moltíssim (va per tu Anna) i et diu: per què no fas de monitora, amb una responsabilitat brutal i de forma totalment gratuïta? I et trenca els esquemes: jo? ja en sabré? ja podré? què els hi diré als nens i les nenes? i als pares d’aquests nens i aquestes nenes? Ufffffffffff

Però fas el cop de cap i et dius: si ells confien en mí, no seré jo menys!! I t’hi llences de cap.

I ai mare meva quina cosa més divertida que he descobert: resulta que darrera d’aquelles activitats tant innocents però alhora divertides, hi ha un munt de feina i intencions, que fan que encara siguin molt més enriquidores i profitoses!!! Que enganyats ens tenien a tots plegats, pensant nosaltres (innocents) que només jugàvem.

Aprens gestió, recursos econòmics (que sempre són escassos en aquests centres), treball en equip, companyerisme, responsabilitat, treballar amb objectius i plantejar activitats en funció d’aquests i excursions plenes de sentit, planificació, a parlar en públic (les reunions de pares són una prova de foc pels monitors més tímids, és a dir, jo), a treure les castenyes del foc, a improvitzar, a no defallir quan esteu tots cansats i els nens necessiten veure que estàs animat i content per poder seguir tirant ells també, a no deixar que els problemes personals passin davant d’aquell grup d’infants que esperen de tu que els hi facis passar una bona estona, i moltes més coses que costa fer conscients ara, però que de tant en tant quan et trobes davant certes situacions complexes, noves o decisives, et surten i et dius…: ostres, si això ja ho feiem a l’esplai, i llavors et relaxes i disfrutes, com quan estaves fent de monitora.

És per això que el foulard de l’Esplai Boix (mocador representatiu) està penjat a Ca la Laia-Sopars, perquè l’essència de tot allò que ens ha marcat, ha d’estar present en aquest nou projecte; perquè ajuda, als que estan asseguts sopant, a descobrir noves versions de nosaltres mateixos, a conèixer les persones que estem al darrera, els nostres valors i els nostres pensaments envers la vida.

Us deixo una foto, per què quan vingueu pogueu jugar al “on està Walli” però amb el foulard…..

“L’enfortiment dels esplais és la nostra raó de ser”

14.02.2012 | trialesplai 3

La Júlia Farell, membre de l’Equip General del Sector Barcelona comparteix amb nosaltres la seva crònica i conclusions després de la formació sobre “Com fer visites als esplais?”. De les seves paraules es desprén el seu entusiasme, motivació i amor a la tasca dels esplais. Si us estimeu els esplais, no us el perdeu!

Esplac aposta per un projecte d’atenció personalitzada als esplais i aquest, es basa en l’atenció, el seguiment i el suport als diferents esplais que configuren els diversos sectors territorials.

Una part important d’aquesta atenció personalitzada són les visites que es fan periòdicament als esplais i, és per això, que aquest passat divendres 27 de gener, tècnics i dirigents vam compartir una formació anomenada Com fer visites als esplais? que ens va permetre, bàsicament, adquirir eines per dur a terme aquestes visites i compartir experiències entre participants de la formació.

Tot i que al llarg d’un any un esplai pot rebre diferents tipus de visites (d’inici de curs, prèvia a l’activitat d’estiu, de suport per alguna problemàtica específica, in situ a l’activitat d’estiu, etc) en cap cas el motiu d’una visita és de control, ni es pretén jutjar el funcionament dels esplais; sinó que, bàsicament, el que volem és que se’ns conegui i, a la vegada, tenir l’oportunitat de poder conèixer els esplais i els seus monitors; també pretenem que tant EGS com tècnics de sector estiguem presents en el territori i se’ns identifiqui com a punt de suport en tot allò que pugui ser necessari i, en darrer lloc, un dels objectius d’una visita és aproximar Esplac als esplais i potenciar la participació dins del sector.

Així doncs, una visita és l’oportunitat idònia per a conèixer-nos, compartir, debatre i poder tractar tots aquells temes que com a esplais ens puguin preocupar o interessar ja que, des del meu punt de vista, Esplac es converteix en quelcom abstracte i sense sentit si el conjunt d’esplais no hi participem i no ens el fem “nostre”. Esplac ens ha de permetre i possibilitar que creixem com a entitats i en millorem el funcionament, i això només és possible si ens hi impliquem, hi contribuïm i participem formant part d’aquesta gran xarxa.

I és que, com a entitats i també com a persones, ens fem forts quan podem compartir i veiem que no estem sols en la nostra tasca educativa que seguim duent a terme des de fa 30 anys.

El CIM, una experiència

18.10.2011 | trialesplai 1

El Carles Moran i el Daniel Salmerón de l’esplai SCV-El Clot i formadors del Curs d’Iniciciació al Monitoratge del Sector Barcelona, ens expliquen de primera mà quin és el sentit i la importància d’aquests cursos pels qui comencen com a monitors i monitores a l’esplai.

Portes tota una vida a l’Esplai, des de que eres ben petit has estat tots els caps de setmana compartint experiències amb els teus companys i amics. Et vas fent gran i de cop i volta, sense que ni te n’hagis adonat, un bon dia et trobes a l’altre banda. Et sents preparat per tirar endavant, creus que ets capaç d’aplicar tot allò que has anat aprenent al llarg de tots aquests anys però, no obstant, tens algunes pors.

Seré un bon monitor? Els infants m’estimaran? Em faran cas? Em prendran el pèl? Quines edats m’agradaria portar? I un seguit de preguntes que ens han passat a tots pel cap…

Doncs bé, segurament el Curs d’Iniciació al Monitoratge (CIM) no respondrà cap d’aquestes preguntes però t’ajudarà a veure les coses una mica més clares.

El CIM és un curs intensiu de 48 hores destinat a preparar als nous monitors que, en el cas del Sector Barcelona, s’organitza pel i des dels esplais del Sector. L’objectiu del cap de setmana és fer entendre a tots els participants el perquè dels Esplais, la metodologia que seguim, les eines que utilitzem, etc. Les quatre sessions que es fan són: “Què és l’Esplai?”, “Pedagogia”, “Jocs” i “Organització”.

Aquestes sessions són organitzades per monitors i ex-monitors dels esplais del propi sector que, amb il·lusió, transmeten allò que han après al llarg del temps.

Des del Sector Barcelona creiem que la formació dels monitors (tan dels nous com dels antics) és vital per tots els Esplais ja que dóna coherència a la nostra tasca.

Finalment, dir que fer aquests tipus de trobades són importants no només per les formacions, sinó també per conèixer altres Esplais, maneres de fer i persones que de manera desinteressada intenten transformar i millorar aquesta societat.

Imatge del passat CIM del Sector Barcelona