Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

esplai

10 coses que sempre passen a la tancada de monis

05.10.2017 |
5-octubre-2017

Autora: Cèlia Nisarre, de l’esplai Turons.

Tancada…, trobada…, reunió de setembre…, excursió d’inici de curs…, guerra nuclear… Hi ha diversos noms per referir-se al màgic cap de setmana, abans de començar el curs d’esplai normal, en què els i les monis preparen el curs, es reparteixen en comissions i… FAN ELS NOUS GRUPS!!!

1. Trobar el lloc

Siguem sincers i sinceres; en tornar de campaments (o colònies, els dèbils) tothom desapareix del mapa i dues setmanes abans de la tancada algun illuminati recorda que s’ha de buscar un lloc per la tancada. La llista de requisits és llarga:
– Que sigui barat
– Que es pugui fer festa (que no hi hagi veïnes a 10.000 km a la rodona)
– Que tingui espais adients per fer les reunions (opcional)

Teletubbies GIFs - Find & Share on GIPHY

2. Valoració de l’estiu

Normalment s’aprofita aquest espai per fer valoració de les activitats d’estiu o fins i tot del curs. Amb el pas dels mesos, les festes de poble, les sortides a la platja i que la majoria encara no ha començat la uni… Les barbaritats s’obliden i es fan valoracions amb un extra de sucre. Ai! La perspectiva i el temps (que trapelles)!!!

Hippies GIFs - Find & Share on GIPHY

3. El moment de fer grups

És en el que pensa tothom des de fa mesos (tot i que rarament es diu en veu alta). La tensió és tan forta que es pot arribar a palpar i si les mirades parlessin…
SPOILER: tothom ja porta pensat de casa el grup, els companys/es i fins i tot el centre d’interès del curs! “Tonto el último”.

Spongebob Squarepants GIFs - Find & Share on GIPHY

4. Els que per sorpresa (o no) diuen que ho deixen

Sempre es dóna aquest moment entre trist i nostàlgic en què les persones que abandonen l’equip de monis ho fan públic. Tot i que ja se sabia de la majoria, sempre hi ha un component de sorpresa dels qui esperes que no marxin perquè a l’últim moment s’ho han repensat o d’aquelles que desitges que fotin el camp (SÍ, NO ANEU ARA DE BONES PERSONES QUE SEGUR QUE ALGUN COP HO HEU PENSAT).

Crying GIFs - Find & Share on GIPHY

PD: En aquest punt, és important saber que no és fàcil prendre la decisió de deixar l’esplai, per això cal vigilar amb insistir massa o no abraçar suficientment fort.

5. El grup que vol tothom

Per algun estrany motiu es dóna una situació més inexplicable que el Triangle de les Bermudes, i és que sempre hi ha un grup sobredemandat. Els factors que els estudis han detectat com més rellevants són:
-Els infants són monos
-Els infants són joves en què els monis es veuen reflectits
-L’anterior grup de monis ha fet que semblés fàcil (miratge)

Episode 4 GIFs - Find & Share on GIPHY

6. El que no ve, però no s’ho vol perdre

En plena disputa pels grups sempre hi ha qui no ha pogut venir a la reunió però està connectat via telèfon, mail, Whatsapp, videoconferència o senyals de fum amb la resta del grup i que vol que la seva opinió s’escolti igual de fort que la de la persona que escriu a la pissarra. Poques vegades s’han vist converses tant de besugos com els intents d’explicar les combinacions per telèfon a algú…

Monkey GIFs - Find & Share on GIPHY

7. Quan ja està tot fet, o no…

Després de 3 a 10 hores de combinacions i negociacions sembla que hi ha una proposta que no desagrada a ningú (fixeu-vos que no he utilitzat l’expressió “agrada a tothom”). En aquest punt apareix algú que diu:
Opcions:
-Mmmmm…. nyee… No ho veig…
-Hi ha alguna cosa que em falla…
-Ho veig fluix…
-No ho veieu estrany?

Toma crítica constructiva! (Es nota que tots ens hem llegit l’Esmolet “Coordinem-nos: el treball en equip i l’assemblearisme als esplais”). Aquí, amb arguments de pes per defensar el que no ens agrada.
I llavors, passa el que passa…

Shudder GIFs - Find & Share on GIPHY

8. Quan es fan oficials els nous grups

Quan es decideixen els nous grups de monis es dóna un moment intern molt profund en el qual t’entra una gran melancolia de l’any que just acaba…, de tot el que heu fet…, de com de bé us ho heu passat… I per dins penses: “No trobaré cap grup igual!”

Family GIFs - Find & Share on GIPHY

SPOILER: L’any que ve pensaràs el mateix!

9. Recollir la casa

Sense cap mena de dubte, el moment més dur del cap de setmana no és quan vols “convidar a marxar a algú” (que ja sabem que al final mai es fa), el moment més dur és el de recollir l’espai! PERDONEU PERÒ ALGÚ HO HAVIA DE DIR!

Bart Simpson GIFs - Find & Share on GIPHY

10. Foto finish

Després de tots els punyals que han volat, les fletxes enverinades, les mitges veritats, els plors, les emocions… Tot s’oblida i es fa un foto de grup (per la pàgina web, que mai està actualitzada) amb tot un grup de persones especialment felices!

Youngertv GIFs - Find & Share on GIPHY

ÀNIMS! QUE NOMÉS QUEDEN 11 MESOS I MIG PER A LA PRÒXIMA TANCADA!

El cínic de l’esplai (o sobre com la feminista que es maquillava va fer canviar la meva manera de pensar)

19.06.2017 |
19-juny-2017

Escrit per Anònim, Segle XIV.

Una resposta ràpida i poc meditada a l’article de la Cèlia Nisarre i una defensa aferrissada de totes aquelles persones que com ella us dediqueu dia a dia a defensar el que moltes monitores insensibles com jo en diem “salvar les balenes”. Read More

L’esplai, una guia pels infants en la gestió de les emocions

31.03.2015 |

Autores: Núria Fitó i Júlia Sala, monitores de l’esplai GEPS de Santpedor.

Com a educadores en el lleure que som, ens adonem que una part fonamental de la nostra tasca educativa es troba en el camp de les emocions. Des de la nostra primera experiència a l’esplai, quan tan sols érem unes nenes de 6 anys, hem estat treballant l’educació emocional; però és ara, com a monitores, que observem que altres institucions educatives estan començant a donar-li importància al tema. Així, constatem que el lleure ha estat pioner en aquest àmbit de l’aprenentatge en infants i adolescents. Read More

Esplai, activisme i peces clau pel canvi

30.10.2014 |

Pseudocrònica de la visita d’Ada Colau al tancament dels cursos Marta Mata d’estiu

Autora: Marina Freixa

Ja fa dos anys que el meu final d’estiu ha estat marcat pel programa de formació Marta Mata, que vaig començar l’any passat amb la formació de monitora i he tancat enguany amb el curs “Èxit de formació a directors/es de lleure”. No és en va que vaig escollir fer aquests cursos dins el marc del “Marta Mata”, el programa de cursos intensius d’estiu de l’Escola del Sol. El clima de motivació i consciència que s’hi respira és enorme i l’estada en convivència propicia espais de debat i creixement personal inigualables, tenint en compte, a més, que tota la gent que hi participa treballa activament d’esplais, casals, caus o ateneus. Per altra banda, aquests cursos es reinventen cada any i s’obren a noves idees i formats, cosa que, sovint, és molt profitosa.

Enguany, els cursos de Viladrau i Saifores, que dediquen formació a “monis” i “dires”, han tingut un tancament nou: un cap de setmana, al setembre, en una casa de colònies. Allà vam acabar les últimes hores formatives i, a més, vam trobar-nos totes les joves que havíem format part del programa, ja fos a Viladrau o a Saifores, ja fóssim monis o dires. Read More

Reflexions sobre l’esplai

08.11.2012 |

En Dani Costa, monitor de l’esplai La Fera i membre de l’Equip General del Sector Vallès, reflexiona sobre la importància de la tasca dels esplais. Si mai necessiteu arguments per defensar l’esplai com a agent educatiu en Dani us en dona moltíssims en aquest article!

Sovint m’he preguntat perquè l’esplai és un moviment educatiu poc conegut, amb una manca de reconeixement i que contínuament s’ha de desviure per transmetre tot el que és, el que fa i allò que persegueix. Per més que m’ho qüestioni, se’m fa difícil comprendre-ho.

A l’esplai es construeixen valors que es filtren a través de les actituds, per mitjà de la convivència i la interacció entre companys. L’esplai doncs, educa en valors i actituds, i esdevé un agent educatiu indispensable per la formació de la personalitat, el caràcter i el pensament dels infants. Read More

Vint anys per a la meva filla

29.10.2012 |

En Raimon Goberna va ser monitor de l’esplai Isard-Flor de Neu i ara hi torna a participar d’una forma diferent: com a pare de la Sila. En aquest article reflexiona sobre el seu record i compromís, i remarca que malgrat les crisis (siguin de valors o econòmiques), l’esplai avança imparable! No us el perdeu, aquest és de lectura obligatòria 😉

Fa uns dies, vaig anar a la reunió de mares i pares de l’esplai. Bé, més de mares que de pares, ja sabem com va això. I si, la reunió era millor que les que fèiem nosaltres, que no estaven malament perquè vam treballar-hi molt i bé. Però l’equip d’ara ho va fer molt bé. Ens hi vam trobar pares de la nostra època, que ara hi porten els fills petits, que ja són molt grans. I monitors nostres, que tenen fills com els nostres. I cosins, i amics. A l’esplai compten les persones, quan et saludes i xerres, quan saps qui anirà a l’excursió.

Read More

Que res no ens aturi!

28.09.2012 |
Ja hi tornem a ser, comença el curs: inscripcions, calendaris, tancades de monitores i monitors, reunions amb famílies, primeres reunions de sector… Que lluny que queden les activitats d’estiu i els cursos de Viladrau i Saifores! Quantes coses apreses i quants bons records!

El setembre és el moment d’aterrar totes aquelles idees que ens han vingut al cap al llarg de l’estiu i de tenir en compte totes les valoracions del juny per fer créixer el nostre projecte. De pensar objectius, de revisar documents, de repensar metodologies, de tenir mil i un debats… us sona?

Ara més que mai és el moment de seguir fent esplai. Ens repeteixen fins a la sacietat que estem en crisi, que res no tornarà a ser com abans. Esperem que així sigui perquè volem veure-ho com a una oportunitat de canvi, convencent-nos de la feina que fem molt bé i millorant tota aquella que sigui necessària. Nosaltres hem de ser les primeres de creure que educant en la llibertat (i educant-nos) infants i joves des de l’associacionisme transformarem el nostre entorn més proper. Read More

Campaments internacionals dels esplais del Bages-Berguedà

25.07.2012 | 1

Aquest estiu, els i les joves del Sector Bages-Berguedà dels esplais Vic-Remei, Geps i Roques Albes, van participar a uns Campaments Internacionals organitzats pels Lithuanian Young Falcon Union a Pasaka. La Queralt i la Kati, joves participants dels campaments ens n’expliquen unes quantes aventures!

Després de tres hores de vol i tres hores d’impaciència, finalment baixem de l’avió i ens trobem un Vilnius fred i congelat. Només ens queda l’opció de posar-nos mil jaquetes a sobre, les jaquetes que ens acompanyaran la resta de dies! Agafem el bus i anem cap on havíem de dormir: una residència d’estudiants una mica tenebrosa, però què hi farem, és el que hi ha quan viatges!

Entre la poca foscor amb la que viuen (només 4 hores de foscor cada nit) i l’eufòria que nosaltres dúiem acumulada, ens toca despertar-nos tots mig morts de son. A les 9 del matí comencem la ruta turística per Vilnius, la capital de Lituània. Primera parada: esmorzar! No sabíem ben bé que ens trobaríem, però encara va ser força bo.

Després d’omplir la panxa, vam iniciar l’itinerari turístic per la ciutat començant per la catedral neoclàssica amb la seva torre. Tot seguit vam pujar en funicular fins a la Torre de Gediminas, des d’on vam poder veure tota l’extensió de Vilnius. Vam fer un dinar ràpid i apanyat i vam tornar a visitar esglésies, carrers concorreguts i parcs on poder jugar a algun joc d’esplai sota la mirada curiosa d’algun lituà, per acabar tornant cap a la residència després de sopar una pizzeta. L’endemà vam haver de matinar, ja que ens venien a buscar els monitors dels campaments per agafar el bus cap a Pasaka, el campament on estaríem la resta de dies.

Ja no recordem quantes hores de bus vam fer, però si que recordem que només arribar vam anar a dinar. Què dir-vos del menjar… doncs el menjar simplement era diferent! Podem dir-vos que vam alimentar-nos a base de pa la majoria de dies, fins al punt d’acabar-los les existències. El pitjor de tot va ser la manca d’aigua. Sempre ens donaven tes i caldos estranys, i com que no estan acostumats a veure aigua no sabien si l’aigua de l’aixeta era potable, així que vam estar un parell de dies sense tastar aigua fins que finalment ens van dir que sí que en podíem veure de les aixetes!

Després ens va arribar el moment d’anar al lavabo, i renoi tu, uns lavabos que tenien una porta la meitat de la mida de la normal. Per culpa de la incomoditat dels lavabos i que el menjar no ajudava gaire, no podíem buidar a gust, ja ens enteneu. Vam comentar-ho amb els monitors d’allà i ens van assignar un lavabo més apropiat:)

I l’aigua del mar… va parir que freda que estava! Però no tothom pot dir que s’ha banyat al Mar Bàltic, oi? Algun dia els mateixos lituans ens van acollonir una mica perquè deien que quan venia tempesta el mar era perillós i se’t podia endur endins, però els catalans no ens podíem estar de remullar-nos-hi.

Hi va haver dos dies que juntament amb una delegació d’Alemanys vam decidir fer una mica de turisme per la zona i vam visitar els búnquers, la ciutat de Klaipéda i la reserva de Nida. Eren llocs que per nosaltres semblaven pobres i apagats, però quan et fixaves en els boscos, no hi havia comparació en el seu verd que en qualsevol d’aquí la península.

En quant a les activitats vam comprovar que els lituans també són diferents. Els hi encanten els espectacles, sempre que podien, és a dir cada dia, n’organitzaven un: que si pels 20 anys dels Falcons, que si l’elecció del president, que si per dir hola al mar, que si per dir-li adéu… Total que cada dia vam haver de preparar un espectacle. S’ha de dir que, tots el membres de Falcons, que eren els components del campament, al·lucinaven amb nosaltres: sempre amb energia, els espectacles més treballats i divertits, sempre cridant, ballant i saltant, i celebrant les tradicions catalanes. Com que sempre cantàvem l’himne de Bages-Berguedà al final fins i tots ells s’hi van unir! Vam arrasar amb el nostre moment d’energia de l’esplai, però el més tens va ser quan vam acabar l’últim espectacle per acomiadar-nos. Va ser un moment molt emotiu recordant tot el que havíem passat junts: la gent es va posar en peu mentre ploraven d’emoció i de tristesa de dir adéu.

Finalment vam marxar molt a contracor tots perquè la majoria hauríem volgut quedar-nos uns quants dies més, però ens consolava la idea de poder tornar l’any que ve i tornar-nos a trobar amb molts amics que vam trobar allà. És una experiència que recomanem a tothom. A banda de que ens ho vam passar de conya, vam aprendre molt anglès (cosa que sempre ajuda a l’hora de convèncer als pares), vam conèixer noves cultures i vam fer molts amics.

L’esplai Greska vol crèixer i fer crèixer!

17.07.2012 |

L’esplai Greska ens explica en aquest article, el seu nou projecte per crèixer i fer crèixer la ciutat on viuen. Endavant amb l’acció dels esplais i les bones idees!

Som l’Esplai Greska, una Associació Infantil i Juvenil de Sant Boi de Llobregat, dedicada a l’educació en el lleure. El Greska es conforma per un equip de monitors i col·laboradors voluntaris amb experiència en el sector, que segueixen els valors amb què es fonamenta l’Entitat: l’Assemblearisme, el Lleure, el Voluntariat, la Participació, el Progrés, la Laïcitat, la Llibertat, la Coeducació, la Familiaritat, la Sostenibilitat, la Pluralitat i el Canvi Social. Creiem en la transformació social, en la força de les persones.

En virtut de tot això i en un context social de crisi econòmica com el que vivim (en què moltes famílies estan patint l’atur, la precarietat laboral, la pujada del cost de la vida, etc.) pensem que la imaginació i el treball són dos dels múltiples motors que poden fer que la realitat que visquin els nens sigui millor. D’aquesta manera, l’equip de monitors, pre-monitors i col·laboradors externs de l’associació ens hem agrupat creant aquest projecte format per: la campanya Apadrina un Greska (per tal d’oferir el nostre temps, la nostre formació i el nostre treball a canvi d’una petita aportació per l’Esplai) i el Festival Engreska’t (per tal de dinamitzar la vida del poble amb una mica de festeta estival, que mai està de més!). Aquest projecte, doncs, va sorgir de la necessitat de suplir les mancances econòmiques de l’entitat per millorar la situació de l’Esplai i dels seus nens i nenes. La campanya però, no volíem que es limités a la simple donació sinó que anés més enllà i involucrés a monitors, pre-monitors i col·laboradors en el context de la vila, tot articulant la xarxa de relacions del poble mitjançant la dinamització i el treball social.

I a partir d’aquí… es va arribar a la conclusió de que calia promocionar la feinada que estàvem engegant. Mica en mica, estirant del fil, parlant amb amics d’amics i movent-nos entre la nostra gent… es va arribar a crear una petita comunitat d’indis esbojarrats que estaven disposats a posar el seu gra de sorra al Greska fent un vídeo sobre la nostra campanya: la productora, la fotògrafa, la càmera, aquells amics que sempre hi son per ser engaliats, les famílies de tots nosaltres que sempre acaben mullant-se sense saber ben bé per a què… els nens i pares com a primers motivats, companys de gremi i d’altres entitats que sempre estaran disposats a voler que els hi retornis el favor…! El vídeo? Ah sí, el vídeo era per promocionar la iniciativa; però més important, va servir per adonar-nos de que si es vol, es pot; que compartir és viure i que l’empatia i l’ajuda mútua poden esdevenir l’oli de la màquina. Que hem suat tinta per portar a terme la globalitat del Projecte? Sí. Que ens ha costat moltes nits sense dormir i la dosi mítica d’estrès esplaiero? Sí. Però “que nos quiten lo bailao”, que diuen!
L’Esplai Greska vol ser part del canvi del nostre poble i vol fer-ho de la mà de tots els qui estan al seu costat; l’Esplai Greska vol créixer i fer créixer!

Tornar a la feina després de l’Esplaiada

08.05.2012 |

La Mireia Contreras, tècnica del sector Penedès-Garraf i alliberada durant tot el cap de setmana de l’Esplaiada, avui no es podia concentrar… Toca seguir treballant pels esplais, tocant de peus a terra i amb el cor a l’Esplaiada!

Impossible concentrar-se avui. Torno a la feina – a la oficina del Sector Penedès-Garraf que tenim al Vendrell- i no paro de veure e-mails, fotos i vídeos plens d’alegria. I és que l’experiència del cap de setmana ha estat gratificant per totes i tots, i ens ha deixat una marca en la nostra memòria que no se’ns oblidarà mai!

Enguany he tornat a ser alliberada, després de 6 anys. Ho vaig ser per primera vegada amb 18 anys a la FestaMorfosi, i pensava que aquella Trobada General seria la millor de la meva vida. Però per mi l’Esplaiada ha sortit perfecte! Un cop oblides que els joves no es treien les sabates (que pesada que sóc, eh!) o que no et deixaven dormir (ai trompeter si t’enxampo… 😉 ) veus que tothom ha estat al 100% i posant el millor de si mateix per a que aquesta trobada sigui inoblidable.

Fer de bruixa de les claus, com li he dit jo durant el cap de setmana, és dur, però quan veus que les activitats van rodades, quan totes les alliberades i alliberats estan dinamitzant amb molta il·lusió, quan els monis de joves et diuen que les activitats estan molt ben pensades, quan la gent del poble et diu que ho veuen tot molt ben organitzat… tot compensa i em fa feliç.

Només em queda donar les gràcies aquelles persones que m’han escoltat en els moments que ho he necessitat. I sobretot al Penedès-Garraf per tota la implicació i motivació que han tingut des del primer moment i com ens hem donat suport uns als altres durant tota la Trobada. D’aquí tres anys serem més, millors i més convençuts, si hi cap!

Ara veig una foto d’una nena del meu esplai amb una visible cara de cansada però amb l’expressió ben feliç, sa mare ens dóna les gràcies per les experiències inoblidables que viuen els infants amb nosaltres. Em cau la llagrimeta, però és hora de tornar a la feina, hem de continuar treballant pels esplais laics, voluntaris i associatius. Els esplais de debò.

La rotllana del sector Penedès-Garraf, a punt per la Flashmob!