Autor: Sergi Contreras, President del Consell de Joventut de Cataluna (@sergicontreras)

Des del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya (CNJC) defensem el vot a partir dels 16 anys com una mesura més, entre moltes altres, per a millorar el nostre sistema democràtic i aprofundir en el compromís de la ciutadania en la presa de decisions.

En l’actual context en el que cada cop més ciutadans i ciutadanes se senten més desencantats amb el sistema polític, on va en augment el distanciament entre les institucions democràtiques, els representants electes i els partits polítics, i on els casos de corrupció apareixen com un dels principals problemes segons algunes enquestes, cal definir polítiques i accions per a l’aprofundiment en la qualitat democràtica del país així com en les mesures de transparència en la presa de decisions i en la gestió des de les administracions.

En aquest sentit, les persones joves són un dels col·lectius que menys participen en les eleccions i que declaren que senten més desafecció per les qüestions polítiques, tot i així els i les joves som molt participatius en altres formes potser menys institucionalitzades de participació política.

Per altra banda existeix un factor demogràfic. ja que amb el progressiu envelliment de la població, el col·lectiu de persones joves cada vegada representa menys proporció de la població i si això ho sumem al fet que participen menys en les eleccions el resultat és que els partits polítics i els representants polítics tenen molt menys en compte a aquest col·lectiu en els programes electorals i en la gestió pública respecte a altres col·lectius més majoritaris. El fet d’ampliar el nombre de joves amb dret a vot contribuiria a corregir aquesta situació. Si mirem altres països del nostre entorn que ja han establert aquest dret, podrem observar com no només les persones joves han estat més presents en els programes electorals dels partits sinó també com la mitjana d’edat dels representants escollits ha baixat sensiblement.

La participació en els processos democràtics i el dret a vot són elements essencials de la ciutadania així, la reducció de l’edat de vot als 16 anys, considerem que és una mesura que contribuiria a una ciutadania més activa dels i de les joves. A l’hora també aquestes persones joves esdevindrien ciutadans plens, ja que ara per ara poden pagar impostos quan aconsegueixen una feina o poden ser condemnats però no se’ls permet participar en les eleccions.

Cal tenir en compte que la participació democràtica i la ciutadania activa són amplis processos d’aprenentatge que es donen al llarg de la vida. En aquest sentit, no entenem la reducció d’edat de vot als 16 anys si no és acompanyada d’un increment de l’educació cívica com a matèria en el sistema educatiu formal així com una promoció dels espais d’aprenentatge democràtic que són les organitzacions del moviment associatiu juvenil.

Per tot això, el CNJC en coordinació amb la resta de consells de joventut europeus i amb el Fòrum Europeu de la Joventut, fa un temps que venim reivindicant aquesta reducció de l’edat de vot. Ara per ara, la situació a Catalunya és que el Parlament de Catalunya va aprovar en el ple monogràfic sobre la situació de la joventut del passat més de juliol una resolució on “manifesta la necessitat d’avançar cap al reconeixement del dret de vot als setze anys” i coneixem la voluntat d’incloure aquest dret en la futura Llei de consultes populars no referendàries que ara mateix s’està treballant en ponència parlamentària. El nostre desig seria que la futura Llei electoral de Catalunya també contemplés aquest dret.

En conclusió, el vot al 16 anys ha de ser una mesura que ha d’anar acompanyada d’altres que la facin possible i que a més s’ha d’emmarcar en una línia estratègica clara d’aprofundiment en la qualitat democràtica del país i en la potenciació d’una ciutadania més plena, més activa i més participativa en la presa de decisions públiques. Un procés en el que l’associacionisme en general i el moviment associatiu juvenil en concret tenim molt a aportar, per reivindicar aquest dret per una banda, com en la voluntat d’acompanyar aquest procés de millora del nostre sistema i de les nostres institucions democràtiques per altra.