Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

La sandàlia de riu: un clàssic de l’esplai

La sandàlia de riu: un clàssic de l’esplai

Autora: Eva Sanahuja

Recuperem un altre clàssic de l’esplai: la sandàlia lligada per excelència, les cangrejeras, les calamares o altrament dit, les sandàlies de riu! Un tipus de calçat que sempre ha estat un must a les llistes de coses a posar a la motxilla de campaments, colònies i rutes. En aquesta entrevista, però, arriba un pèl renovada. Talonet més alt i goma amb purpurina que enlluerna els ulls d’aquesta humil entrevistadora.

Entrevistadora: La veig diferent… Més alta, més brillant… Vol dir que amb aquest nou estilisme es pot posar dins de rius i grimpar per les roques de la costa?

Sandàlia de Riu: Clar que em veu diferent… Ja no sóc calçat de hippies i xirucaires, ara sóc fashion. Camino per ciutats de moda com Barcelona, Berlin, Nova York… S’ha acabat trepitjar fang!

E: No estarà pas renegant dels seus orígens?

S.R.: No pas, no pas… Tinc bons records del meu passat hippie però, és clar… Quan em van fer aquest restyling no puc negar que em feia il·lusió canviar de públic, de terreny… Ser hipster avui en dia ÉS LO MÁS!

E: Està bé, però avui ens agradaria que ens parlés una mica del seu passat. Com recorda la seva època daurada?

S.R.: Els 80 i els 90 van ser les millors dècades. Vaig ser el calçat estiuenc de referència de la generació de l’EGB. Grans i petits em portaven a platges i rius, em remullaven, m’omplien de pols… De tot una mica!

E: En principi eren força tot terreny, sí… Com es sentia anant de ruta en peus de nens i monis?

S.R.: Bé… He de confessar que allò no era lo meu. Fer un xip xap al riu, sí; però caminar molt, no. Alguns es posaven mitjons per intentar evitat ferides i suor, però tampoc era una bona solució. Quin horror!

E: No s’ofengui, però mai va ser massa còmoda. A mi, les civelles em feien unes llagues de por i em sortia el dit petit pel foradet del costat.

S.R.: Jo estava feta per peus curtits o per un ús limitadet de temps, ho he de reconèixer. I més val que em rentessin bé, perquè si no cantava com…

E: No cal que expliqui les vergonyes ara!

S.R.: Uf… I posada en els peus de la canalla, quina catipen!

E: Parlem d’una altra cosa, va. Què me’n diu dels colors que li posaven?

S.R.: Ai sí. Aquell beig, aquell blau, aquell transparent que acabava groguejant… Són colors vintage que avui en dia estan a l’alça!

E: Es podria considerar que les Crocs han estat les seves successores?

S.R.: Whaaaaat?! Les Crocs són d’un mal gust espantós! Una aberració de l’estil! Un tros de suro amorfe! Unes trencaturmells perillosíssimes! Unes…

E: Calmi’s, ja veig que no li ha agradat la comparació. Per tancar l’entrevista, en el seu nou disseny es podria dir que ha millorat els inconvenients del passat?

S.R.: Um… Diguem que la meva essència es manté. Potser no faig tanta llaga però, evidentment, segueixo fent suar els peus, per molt hipsters que siguin. Suar es trendy, guapa, apunti’s a la moda!

Submit a Comment