Autores: Irene Torrecilla i Berta Mundó

La Dolors Reig (@dreig a twitter) va ser nena de cau durant un parell d’anys a La Garriga i monitora de diverses coses, però més en l’àmbit professional que en l’associacionisme. Tot i això, està vinculada al món del lleure a través de les xarxes socials i diferents portals d’Internet. Ara, aquella experiència li serveix per entendre una mica millor com s’havia de treballar les xarxes socials amb infants i joves per tal de fer que siguin un espai de socialització positiu i complementari. Reig és la creadora del bloc El Caparazón (http://www.dreig.eu/caparazon), un projecte que va començar com un bloc personal i que ha acabat tenint una gran influència en el món de la psicologia, les xarxes socials i Internet. També ha publicat el 2012 el llibre Socionomía (Deusto).

Què ha estat el que més ha influït en l’èxit de El Caparazón?

Suposo que l’emergència de les xarxes socials ha estat la gran responsable, li va donar molt vol. De tenir 20 o 30 visites al dia va passar a tenir-ne, ara mateix, 3.000 o 4.000 visitants únics i 10.000 pàgines vistes diàries. El boom de les xarxes socials, per mi sobretot Twitter, però en general també Facebook, ha afavorit molt aquest clixé d’informació i ha afavorit molt el meu bloc. No ha estat de cop, però poc a poc hem augmentat fins a les visites diàries que tenim ara.

Què et motiva a crear el bloc?

Una possibilitat d’expressar, de fer-te sentir, de participar d’alguna manera sense necessitat de cap institució com a intermediària, l’organització sense organitzacions. La nova veu com mitjà de l’individu, una mica això que anomenen periodisme ciutadà.

Al veure que anava creixent la repercussió del blog i el nombre de visites, comentaris i seguidors es va reforçar aquesta idea i això m’ha fet seguir fins ara.

Ens feia por parlar en públic, però parlar en xarxa se’ns pot escapar molt més fàcilment de les mans. La sensació a la xarxa és que un Retweet que va a parar a gent que no és el teu públic es descontextualitza. Això també passa amb diaris digitals, on veus comentaris fora de lloc, i és perquè no és la teva audiència qui ho ha llegit i comentat. Tot i això, s’ha d’aprendre a acceptar que et critiquin.

Què és per tu l’educació?

Avui, l’educació s’hauria de dir aprenentatge. Està canviant molt, que sigui una persona des de fora qui t’eduqui està passat de moda. Un bon educador ha d’ensenyar recursos, fonts, eines, competències per l´aprenentatge… Estem vivint un canvi de paradigme i cal adaptar-se. No hem d’aprendre respostes, sinó a fer les preguntes que necessitem per canviar les coses. Hem de reflexionar més i motivar infants i joves a voler fer preguntes, a tenir esperit crític i voler canviar les coses.

Com veus el paper de l’esplai en l’educació?

Es parla molt d’educació permanent, constant, en tots els moments i espais de la vida… Aquí els esplais entreu de ple, és més, com l’escola no tracta el tema de les xarxes socials altres agents externs l’han de tractar. Els esplais haureu de fer, fins i tot, educació en xarxa i de les xarxes; no només als pares i mares sinó també als infants i joves. En el fons les xarxes socials augmenten la sociabilitat, són llocs, com els esplais, per desenvolupar-la.

La gent jove ja no distingiu la vida fora i dins de la xarxa, viviu permanentment connectats, i des dels esplais també heu de treballar per la socialització en el nou ecosistema.

Si no ens volem oblidar d’aquest treball educatiu, com podem treballar-ho pel projecte educatiu dels esplais?

S’ha d’incloure les xarxes dins el projecte, treballar amb monitors/es, infants i joves en aquests nous espais de socialització. Passem molt temps relacionant-nos a través de les xarxes (whats app, Facebook). No heu de deixar de fer el que feu a l’esplai (excursions, tallers, trobades…), però al afegir-hi la capa de les xarxes. Per exemple, fer una excursió i organitzar-la a través d’un grup de Facebook per tal d´enriquir algunes coses i que sigui molt més fàcils. Hi ha gent que s’expressa molt millor en xarxa.

Com fomentaries la participació per la transformació social?

El que s’ha de fer és incorporar aquestes plataformes a la vida de l’esplai i l’associació per afavorir la participació d’infants, joves i monitors/es. Els joves s´han acostumat a participar i cal facilitar espais on no deixin de fer-ho i a més les seves opinions es tinguin de veritat en compte.