“Totes les trajectòries i identitats són positives i necessàries per construir la convivència”

Autora: Mireia Martínez

Edgar Iglesias és llicenciat en Antropologia i Doctor en Pedagogia. Des de petit ha estat vinculat a l’educació en el lleure (dels 6 fins als 18 anys va ser membre de l’A.E.iG. Pinya de Rosa de Blanes), cosa que l’ha portat a treballar de professor a la Universitat Autònoma de Barcelona i, alhora, a ser educador amb joves al Raval. Considera que treballar en l’àmbit acadèmic i d’intervenció directa li permet tenir una perspectiva real i actualitzada entre l’acció i reflexió. Ha fet una tesi doctoral sobre l’educació intercultural en l’educació en el lleure de base comunitària a Catalunya.

Què és la diversitat sociocultural? 

Te com a mínim dues dimensions. La primera consisteix a explicar com és la realitat d’avui en dia, que és molt complexa i plural i en la qual hi ha moltes formes de viure-hi. La segona implica posicionar-nos, preguntar-nos si la diversitat explica i descriu com som, ens agrada o no ens agrada. Pensem que la diversitat es font d’enriquiment d’aquesta pròpia pluralitat.

Creus que és important que els esplais reflexionin sobre la diversitat?

És indispensable. De fet, els esplais ja han fet una reflexió prèvia sobre com és volen posicionar educativament en un món en el que és desigual. L’educació la podríem entendre com un mecanisme per seleccionar un determinat perfil de joves o alumnes, per segregar uns altres. L’educació també pot ser un instrument per promoure una societat més individualista, centrada en l’economia o en uns valors allunyats del propi ideal d’un esplai.

Des d’aquesta lògica, és del tot necessari que els esplais es preguntin quin posicionament agafen en relació a aquesta realitat diversa, ja que són peça important als barris, on generen cohesió social. Sovint, fem moltes accions educatives però ens falta temps per pensar o reflexionar sobre el nostre posicionament per a fer aquestes accions educatives. I això no només passa als esplais, també  passa a l’escola, al centre obert o al cau. El repte que tenen els esplais, doncs, és analitzar si, dins el seu projecte educatiu hi ha reflectida tota aquesta diversitat, que explica i descriu el barri o poble on està.

Per què és important que ho reflecteixi?

És molt important i prioritari, perquè d’alguna forma, l’esplai pot determinar la societat catalana del demà des de l’avui. En funció de com plasmi la diversitat en el seu projecte educatiu pot contribuir a que joves de diferents orígens culturals i condicions socials canviants es relacionin, tant dins com fora de l’esplai.

Els esplais, a diferència de qualsevol entitat o centre educatiu compta amb dues particularitats que són positives. La primera és que tothom que participa en un esplai ho viu com una experiència molt positiva, densa i vital. A més, els esplais estan oberts a que tothom hi participi. Dins d’aquesta lògica,  les relacions que es generin entre infants i joves dins d’un esplai, acabin relacionant-se i retropbant-se fora i teixint vincles i amistats.

Quines coses son les que, inicialment, s’han de plantejar els esplais per a reflectir la diversitat? 

Podem parlar de tres tipus d’exercicis o dimensions. En primer lloc, com a equip educatiu, cal que l’esplai es pregunti quin és el seu posicionament en l’entorn, si ara mateix són o no un reflex d’allà on són i quines implicacions poden tenir en el barri o poble.

En segon lloc, s’han de preguntar si són suficientment inclusius. Cal fer alguna cosa per a què persones o perfils determinats, des d’un punt de vista d’origen cultural, que no coneixen el projecte educatiu, ens coneguin? Hi ha una part de la població que si no se li explica amb molta tranquil·litat quin és el sentit educatiu d’un esplai, difícilment prendran el pas o iniciativa d’anar-hi a apuntar els seus fills i filles.

En tercer lloc, des d’una dimensió més positiva i transformadora, l’esplai pot pensar quines accions estarien al seu abast per poder reflectir la diversitat que hi ha en la seva zona. Una d’aquestes accions podria ser identificar i conèixer els líders comunitaris. Aquests acostumen a tenir coneixements sobre quines entitats socials i culturals que hi ha al barri. Així, amb la relació més personal es pot explicar a aquestes entitats d’una forma amena i divertida, el sentit educatiu de l’esplai, el treball en grup, l’aprenentatge que comporta fer uns campaments… A més, els esplais poden fer un pas més i anar a trucar a les portes dels centres escolars, explicar el seu projecte educatiu, anar de la mà d’altres infants o joves que puguin explicar en primera persona la seva pròpia experiència. Poden també fer activitats i visualitzar el seu projecte educatiu a l’espai públic, a la plaça del seu poble.

Explica’ns alguna experiència d’educació en el lleure que treballi la diversitat sociocultural com a peça important del seu projecte educatiu.

Parlaria més de línies de treball interessants d’educació en el lleure que van en aquesta direcció. Una primera seria en aquells equips que es plantegen com poder integrar en el seu propi equip caps, monitors i monitores de família d’origen migrat. Això és molt interessant, perquè acabem sent referents claus i és un pol d’atracció en determinats moments per poder treballar i apropar el projecte educatiu a determinats infants i famílies. En segon lloc, una altra línia molt interessant que els esplais poden fàcilment engegar és fer activitats compartides amb altres entitats educatives del barri on hi hagi perfils socials i culturals diferents als que hi ha a l’esplai. Aquests intercanvis i relacions acostumen a ser significatives si hi ha una intenció educativa al darrera, per tant és una línia de treball molt interessant a explorar.

Com a esplai, en quins estereotips no hauríem de caure a l’hora de plantejar-nos treballar la diversitat? 

Un primer, que té relació amb la construcció que elaborem sobre allò que ha vegades no coneixem directament, és la idea de que les famílies no coneixen el sentit educatiu d’un esplai, que sembla una dificultat insalvable. Conèixer el sentit educatiu d’un esplai demana temps, setmanes, mesos i això forma part del diàleg d’un monitor, monitora amb la família. És un proces de reconeixement mutu on tothom té coses a dir, i aquesta manca de coneixement del projecte educatiu és superable amb el temps.

En segon lloc, un exercici interessant és trencar la idea de què la relació amb els infants de famílies d’origen estranger en un esplai no acabarà de funcionar. A vegades tenim aquesta percepció i hem de pensar que molts d’aquests infants i joves, estan en una escola, saben perfectament relacionar-se amb qualsevol altre jove, molts d’ells han nascut aquí i, a més, els infants es relacionen de forma més espontània del que nosaltres ens pensem. Qualsevol infant o jove, tot i que tingui un bagatge cultural diferent al majoritari, s’acaba relacionant perquè te autonomia, pensament crític i pot prendre decisions; forma part de la interacció en una activitat en grup com és l’esplai.

El 21 de maig és el dia mundial de la diversitat cultural. Creus que és útil celebrar-ho o fer-ne ressò? 

Si, és del tot necessari per posar de manifest la importància que vivim en una societat plural i  diversa. Les persones sovint tenim més aspectes en comú que aspectes que ens separen, però sabem que la convivència és un treball de tothom. Aquest dia s’hauria d’explicar que necessitem de tothom perquè es construeixi aquesta convivència. Cal tenir en compte que les persones tenim una trajectòria, un bagatge, una forma de pensar, una identitat, diferents llengües i diferents mirades, totes elles positives i necessàries per a construir aquesta convivència.

Si com a monis ens volem informar més del tema o buscar recursos, on ens podem adreçar? 

Hi ha força material. Dues referències més actuals i no tant en forma de materials, per saber l’estat de la qüestió, hi ha un estudi del 2013 fet per Esplac i la Fundació Ferrer i Guàrdia que explica i fa una molt bona fotografia de quina és la realitat en quant a diversitat cultural dins els esplais i els equips educatius, dóna una mirada global.

També hi ha un document fet per la Generalitat de Catalunya l’any 2010 que es diu: Mesures pel foment pel reconeixement de l’Educació en el Lleure de base comunitària, on s’explica el gran repte que tenen ara mateix els esplais per identificar-se de forma diferent a qualsevol altre espai educatiu i fora del lleure.

Podeu consultar també un curtmetratge que per a preguntar-se coses en relació a la diversitat cultural o religiosa. És un curtmetratge que es diu Hijab, que pot ser motiu de discusió i reflexió dins d’un equip per veure realment quina és la idea que tenim de diversitat i com estem de lluny o d’aprop això dins de l’esplai.