Autor: Eduard Fernando i Martínez, esplai Espurna i membre de l’Equip de Direcció.

Estem a la recta final d’una campanya electoral d’unes eleccions excepcionals, el consens és ampli que el 27S és clau i que es comptarà cada vot i cada escó per legitimar unes o altres polítiques. Per això és important que tothom estigui informat i hi participi.

En tota campanya seria desitjable sentir molts arguments, idees i propostes, això sembla que sigui demanar molt però no podem deixar de fer-ho. Una de les altres coses que seria d’obligat compliment seria no fer passar bou per bèstia grossa, és a dir confondre els arguments amb fal·làcies. Les fal·làcies són arguments no vàlids perquè no respecten les premisses lògiques tot i que sembla que sí que ho facin. Aquests dies n’hem sentit un munt i segur que continuaran, és per això que convé identificar-les perquè no ens donin gat per llebre.

Fal·làcia “tu també”, sens dubte una de les més populars de totes. Si un partit presumptament corrupte n’acusa un altre de corrupció, la resposta habitual de l’atacat és justificar-se dient que si el partit acusador també en té, doncs que els seus arguments no són vàlids. Malgrat que ens sembla cínic quan per exemple el PP acusa d’altres partits de corruptes, la resposta no hauria de ser “vosaltres més” sinó “nosaltres no som corruptes perquè hem presentat X proves que justifiquen això i allò”. Sé que és naïf pensar que es poden donar aquestes respostes però seria el més desitjable.

Fal·làcia “contra l’home”, és a dir, en comptes de rebatre els arguments ataquem a qui els defensa. Està molt estesa i per exemple es va donar quan es va presentar per part del Govern el Nou Model d’Administració Tributària de Catalunya, les crítiques que se li van fer des de diferents sectors no van ser sobre els elements que conté, el que no contempla,… no, es van limitar a dir que si consultories com Deloitte o KPMG havien contribuït a la seva definició el model no podia ser bo de cap manera, ja que aquestes empreses també assessoren a empreses a eludir impostos.

Una fal·làcia molt comuna aquests darrers dies de debat a 7 és la fal·làcia “s’apel·la al bastó”. Es tracta de deduir una determinada conclusió recolzant-se únicament en les conseqüències negatives o desagradables que implicarà la negació de la conclusió. En altres paraules, si la gent vota independència el proper 27S se sortirà de la UE, la banca abandonarà Catalunya, les empreses marxaran i fins i tot hi haurà problemes per mantenir-se al sistema solar (Margallo dixit).

De fal·làcies n’hi ha moltes més que no hi caben en aquest article, només una darrera molt comuna al món de l’esplai: “això sempre s’ha fet així” o “tothom està d’acord en això”. Només fer notar que molta gent pensi una cosa o que allò s’ha fet d’aquella manera durant molt de temps no li dóna més validesa, i les raons per justificar una continuïtat d’una determinada acció haurien d’anar més enllà de fal·làcies.

Les fal·làcies no són exclusives de cap sector, partit o col·lectiu sinó que estan força esteses en els debats, sigui en un plató de televisió o a la reunió de l’esplai, i identificar-les ens hauria de servir per debatre amb arguments i ser més crítics amb el que sentim, tot buscant fer una societat millor.