Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

El relleu a l’esplai SCV-El Clot

El relleu a l’esplai SCV-El Clot

Autor: Roger Puig Lucas, president de l’esplai SCV-Clot.

Històricament, l’esplai SCV-El Clot ha tingut sempre una dèria especial pel relleu i per la formació de les joves que esdevenen monitores. Entendre l’entrada al monitoratge com un salt d’edat que comporta unes noves responsabilitats a l’entitat és, al meu entendre, un menyspreu a la mateixa figura de la monitora. Des de la nostra entitat entenem el relleu com un procés d’aprenentatge i de pertinença i transformació del grup i l’entitat. 

Realment creiem que és cert que el relleu té la mateixa durada que el temps de vida (o d’estança si ho preferiu) del monitor dins l’entitat, ja que aquest no deixa mai d’aprendre i ensenyar. No obstant durant aquest procés són visibles 3 grans blocs -almenys són els que jo constato-, i que formen una campana inversa depenent del grau de consciència de la monitora:

  1.  El procés d’entrada on majoritàriament el coneixement es rep de part de la gent més veterana, i es comença a experimentar en la pràctica.
  2.  L’estada a l’entitat, l’etapa més llarga on es desenvolupen les eines pràctiques i es comencen a conèixer i descobrir els diferents nivells d’implicació i potencialitats de cada persona.
  3.  La sortida, on gràcies a la llarga experiència pràctica, s’amplia la base teòrica, i on s’enforteixen els lligams de les persones que queden a l’entitat i que prenen rols més tècnics o de suport.

Cal afegir que aquesta reflexió es basa en l’experiència del nostre esplai i tot i que hem documentat el procés i tenim marcs de referència teòrics, a la pràctica funcionem més “intuïtivament” i, per tant, i com no podria ser d’altra manera, és una idea qüestionable en la seva totalitat.

Cal avançar que al SCV el Clot NINGÚ és privat de realitzar el procés de formació, sigui quina sigui la realitat demogràfica de l’esplai, ja que totes les persones han de tenir la possibilitat, ja no de demostrar a la resta de l’equip les seves aptituds, sinó més aviat de preguntar-se a si mateixes quina és l’actitud amb què volen i poden prendre’s una tasca com la del monitoratge associatiu. Per tant, no contemplem la selecció prèvia amb el judici només de la vivència i desenvolupament mostrat per aquestes persones durant la seva estada al grup de joves, si és que hi han estat.

Des del SCV enfoquem el relleu com un procés dividit en 3 grans blocs, que any rere any es sotmeten a qüestionament i judici.

1. FORMACIÓ TEÒRICA

El primer dels blocs és la creació del grup i la formació teòrica.

Durant el primer trimestre del curs, les premonitores funcionen com un grup més de l’esplai, de 16:30 a 19:30 i amb una o dues persones responsables que ja formen part de l’equip de monitors anteriorment. Normalment, és potencia que siguin persones veteranes però actives a l’entitat.

Els objectius d’aquesta primera part és detectar els interessos i potencialitats de cada persona i de la generació sencera (ja que és tota una generació la que abandona el grup de joves i fa el salt a l’equip de monitores). A més, un altre objectiu és ajudar a què es redescobreixin entre les mateixes persones i apareguin les asprors a llimar o es reforcin els llaços ja existents.

Una part important també d’aquest primer bloc és la presentació de tota l’estructura de l’esplai i l’acompanyament en l’entrada al grup format de monitores. Per això la presència dels responsables en aquesta primera fase és importantíssima i és on es fa més constant.

Durant tot el trimestre és també on s’assenten les basses teòriques del monitoratge a través de formacions/sessions impartides o bé pels mateixos responsables, o bé per persones de l’esplai i de fora l’esplai. Aquestes sessions són, entre altres: Pedagogia, Ideari, Organització, Participació, Funcions i Psicologia. I aquelles que les responsables trobin convenient. Les formacions serveixen per plasmar unes pinzellades i despertar l’interès de les formades, i per donar resposta a les pors generades pel desconeixement. A més de, òbviament, donar un primer ventall d’eines, coneixements i arguments per realitzar el monitoratge amb sentit i amb una preparació bàsica i lògica.

2. PRÀCTICA

La segona part, després d’un trimestre de teoria, és la part pràctica. No obstant creiem que, tant per l’aprenentatge de monitora com per la coneixença de tots els infants de l’entitat, veiem positiu passar per tots els grups d’edat, de manera que es confeccioni un calendari de rotacions. Les formades van rotant per parelles i passen cada grup durant dos dissabtes seguits, i a ser possible, una excursió (ja que en fem una cada mes, i cada grup per separat) D’aquesta manera aconseguim que coneguin totes les edats, es deixin sorprendre i prenguin una visió força global dels infants de l’esplai.

Durant les rotacions les formades han d’assistir a les respectives reunions de preparació i valoració dels grups pels quals roten, de manera que comencen a interioritzar el procés de preparació de l’activitat.
Finalment al tercer trimestre, i després d’assistir a la tancada de Primavera de 5 dies on es comparteixen sessions de treball i formacions amb tot l’equip de monis, arriba l’hora de repartir les formades en equips estables, fixes, durant l’ultim trimestre. Sovint, aquest mateix equip és amb qui seguiran durant l’estiu i amb qui realitzaran els campaments, rutes i colònies.

3. ACTIVITATS D’ESTIU

I amb l’estiu arriba l’ultima part del procés formatiu: les activitats d’estiu. Durant la preparació i realització de les activitats, les formades tenen tasques completament diferents de les monitores.
Normalment dividim l’equip d’estiu en 3 grups: Intendència (Cuina i Administració), Pedagògic (Monitores) i Infraestructura (Cap i ajudants).

Les formades formen part d’infraestructura i s’encarreguen de què el campament “funcioni” de manera estructural: preparar activitats, muntar les gimcanes per quan els monis vinguin estigui preparat tot, tenir cura del material, de les disfresses, ajudar a la cuina, etc. Tot i això, òbviament també tenen espais de temps per estar amb els infants i coneixe’ls, i formen part de l’acció educativa.

Ja per acabar, comentar que en els últims anys estem desenvolupant més la idea que com més madura i creix personalment la persona, més format també estarà el monitor;. Per tant, estem introduint espais de creixement personal, autoconeixença i educació emocional. Com que la generació que s’ha format es troba completament sola per primera vegada, és el moment perfecte per treballar amb profunditat una continuació del treball que es fa a joves i és també el moment per a què sorgeixin dubtes i s’enforteixin els llaços afectius de la generació. També destaquem que per tal de treballar la realització de projectes com a eina de transformació social, les joves poden assumir la responsabilitat d’encarar algun projecte de la dimensió que vulguin i la incidència que vulguin, però amb total autonomia i autogestió, amb el suport de les seves animadores.

Aquesta és la proposta del SCV-El Clot, la qual sempre estem intentant repensar i millorar, però tenint clar quina és al nostra aposta, ja que sabem i hem pogut comprovar què ens funciona i ens agrada, tot i que no ha de funcionar necessàriament ni a tot arreu ni sempre.

Submit a Comment