Autor: Xavi Planas, secretari general d’Esplais Catalans

Hi ha persones que diuen que l’educació emocional és una moda i que, com totes les modes, passarà i deixarem de donar-li la importància que alguns s’aferren en donar-li. Està de moda, no l’és, no passarà. L’educació emocional és molt més que una moda, és un canvi de paradigma en la manera com ens eduquem i com ens relacionem.

Històricament, a les societats d’herència grecoromana, les emocions s’han vist com un producte cultural i ha estat la raó la qual, avalada per la ciència i per l’afany de progrés, ha primat. Però aquest model que la “ciència” havia avalat, que havia penalitzat i reprimit les emocions, que ens havia desconnectat de nosaltres mateixes i que s’havia convertit en transversal en la nostra educació ha estat desmentit per la mateixa. Des que Gardner va formular la teoria de les intel·ligències múltiples la ciència ha demostrat que, lluny de ser un producte cultural, les emocions són part de la nostra naturalesa. Aprendre-hi a conviure, a gestionar-les, a entendre-les s’ha convertit, doncs, en fonamental. Aquest canvi de visió demana un canvi educatiu inevitable: d’aquí neix l’educació emocional.

L’educació emocional és conèixer-nos millor a nosaltres mateixes, aprendre com sentim, quines reaccions tenim i aprendre a veure això en les altres persones, és a dir, aprendre a ser més empàtiques i respectuoses. Això amb l’objectiu que millori el nostre benestar personal i que millori la nostra relació amb la resta de gent.

Als esplais, on el creixement integral forma part del nostre ADN, l’educació emocional sempre hi ha estat present. Més que en cap altre lloc hem educat amb la voluntat de posar l’infant al centre i acompanyar-lo perquè tingui un creixement equilibrat. La llibertat de no tenir un currículum, la joventut i la il·lusió ens han donat i ens donen l’oportunitat de fer-ho. Ara que l’educació emocional està “de moda” no toca formar-nos per canviar de manera de fer, sinó per posar en relleu i revisar allò que de manera inconscient fa tant de temps que fem. Toca fer la nostra tasca una mica més conscient i, així, millorar-la i reivindicar-la.