Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

No Comments

Cròniques finlandeses. Capítol 1: L’adaptació al fred

Cròniques finlandeses. Capítol 1: L’adaptació al fred

Autora: Jessica Gallardo, de l’esplai Pampayuga.

Em presento: sóc la Jessica Gallardo de l’esplai Pampayuga de Mataró. L’1 de Febrer va començar la meva aventura. Després de mesos esperant aquest moment, he vingut a Finlàndia a fer un Servei de Voluntariat Europeu (SVE) a través de l’organització de què és membre Esplac, l’IFM-SEI.

En arribar a l’aeroport de Helsinki m’estaven allà esperant en Pekka, que va fer el seu SVE l’any passat a l’esplai MIV de Vilafranca del Penedès, i la Soili, la tècnica internacional de Nuoret Kotkat, l’organització que m’acull. Allà em van donar el pack de l’organització, que consisteix en un munt d’articles de marxandatge que tenen: un plat, un got, una cantimplora, un lot, una samarreta, un fulard, un estoig… Cada any encarreguen un producte nou. Una passada! Després de la rebuda ens vam posar rumb a Järvenpää, la ciutat on visc ara, a uns 30km de la capital del país.

El meu dia a dia aquí consisteix en anar a l’esplai de Järvenpää els dilluns, on el Pekka és monitor; els dimarts i dijous he d’anar a l’oficina de Nuoret Kotkat, a Helsinki, i després anar a classes de finès; els dimecres passo vuit hores a una casa juvenil a Helsinki, un punt de trobada per infants i joves on es fan diverses activitats com fer manualitats, jugar a diverses consoles o al billar, veure la tele, fer tallers de cuina, gimnàstica, etc. La meva rutina pot canviar segons si hi ha altres esdeveniments o no. La tercera setmana que vaig estar aquí vam viatjar a Lapònia a uns campaments d’hivern amb joves de Nuoret Kotkat i de Woodcraft-Folk (organització del Regne Unit de Gran Bretanya). Allà vam esquiar, vam anar a la sauna, vam conduir rens i vam veure… aurores boreals! Això va ser el millor de l’estada allà. Una experiència increïble!

Segurament esteu esperant que parli sobre el clima i la cultura d’aquí. Doncs bé, he arribat en un mes fred, en un mes ple de neu i a l’hivern, però tot i així, m’havien aconsellat tant que m’abrigues i venia amb la mentalitat que faria molt de fred que, en arribar aquí, realment no he notat tant de fred com m’imaginava. Fa fred, és clar que sí, com a l’hivern a Catalunya, però no hi ha humitat ni et cala als ossos, i això s’agraeix. Res que amb un bon abric i unes sabates calentones no es pugui solucionar.

Quant a la cultura, no estic sorpresa perquè la gent saludi amb la mà o a distància –res de dos petons!-, però trobo a faltar el contacte. Les abraçades que he rebut les puc comptar amb una mà (i algú pensarà que encara sort que puc comptar alguna..). Sembla que has de dur una setmana sencera de convivència amb una persona per rebre una abraçada i és una abraçada freda, distant. Quan van acabar els campaments d’hivern, els anglesos feien abraçades amb sentiment, en canvi, les abraçades amb alguns dels finesos les notaves una mica forçades. És una cultura tímida, tot i que hi ha excepcions, que de moment són poques al meu entorn, la resta costa que parlin i molt més, que s’acostin.

Tot i així, l’experiència està sent molt enriquidora. Estic aprenent coses, coneixent una altra cultura i, el més important, això em farà créixer com a persona i conèixer-me més a mi mateixa.

* Les fotos de l’aurora boreal van ser preses per un monitor de l’organització Woodcraft-Folk del Regne Unit i cedides a l’organització Nuoret Kotkat.

Submit a Comment