Esplai Gràfic
La guitarra d’esplai
13.05.2013 | comunicacio 1Autora: Eva Sanahuja
La guitarra no és del tot un objecte passat de moda a l’esplai… Si bé el seu ús ha decaigut a favor dels ipods, equips de música i ukeleles (ai els Manel, quin mal han fet!), la guitarra aguanta el tipus en campaments, (una mica menys) en colònies i altres activitats esplaieres.
Així doncs, parlem amb la guitarra del seu pas per l’esplai, i com no podria ser d’una altra manera, de música.
Com és ser una guitarra d’esplai?
Ser guitarra d’esplai és ser… (interpreta unes notes melancòliques per donar dramatisme a la resposta) una guitarra desafinada el 75% de l’any, que pateix cops, que viu aixafada en una sala de material, amb algun forat tapat alguna enganxina del Cobi o similar, dibuixada amb retolador, tocada per mil mans… Read More
Quan algú no troba el seu lloc, hi perdem tots
03.05.2013 | comunicacioAutor: Benjo Aguilar
Web: afersdomestics.wordpress.com
Facebook: Afers domèstics
I perquè ens dieu la vostra, afegim una petita pregunta a l’Esplai domèstic! A part de contestar l’enquesta, també podeu deixar les vostres reflexions als comentaris!
[poll id=”2″]
Esplai domèstic #2: treball en equip
04.04.2013 | comunicacioAutor: Benjo Aguilar
Web: afersdomestics.wordpress.com
Facebook: Afers domèstics
Esplai domèstic: #1 Hem de fer un menú que agradi a tothom…
19.03.2013 | comunicacioAutor: Benjo Aguilar
Web: afersdomestics.wordpress.com
Facebook: Afers domèstics
Xiruques, el calçat retro de l’esplai
28.02.2013 | comunicacioAutora: Eva Sanahuja
En aquesta edició entrevistem a l’element al qual fa honor el títol d’aquesta absurda i delirant secció: les xiruques. Aquest mític calçat, començat a produïr el 1947 a la població de Torellà (Girona), és un dels elements més nostrats del nostre moviment. Encara que estigui una en hores baixes, bé es mereix tota la nostra atenció i el més gran dels respectes.
Benvolguda Xiruca, ens pot explicar els inicis de la seva història?
Tot va començar a la primera guerra mundial quan Esteve Fontfreda, el pare dels meus avantpassats, va tornar el 1914 d’Alemanya d’estudiar enginyeria. Ell, que era un “coco”, va fundar la fàbrica de sabates a Torellà i va millorar les espardenyes d’espart recobrint-les amb cautxú que treia de les rodes de camió i fins i tot de parts d’avions alemanys caiguts durant la guerra. I de l’evolució d’aquella idea per impermeabilitzar les espardenyes, vaig sortir jo: la mare de totes les sabates amb sola de goma del món mundial! Read More
Guia del bon monitor: 1# reconèixer els/les joves de l’esplai sense confondre’s
26.02.2013 | comunicacioAutor: Sergi Díez
Últims comentaris