Image Image Image Image Image Image Image Image Image Image
Scroll to top

Top

En profunditat

De la reflexió a l’acció: aturem la islamofòbia!

27.09.2017 |
27-setembre-2017

Autor: Víctor Albert Blanco, politòleg i doctorand en sociologia

Arran dels atemptats del mes d’agost a Barcelona i Cambrils, el terme islamofòbia ha emergit amb força en el discurs públic. Responsables polítics, mitjans de comunicació i dirigents associatius insisteixen en la necessitat de prevenir els discursos i els actes contra la comunitat musulmana que, malauradament, se succeeixen arreu. En aquest sentit, la paraula islamofòbia també va protagonitzar la manifestació institucional del dissabte 26 d’agost, en la qual molts assistents van exhibir cartells amb el lema “No a la islamofòbia”.

Què és exactament la islamofòbia? A què ens referim amb aquest terme?

Des de fa uns anys, la noció ha proliferat en l’àmbit social, polític i acadèmic amb l’objectiu de descriure els actes i els discursos hostils envers el col·lectiu musulmà que es produeixen, principalment, als països occidentals. D’aquesta manera, tant des de centres d’investigació universitaris com des del moviment associatiu i, en certa manera, des d’algunes institucions, s’ha fomentat l’estudi i la denúncia d’aquest fenomen.

A tall d’exemple, convé assenyalar que entre el 2012 i el 2016 un equip de la Universitat de Berkeley, als Estats Units, va publicar una revista científica multidisciplinària sota el títol Islamophobia Studies Journal. A Europa, l’European Monitoring Center on Racism and Xenophobia (EUMC) , depenent de les institucions de la UE i predecessor de la Fundamental Rights Agency, va publicar diversos informes sobre la situació de la islamofòbia al continent. D’altra banda, Amnistia Internacional va presentar el 2012 un extens document en què reportava situacions de discriminació sofertes per les persones musulmanes a diferents països europeus.

A causa del nombre i de la varietat de contribucions sobre el concepte, es fa difícil oferir una definició precisa de la islamofòbia. És per això que resulta interessant abordar-la com un fenomen social d’alterització de les persones musulmanes pel simple fet de ser-ho, o de semblar-ho. En aquest sentit, cal remarcar que en les darreres setmanes el focus s’ha centrat en alguns actes discriminatoris, com agressions físiques i verbals o missatges ofensius en centres de culte. No obstant això, cal entendre que la islamofòbia va molt més enllà d’aquestes accions.

Evidentment, aquestes agressions són segurament la cara més visible del fenomen i, sobretot, l’element que més pateixen les persones musulmanes. Només el 2016, la Plataforma Ciutadana contra la Islamofòbia va recollir en el seu informe anual un total de 573 incidents. Cal assenyalar, a més, que la majoria d’aquests actes dirigits contra persones físiques afecten dones, fet que s’ha definit com a islamofòbia de gènere.

Però aquests actes se sustenten en una sèrie de discursos contra l’islam i els musulmans que troben importants altaveus mediàtics. Els més cridaners són, sens dubte, els anomenats discursos d’odi, que atien precisament un rebuig obert i desacomplexat en contra dels musulmans. Alguns d’aquests estan sent recollits i denunciats per l’Observatori de la Islamofòbia als Mitjans. Malgrat això, podem observar igualment altres formes discursives que, sense abominar l’islam i els musulmans, en reprodueixen una sèrie d’imatges negatives i estereotipades.

Aquests discursos, molt ancorats en la nostra societat, se sustenten en un seguit de representacions històriques. En el cas català i espanyol, amb la popularització del patrònim moro en la seva accepció pejorativa. Una dimensió que es va veure amplificada amb l’experiència colonial del segle XIX i primera meitat del XX, on el conflicte violent amb la població del nord del Marroc va atiar un seguit d’imatges que es corresponien, a més, amb els discursos orientalistes en boga a tot Europa. Els moros estaven presentats com intrínsecament violents, endarrerits misògins i salvatges. Idees que, encara avui, ressonen en l’opinió pública, avivades, segurament, per una actualitat internacional que presenta gairebé sempre la relació entre Europa i els països dits musulmans d’una manera conflictiva.

Convé precisar, en aquest punt, que algunes persones rebutgen l’ús del terme islamofòbia. Creuen que la denúncia d’aquesta forma de racisme es podria confondre amb la crítica legítima a l’islam. És una remarca pertinent i un risc real. Però la profunditat del fenomen i la cruesa amb què es manifesta requereix un nom específic que vagi més enllà del terme xenofòbia. Més encara, quan hi intervé un factor que no es manifesta en altres formes de racisme, com és l’afiliació religiosa. Anomenar una realitat social permet reconèixer i combatre-la, no fer-ho suposa, al contrari, ocultar-la socialment i política.

De la reflexió a l’acció?

Més enllà de les reflexions i les definicions que aquí es poden plantejar, convé preguntar-nos què pot fer el moviment associatiu juvenil en la lluita contra la islamofòbia. En primer lloc, cal reivindicar les entitats com a espais de socialització i politització des de la diferència i la diversitat.

La implicació de milers de joves i adolescents en aquestes organitzacions afavoreix que aquestes esdevinguin plataformes a través de les quals desmuntar tòpics i estereotips. Existeixen, en aquest sentit, multitud de recursos per treballar des d’aquesta perspectiva. Els materials elaborats per les xarxes anti-rumors vinculades als ajuntaments o les guies sobre diversitat religiosa publicades per la Generalitat en són només alguns exemples.

Per concloure, el treball en xarxa també esdevé clau. En l’àmbit nacional, diverses iniciatives intenten federar i coordinar el treball de diferents entitats i moviments en contra del racisme i les discriminacions. A escala local, això també resulta important. En aquest sentit, és interessant mencionar l’exemple del districte barceloní de Nou Barris, on els casals de joves s’han implicat de manera activa en una mobilització per la convivència amb l’objectiu de defensar el dret d’una comunitat musulmana a obrir el seu centre de culte. Un dret que, malgrat que reconegut per la legislació vigent, alguns veïns intenten qüestionar amb el suport entusiasta de l’extrema dreta.

noalaislamofobia

El joc: una eina imprescindible per construir(-se) en societat

07.04.2017 | 1
7-abril-2017

Escrit per Alba Lafarga Magro, monitora de l’esplai Eixam.

“Aprenem jugant”, segurament el lema preferit de tots els monitors i monitores d’esplai. Però, què s’amaga darrere de l’aprenentatge a través del joc? En aquest article s’aprofundeix en el concepte de ‘joc’ a partir de la interpretació que Walter Benjamin fa de la paraula i de la forta presència que ha tingut en la història del pensament. Read More

Quan la violència truca a l’esplai

24.03.2017 |
24-març-2017

Algunes pistes per trobar solucions efectives contra el maltractament

Autor: Rafael Cortés, soci col·laborador d’Esplac i formador de l’Escola Lliure El Sol.

En alguns esplais hi ha situacions de maltractament o bullying en els grups de infants i adolescents. Aquestes situacions generen malestar dins dels equips de monitors i monitores, que es mouen per poder resoldre-ho, com és normal i saludable.

L’esplai vol cultivar relacions que beneficiïn el creixement de tothom i això passa per cultivar relacions respectuoses i a favor de la vida. Òbviament, les relacions de maltractament van en sentit oposat: van cap a la mort, psíquica i física, de tots el implicats. El maltractament acaba amb el maltractat o maltractada, però també amb el i la maltractadora i tot el grup que ho permet. Per tant, és un tema important i cal abordar-lo amb intel·ligència (que no intel·lectualisme) i molta serenor i fermesasi no volem acabar amb els projectes d’esplai i, el més important, amb les persones que en formen part. Read More

Trencar barreres per cohesionar-nos

15.03.2017 |
15-MARÇ-2017

Autor: Víctor Yustres

La darrera Escola d’Esplac 2017 (11 i 12 de març a Vic) hem aprofundit en un tema que s’està convertint en un repte per als esplais: com ser espais diversos i inclusius. Un dels blocs sobre els quals hem reflexionat a l’hora de tractar aquesta temàtica tan àmplia és la diversitat funcional. Vam poder debatre en una taula rodona amb el fundador de l’Associació Sarau, Edgar Vinyals, i el coordinador del Grup de Recerca Atenció i Diversitat de la Universitat de Vic, Jose Ramón Lago, i vam compartir diverses experiències (TEAyudo, Projecte Santi) que ens van donar eines per repensar la diversitat a l’esplai i arribar a ser, poc a poc, un agent educatiu inclusiu i que representi la diversitat del seu entorn. Tothom té capacitats i discapacitats, i la diversitat és el que ens cohesiona i ens enriqueix. Read More

4 preguntes per esbrinar si la meva associació és masclista

14.02.2017 |

Autora: Mariona Zamora Juan

Il·lustracions: Amat Molero Borràs

No totes les actituds masclistes són cosa d’una sola persona. A vegades un grup o una associació – fins i tot la més democràtica, d’esquerres i alternativa – també pot ser masclista. Com podem detectar-ho, com hem d’actuar, i, sobretot, com ens n’hem de responsabilitzar? Read More

Noves preguntes per donar respostes al ciberassetjament

08.02.2017 |

Autora: Sílvia Luque, exmonitora de l’Esplai El Piolet i directora de la Fundació Ferrer i Guàrdia.

Les xarxes socials han esdevingut en sí mateixes un nou espai de socialització. És un espai on cada cop més ens sentim obligats i obligades a mostrar als altres qui som, què fem, què ens agrada. Read More

Assemblearis per naturalesa

12.01.2017 |
12 – gener – 2017

Autor: Dani Costa, membre de l’Equip de Coordinació d’Esplais Catalans.

Ben aviat es publicarà una nova versió actualitzada del Coordinem-nos, el tercer número de la col·lecció de l’Esmolet dedicat al treball en equip i l’assemblearisme als esplais. Una actualització necessària si atenem als canvis succeïts els últims anys, fruït d’un creixement en la participació i un enriquiment en el discurs sobre temes transversals i específics d’Esplac; més d’una aposta clara cap al model assembleari i la seva consolidació en la dinàmica de funcionament dels esplais.

Ja en l’última publicació, incloíem el “treball en equip”, en contraposició al “treball en grup”, terme molt limitat, si entenem que la dinàmica de l’esplai pressuposa un treball de cooperació, on cadascun dels membres aporta i enriqueix l’entitat, i on els èxits o fracassos depenen de l’aportació de tots els membres de l’equip. Si una persona falla, el col·lectiu se’n ressent, si una persona compleix, el col·lectiu queda reforçat. Read More

Educant des de la respiració i la postura corporal

20.12.2016 |
Autor: Rafael Cortés, formador de l’Escola Lliure El Sol i soci d’Esplais Catalans.

Algun cop t’has preguntat com respires, com es la teva respiració? Algun cop t’has aturat per sentir el moviment del teu cos quan entra i surt l’aire? Algun cop t’has plantejat com afecta la teva manera de respirar a la teva tasca educativa? Mai has observat la teva respiració quan estàs amb els infants fent jocs i no surten? O quan estàs amb altres companys o companyes monitores en una reunió “acalorada”? Read More

Parlem de dignitat

30.11.2016 |

Autora: Alba Lafarga, monitora de l’esplai Eixam.

*Reportatge escrit desprtés de la visita de l’autora al camp de refugiades de Heumensoord, a Nijmegen (Holanda), al desembre de 2015.

19 anys. Per la seva cara encara l’hagués fet més jove. El Mohammed era d’Alepo, la ciutat siriana més perillosa en aquests temps de guerra. Havia vingut tot sol deixant la família enrere. Els seus dos germans havien decidit quedar-se perquè estaven a l’últim any de la universitat i volien sortir de Síria amb un títol sota al braç. En Mohammed havia estat estudiant Tecnologies de la Informació (IT) però ho va deixar per venir a Holanda, esperant trobar una millor vida. Read More

Cooperativitzant el lleure

20.10.2016 |

Autor: Miquel Martorell, esplai Turons

Quan ens trobem a la plaça d’Osca, al barri de Sants de Barcelona, són gairebé les deu del vespre. L’Anna i la Mariona no es coneixen personalment. És per això que avui he decidit reunir-les. Per això i perquè m’expliquin la seva experiència com a membres d’una cooperativa de lleure. Des de fa pocs mesos, l’Anna i un grup de companyes han engegat la cooperativa l’Esguard, que dóna servei a una escola del barri de Les Corts, a Barcelona. Per la seva banda, i amb un projecte més consolidat, la Mariona forma part de l’Esberla, una cooperativa que treballa sobretot a la comarca del Maresme. Però de què va exactament això de les cooperatives de lleure? Read More