24-FEBRER-2017

Autora: Cèlia Nisarre, exmonitora de l’esplai Turons.

Un estudi de la Universitat de Pencil-Vània ha investigat com són les celebracions de carnestoltes als esplais. Després d’analitzar els comportaments dels subjectes i comparar les fases i estats per qui aquests passen, així com les disfresses i els motius escollits… Aquí van els 10 moments que viu tot monitor/a abans, durant i post celebració de carnestoltes.

1. Triar la disfressa

Moment tràgic, similar a la decisió de què estudiar o on anar de viatge en grup… Hi ha monitorxs que expliquen a les seves memòries com eren de tensos aquests espais de presa de decisió. La gent crida, diu coses molt fortes i en casos extrems… VOTEN en lloc d’arribar a la decisió per consens!!!

2. Revisió dels principis “esplaieros”

De les 156.309 propostes de disfressa, un cop descartades les sexistes, les racistes, les que fomenten el consumisme o hàbits de vida poc saludables en queden unes 10.

3. Equip “reivindicatiu”

En aquests moments de tensió s’acostumen a dibuixar diferents grups entre les monitores. Un equip es desmarca per anar en una línia més crítica, ja sabeu… disfresses que no acostumen a fer gràcia sinó que el que busquen és fer pensar. En contra de les retallades, a favor de la llibertat i la igualtat… SPOILER: Als infants no els mata la idea.

4. Equip “xerinola”

Un altre grup més despreocupat opta per tot de temes més “visuals” i no tan reivindicatius, ja sabeu… els colors, la primavera, etc. SPOILER: Als infants tampoc els mata la idea.

5. Materials base de tot esplai

ATENCIÓ MONITORXS! Bosses d’escombraries, paper de vàter, llençols vells, paper maixé, caixes de cartró reaprofitades… són els materials bàsics de tota disfressa esplaiera però no n’abuseu perquè l’efecte “cutresa màxima” pot fer acte de presència en qualsevol moment. Això és degut al fet que el denominador comú de tots aquests materials (a més del seu baix cost) és la fragilitat extrema. Per veure més aneu al punt 9.

6. Trieu el que trieu… els més petits estaran moníssims

Podríeu anar d’autèntics Frankensteins, que els més petits de l’esplai sempre estaran adorables!

7. Trieu el que trieu… els grans (i fins i tot monitorxs) diran que fan el primo

En relació al punt anterior hi ha una edat indefinida en què passes d’adorable a lamentable. Científics del món sencer ja s’han posat a estudiar aquest fenomen. Els efectes observables d’aquesta síndrome són: vergonya extrema, por per trobar-se coneguts, cerca de disfresses que tapin cara i cos, etc.

8. Els de l’esplai/cau del costat hauran tingut una idea més graciosa que la vostra

Sempre passa, els de la comparsa de davant tenen una idea brillant i la vostra crítica social al sistema educatiu queda desmerescuda. Tampoc ajuda que tothom pregunti de què aneu disfressats, és obvi que aneu de llapis/bosses d’escombraries de colors.

9. Al final de la rua l’estat de les disfresses serà lamentable

La suma de rua i infants dóna com a resultat disfresses que semblen haver viscut mil batalles al desert. És recomanable portar precinte a sobre per poder fer “arreglillos” in situ.

10. Passi el que passi, sempre pensareu que algun dels membres del jurat estava comprat!

És un fet que, tot i saber que les vostres disfresses no són res de l’altre món, en el fons dels vostres cors teníeu l’esperança de guanyar algun dels premis de la rua del barri (us inclinàveu a pensar que el premi al “més original” era vostre). Però al final el premi l’ha guanyat la comparsa “d’Amics de la Gent Gran” que anaven disfressats d’ossets i… comenceu veure un complot polític al darrere.

P.D.: En cas del concurs de Carnestoltes d’Esplac això no passa gràcies a la transparència associativa (i a què es vota per Facebook).